Torra: “La sentència serà un torpede a la convivència”
RÈPLICA Reitera que serà el Parlament qui respondrà en cas de condemna amb fermesa, serenitat i, sobretot, amb “el vot i la paraula”
Buch respon a Cs que els Mossos garantiran les protestes i els drets dels que no es manifestin
El president de la Generalitat, Quim Torra, va assegurar ahir que “serà el Parlament i els seus representants legítims els que, davant d’una sentència que pot ser el torpede més greu contra la convivència a Catalunya” si no és absolutòria, hauran de prendre una decisió. Torra va reiterar aquesta idea durant la sessió de control de la cambra en la resposta a la pregunta d’Anna Caula, d’ERC, sobre quina seria la resposta a les amenaces de qui “no dubta a anteposar la unitat d’Espanya per davant dels drets de la ciutadania”. Torra va proposar que la resposta se centri en la defensa de l’exercici del dret d’autodeterminació, la democràcia i els drets humans, i encara va perfilar més en alguna altra frase quina serà la resposta del govern i la majoria independentista del Parlament. Tot defensant que la reacció ha de ser de “fermesa, serenitat, responsabilitat i determinació”, va indicar que s’ha de basar “sobretot en allò que ens ha fet forts”, i que és, segons ell, “el vot i la paraula”.
I, per si no quedava prou clar, el president Torra va preguntar-se: “Què hauria passat si el referèndum s’hagués pogut fer i haguéssim sabut si hi havia una majoria per la independència?” Probablement el reconeixement més explícit de Torra durant els darrers dos anys que el referèndum de l’1-O del 2017 no va permetre conèixer l’opinió de tota la ciutadania de Catalunya i que, per tant, cal un referèndum vàlid i reconegut aquí i internacionalment. Torra sí que va avalar, d’altra banda, la desobediència civil com un dret de la ciutadania a oposar-se a la sentència.
D’altra banda i en resposta a Ciutadans, el conseller d’Interior, Miquel Buch, va avançar que l’actuació dels Mossos davant la mobilització ciutadana contra una condemna als presos garantirà el dret de protesta, però també el dels ciutadans que no hi participin. Buch va recordar que el 2018 es van fer unes 12.000 manifestacions, en 3.000 de les quals no s’havia demanat autorització, i que la policia catalana va garantir la seguretat de manifestants i de la resta de ciutadans. Buch concloïa que els Mossos garantiran “sempre la llibertat d’expressió i, en cas de conflicte, la seguretat”.
Sobre aquesta qüestió, el president Torra va qualificar els Mossos de “policia nacional democràtica”, i va mostrar la seva confiança plena tant en “la policia com en una ciutadania molt conscient dels drets i deures que cadascú té en aquest moment”. De fet, Torra va advertir que és l’Estat espanyol qui encara ha de respondre a la pregunta de “quanta democràcia és capaç d’assumir fins a quin punt la dissidència política és acceptada de manera democràtica sense acudir a la repressió?”. Perquè, segons ell, encara “no sabem quina és la posició del govern d’Espanya sobre Catalunya”.
Enganxada amb Cs
El portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va insistir en la idea ja expressada en el ple fallit de la moció de censura que van impulsar dilluns, de barrejar el president i el govern català amb el “presumpte comando terrorista amb explosius” en relació amb els set membres empresonats de CDR, i la detenció dels quals està sota secret de sumari, tot i que els diaris espanyols no han parat de publicar suposades intencions i objectius de presumptes atemptats que preparaven. Dilluns el president va preferir mantenir silenci i no intervenir, però ahir va desqualificar per “calúmnies i falsedats” les acusacions de Ciutadans i va recordar-li que acusava basant-se en informació de mitjans d’informació, i no del sumari judicial. Carrizosa encara va apujar el to en la rèplica: “Vostè està enverinant la societat catalana, i nosaltres no ho permetrem.” Torra li va retreure que l’acusés de banalitzar la violència quan va ser Ciutadans, i concretament Lorena Roldán, qui va exposar a la cambra una foto del tràgic atemptat d’ETA a Vic de fa 27 anys per relacionar-lo amb l’independentisme català: “Tots els independentistes hem rebutjat sempre la violència. És un moviment pacífic, democràtic i civil.”
Encara va ser més surrealista la discussió amb el portaveu del subgrup parlamentari del PP, Alejandro Fernández, que va preguntar al president si pensava proposar al Parlament “obrir les portes de les presons catalanes” per deixar anar els presos com a resposta a la sentència. Una insinuació que també feia basant-se en informacions periodístiques que interpretaven una resposta seva en una entrevista. “Jo no ho he dit mai això”, va afirmar Torra, que va acusar Fernández de no ser capaç “d’explicar en quin mitjà he dit això en una entrevista i a quin periodista”. El president va qualificar la situació de kafkiana per al govern i l’independentisme: “Ens veiem en l’obligació de defensar-nos de mentides que no paren de repetir-nos.”
El president, com altres membres de la cambra dels diversos grups, va condemnar qualsevol atac que s’hagi pogut fer a qualsevol periodista en la seva feina, després que el Col·lectiu Ciutadella, l’associació de periodistes polítics i parlamentaris de Catalunya, fes una asseguda de protesta en defensa de la llibertat de premsa, la llibertat d’expressió i per condemnar les nombroses agressions als professionals dels mitjans, especialment en manifestacions i mobilitzacions de tot signe polític.
LES FRASES
Queixa de Cs per l’Institut per la Pau
El grup de Cs va mantenir ahir l’accentuació del to crític amb qualsevol acció parlamentària i també es va oposar a la designació de Carme Colomina, Gemma Casal, Marco Aparicio i Magda Oranich com a membres de la junta de govern de l’Institut Català Internacional per la Pau. La diputada Susana Beltrán es va queixar que no s’havien tingut en compte els candidats que ells van presentar, i es va preguntar “com es pot construir la pau no estant representats un milió cent mil catalans?” i en un institut que va donar suport a “un referèndum il·legal d’un dia negre per als catalans?”. Tant Ferran Pedret (PSC) com Josep Maria Forner (JxCat), Susanna Segovia (CatEcP) i Bernat Soler (ERC) li van recordar que s’havien seguit el mecanismes d’elecció i votació amb urna dels candidats al Consell Català de Foment de la Pau i que l’institut no ha de tenir una representació proporcional a la del Parlament.