‘Sedició’ només a l’Estat espanyol
Alguns dels advocats dels presos polítics qüestionen una sentència que, al seu parer, es basa en un delicte que només ho és a l’Estat espanyol i que retallarà drets fonamentals a tota la població
Els lletrats dels presos veuen clar una sentència ‘política’
L’advocat d’Oriol Junqueras, Andreu van den Eynde, va denunciar ahir des de Luxemburg que el delicte de sedició “no està previst a cap estat” de “l’entorn democràtic” de l’Estat espanyol. “El Suprem ha agafat la via que ja havíem previst: crear aquest Codi Penal de la dissidència”, va assegurar el lletrat abans d’entrar a la vista que se celebrava al Tribunal de Justícia de la UE sobre la immunitat de Junqueras (que ha de respondre a preguntes fetes pel TS amb relació a la immunitat del qui va ser escollit europarlamentari).
Van den Eynde va valorar com a “molt severes” les penes de presó imposades pel Tribunal Suprem per “l’organització d’un referèndum i una manifestació popular”, tot i que va admetre que encara havia de llegir “en profunditat” la sentència. En tot cas, l’advocat de l’ex-vicepresident català va assegurar: “Recorrerem a totes les instàncies i haurà de ser en els passos que preveu la llei; per tant, primer en la jurisdicció nacional i després, en la internacional.”
En el mateix sentit que Van den Eynde amb el fet que l’Estat ha creat un nou Codi Penal per castigar la dissidència, es va manifestar Jordi Pina, l’advocat de Jordi Sànchez, Jordi Rull i Jordi Turull, que ahir es va desplaçar a la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada.
‘Sentència perillosa’
“Es tracta d’una sentència perillosa que posa en perill el dret a manifestació i a la llibertat d’expressió”, va dir Pina. I, com l’advocat de Junqueras, va assegurar que encara havia d’estudiar bé la sentència però que ell i els seus clients ja tenien “la mirada posada a Europa”: “No confiem en el Tribunal Constitucional”, va argumentar. “Sol·licitarem que es pronunciïn al més aviat possible, ja que la confiança en ells és nul·la”, va dir.
Pel que fa als seus representats, Jordi Pina va dir que la sentència no havia estat “cap sorpresa” per les filtracions dels darrers dies i que els presos la van rebre “amb fermesa i serenitat”. Va assegurar que els polítics “no estan derrotats, sinó que ara estan més forts que mai” i va reafirmar-se en el fet que la sentència “confirma que aquest ha estat un judici polític”. De fet, va assegurar que la sentència ha estat “la culminació d’un “judici polític” i la prova és, segons va dir, que “els presos que han continuat amb la seva vida política han rebut una pena superior als que no ho han fet”. “Tenim la sensació –va assegurar–que no ha valgut la pena anar al Suprem.”.
‘Contra drets bàsics’
L’equip d’advocats de Jordi Cuixart, també ahir des de la presó de Lledoners, va estar d’acord que aquesta sentència “se centra a esbudellar el sistema de drets fonamentals i llibertats públiques”. Ho va dir el lletrat Benet Salellas, que, al mateix temps, va assegurar que “la sentència deixa en suspens el sistema de drets i llibertats del 78, no per als independentistes, sinó per al conjunt de ciutadans de l’Estat espanyol”.
Davant les informacions que asseguren que Cuixart ja serà a casa amb algun permís per Nadal, l’advocada Marina Roig, va demanar “prudència”. “Cal pair bé” la sentència, va dir, i hi va afegir que la decisió de donar permisos i el tercer grau depèn del Tribunal Suprem, que, segons ella, “tenint en compte la duresa de la seva sentència”, dubta que pugui acceptar aquest benefici.
Els advocats de Cuixart van explicar que el president d’Òmnium Cultural “s’ha sentit dolgut” pel fet que la seva pena sigui menor que la de Carme Forcadell, i, en tot cas, es van reafirmar en que aquesta “és una sentència política”. Segons van dir ahir, han detectat una quinzena de vulneracions (“però n’hi podria haver fins a vint”, van assegurar) i, per això, preveuen presentar un incident de nul·litat davant del Suprem.
Cuixart no vol permisos
L’advocada Marina Roig, quan li van preguntar pel fet que unes declaracions d’ahir de Jordi Cuixart des de la presó li anessin en contra en un futur immediat per demanar un permís, va recordar que el seu defensat en diverses ocasions ha dit que ell no es volia beneficiar de permisos penitenciaris perquè “considera que no ha comès cap delicte”.
