Hostilitat legal
La petició de la fiscalia d’allargar la presó provisional als Jordis és interpretada com un menyspreu per experts i advocats
Diuen que la mesura és lògica, però “no habitual”
Legal ho és. L’article 504.2 de la llei d’enjudiciament criminal (Lecrim), la mateixa que fixa en un màxim de dos anys la presó preventiva, diu molt clar que “el jutge podrà dictar una pròrroga de fins a dos anys si el delicte tingués una pena superior als tres anys”. Així doncs, des d’un punt de vista del funcionament del dret, la decisió de la fiscalia de demanar que s’allargui la presó provisional a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no només s’ajusta a la legalitat vigent, sinó que també és lògica tenint en compte que fa només quatre dies ningú era capaç de vaticinar que efectivament el Tribunal Suprem faria pública la sentència del procés abans del dimecres 16 d’octubre, data en què es compleixen dos anys de l’empresonament. “És una mesura lògica que la fiscalia demana de manera cautelar, perquè, si hagués arribat el dia 16 sense sentència i ningú hagués dit res, s’haurien d’haver posat en llibertat, perquè, si no, seria ja una detenció il·legal”, explica Iñaki Rivera, professor de dret penal i director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona.
Però que sigui lògica i legal no significa, a parer dels experts i advocats consultats per aquest diari, que sigui una mesura habitual en la judicatura ni que sigui justa en aquest cas. El mateix Rivera explica que es tracta d’una mesura “absolutament excepcional, no per la mesura en si, sinó perquè pràcticament mai s’arriba a exhaurir el termini de la presó preventiva”. I Ignasi Puig, president del Consell de l’Advocacia Catalana, recorda que als jutjats hi ha l’adhesiu Causa pres, que s’enganxa als expedients precisament per identificar els casos amb persones en situació de presó preventiva. “Els jutges tenen molt clar que no es pot excedir el temps que una persona està a la presó perquè es poden conculcar drets”, opina Puig, que també considera que el tracte que estan rebent els Jordis és d’una “total excepcionalitat, que només es dona en casos que creen alarma social, com casos de violació o homicidi”.
Però, un cop arribats a aquest punt, el coordinador del Col·lectiu Praga, Joan Queralt, entén que la petició de la fiscalia “era previsible” com a mesura cautelar per anticipar-se a la possibilitat que arribi el dia 16 sense sentència. “L’anomalia és la presó provisional”, diu Queralt. “Tenint en compte que s’ha de pronunciar com a màxim dimarts i que el tema és d’una alta complexitat, és lògic que una setmana abans es presenti la petició si el que volen és que continuïn a la presó.” “El que hauria estat anormal és que no ho hagués demanat”, sentencia.
Per Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, la petició ve carregada d’intencionalitat. Salellas, que va respondre a la sol·licitud d’allargar la presó preventiva amb la petició de llibertat, opina que la demanda “és un gest simbòlic més de la fiscalia per reforçar aquest encegament que té amb la presó de Cuixart i Sànchez”.
Ignasi Puig ho defineix, a més, com “un acte hostil contra els presos, perquè implica un nou atac a la presumpció d’innocència”. I és aquesta hostilitat el factor que sí que és del tot innecessari i que mostra, segons Puig, “el que ja sabem: que el Tribunal Suprem insisteix en la seva voluntat de castigar injustament presumptes innocents i causar-los danys”. Per Puig, és difícil no desconfiar veient com s’ha portat tot el cas. “No m’agradaria pensar en una certa connivència no desitjada i falta d’imparcialitat”, subratlla.
“De disbarat en disbarat”
A hores d’ara, és clar que la mesura cautelar de la fiscalia ha estat només això, una mesura cautelar, i que la vista breu no es farà perquè hi haurà sentència abans d’exhaurir el termini de la presó preventiva. Iñaki Rivera encara se’n fa creus de com s’ha portat el procediment fins a l’últim minut. “No podia imaginar que arribaríem a aquestes circumstàncies. Han tingut dos anys i han esperat fins a l’últim moment”, denuncia. Rivera troba “impresentable que en un judici d’aquesta importància ningú hagi sabut res de la sentència fins al final i que la primera filtració hagi estat la que va fer el fiscal Javier Zaragoza durant una conferència a l’Argentina”.
L’explicació més plausible a aquest comportament, opina el professor de dret penal de la Universitat de Barcelona, és que s’ha actuat amb voluntat de “menyspreu a les parts”. “Les parts i les famílies han d’estar preparades –hi afegeix Rivera– i, per tant, és una falta de respecte no anunciar que la sentència es publicarà, perquè això crea una incertesa molt gran i molta ansietat entre els familiars”, assenyala.