Intervenció activa en l’1-O

L’exconseller de la Presidència i portaveu del govern, Jordi Turull, ha estat condemnat a 12 anys de presó i 12 anys d’inhabilitació absoluta pel delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació, agreujat per raó de la seva quantia. El mateix delicte pel qual han estat condemnats Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa.

En el cas de Turull, el Tribunal Suprem entén que va intervenir “activament en la concertada actuació sediciosa” i que va participar en les diferents reunions definitòries de l’estratègia a seguir, malgrat no haver accedit al càrrec de conseller fins al 14 de juny del 2017. Així, la sentència recull un seguit d’actes en què va Turull va participar, com ara “la posada en marxa del Pacte Nacional pel Referèndum”, la presentació dels projectes de llei sobre el referèndum i la transitorietat política que després van esdevenir lleis, o fins i tot, que fos un dels “conductors” de “l’acte públic i de gran difusió “ al Teatre Nacional de Catalunya on es va presentar la futura llei del referèndum. En la sentència, el Tribunal enumera diversos decrets, com el de convocatòria o el de les normes complementàries per a la celebració del referèndum, que Turull va signar sent conseller de la Presidència i que van ser suspesos pel Tribunal Constitucional per argumentar el delicte de sedició al qual se’l condemna.

“L’acusat Sr. Turull addueix que no es van suspendre les iniciatives disposades per al referèndum il·legal perquè van fer una «ponderació» entre el contingut del requeriment i l’examen de la legalitat”, diu el tribunal, que discuteix la posició del conseller quan va afirmar durant el judici que “votar no era delicte” i “el seu compromís amb la ciutadania”. Segons el tribunal, “l’estat de dret s’esquerdaria si davant el requeriment formal emanat del Tribunal Constitucional, òrgan màxim en matèria de garanties constitucionals, admetéssim que l’afectat pot sotmetre aquest requeriment a la seva personal ponderació”. Desobeir els requeriments del Tribunal Constitucional és un delicte, afirma la sentència, i recorda la condemna anterior al conseller Francesc Homs i a l’expresident Artur Mas pel 9-N.

El tribunal també recorda que Turull, juntament amb Junqueras i Romeva, va presentar les urnes que es farien servir per al referèndum i que també va ser ell qui va presentar a la ciutadania el sistema de cens universal que es faria servir. A l’hora de donar cobertura al delicte de malversació, la sentència considera acreditat que Turull va sol·licitar el 25 d’agost del 2017 a Oriol Junqueras “una transferència de crèdits de fons de contingència de 3.430.000 euros per a una campanya institucional per potenciar el civisme, benestar social...” La sentència insisteix que les campanyes publicitàries a favor del referèndum depenien del departament de Turull, que també tenia la titularitat del domini web del referèndum.