El Sindicat d’Estudiants convoca una vaga de tres dies després de conèixer la sentència de l’1-O
L’organització vol promoure una resposta ’’a l’alçada de l’ofensiva repressiva’’ i per això fa una crida a la mobilització del moviment estudiantil
El Sindicat d’Estudiants (SE) vol que els alumnes d’instituts i universitats catalans aturin les classes quan es conegui la sentència del judici de l’1-O i es concentrin a Plaça Sant Jaume. L’endemà convocarà manifestacions arreu del país i el tercer dia, preveu que la vaga d’estudiants coincideixi amb la de treballadors i es culmini amb una manifestació unitària a la tarda.
Aquesta és la resposta que ha dissenyat el Sindicat per estar “a l’alçada de l’ofensiva repressiva” que considera que s’està vivint al país. Per això, el Sindicat fa una crida a la mobilització massiva. En un comunicat, l’organització referma el seu compromís amb la lluita per a “l’alliberament nacional” i defensa la necessitat “d’enfortir la mobilització”.
Pel Sindicat, l’única manera de “vèncer” és a través de la mobilització de masses i demana una estratègia combativa que vinculi la lluita per “la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió franquista” amb la lluita contra el “regim que la genera”, i per la “república socialista de Catalunya”.
Segons els estudiants, aquesta república rebria el suport majoritari de la classe treballadora i dels “oprimits i oprimides”.
En el comunicat, el Sindicat remarca que la sentència del judici “farsa” de l’1-O té l’objectiu “clar”, “d’aixafar les aspiracions de canvi social profund” del poble de Catalunya.
Veuen aquesta resolució judicial com una resposta a la “victòria” del referèndum de l’1-O, i una reacció a les mobilitzacions massives dels darrers anys.
Pel Sindicat, aquestes mobilitzacions tenien com a objectiu “trencar amb la monarquia i el règim del 78”, fer enrere “les retallades” de la dreta espanyola i catalana i acabar amb “els desnonaments i la precarietat nacional” així com posar fi a les sentències “masclistes i patriarcals”. Consideren doncs, que s’ha provocat la crisi “més important del règim capitalisme del 78”, en quaranta anys.