Qui no s’esperava de cap manera la condemna a 12 anys de presó per sedició i malversació és l’exconsellera de Treball, Dolors Bassa. El seu advocat, Mariano Bergés, que es va reunir amb ella ahir a la presó de Puig de les Basses durant dues hores, va opinar que l’argumentació dels delictes “tan greus” que se li atribueixen és “escassa” respecte del gruix de la sentència. Bergés, que va admetre també que no havia pogut aprofundir en el text, va dir ahir que en la seva opinió els arguments per condemnar Bassa pel delicte de sedició ocupen “deu pàgines” i el de malversació, “unes cinc o sis”. “M’ha cridat l’atenció que les imputacions a la Dolors són molt genèriques”, va dir el lletrat, que va posar com a exemple una piulada de Bassa al voltant de la qual “se sosté la crida a les mobilitzacions tumultuàries”.
Bassa, molt afectada
“És una condemna que no esperàvem, no esperàvem ni la sedició ni la malversació. Ni els delictes pels quals ha estat condemnada, ni encara menys els anys de presó”, va dir Bergés a la sortida de la trobada amb Bassa, que va explicar que l’exconsellera estava molt “afectada” i que fins i tot els va demanar a ell i a la seva germana, Montse Bassa, que la deixessin sola.
Els altres advocats dels principals acusats del procés, Xavier Melero, de Joaquim Forn, i Olga Arderiu, de Carme Forcadell, a l’hora de tancar aquesta edició no havien fet declaracions públiques, en espera d’analitzar amb més calma i precisió la sentència. Melero, que després del judici es va mostrar molt optimista i estava convençut que hi hauria una absolució al seu client, atesa la manca de proves que segons ell hi havia contra ell, va anar ahir a la tarda a visitar Forn a Lledoners, una visita que va fer amb la família del pres per tal de començar a mirar quin raonament ha tingut el Tribunal Suprem.
En espera que aquests advocats parlin i els que ahir ho van fer continuïn analitzant la sentència, qui sí que va parlar va ser l’advocada de l’Estat en el judici, Rosa María Seoane, que va mostrar la seva satisfacció perquè la sentència avala la seva tesi, que era sedició i no rebel·lió.
Seoane, contenta
“Estic molt contenta i orgullosa de la sentència. Es tracta d’una sentència ajustada a l’acusació plantejada per l’advocacia de l’Estat”, va dir, tot recordant que va rebre algunes crítiques per haver rebaixat aquesta acusació de rebel·lió a sedició. Ahir afirmava contundent que si ella no hagués arribat a defensar la sedició “ara podríem estar davant un veredicte absolutori”.
El Consell de l’Advocacia Catalana, òrgan representant dels 14 Col·legis de l’Advocacia de Catalunya, va considerar ahir en un comunicat que la sentència és “severa i desproporcionada” i que posa fi “a un judici que mai s’hauria d’haver iniciat si la política hagués complert la seva missió”. “La sentència –diu el comunicat– no posa fi a una situació que encara totes les parts amb el seu futur. Un futur que només es pot resoldre des del pacte, l’exercici valent de la política i el respecte a una llei que estigui al servei del progrés de la ciutadania i la seva voluntat lliurement expressada”. Per això, encoratgen els polítics, entitats socials, professionals, col·legiats i societat civil a posar tot el seu “talent i intel·ligència al servei d’aquest objectiu”. Pel que fa a les respostes socials a la sentència, diuen que no els correspon a ells entrar-hi però admeten que són coneixedors de l’impacte que tindrà en la “convivència”. “Volem recordar que el respecte a la llei i a l’opinió dels altres no exclou el dret a la llibertat d’expressió i la protesta cívica i pacífica”, hi afegeixen. D’altra banda i “amb independència del contingut de la sentència”, recorden la “importància del dret a la defensa” i donen valor a la tasca que han fet els advocats que han intervingut en el procediment.
LES FRASES
Jutges amb les mans al cap
L’associació de jutges i jutgesses progressista Àgora Judicial va expressar ahir en un comunicat la seva “enorme preocupació per la condemna a importantíssimes penes de presó” als membres del govern de la Generalitat , a la presidenta del Parlament i a altres líders catalans que havien organitzat un referèndum d’autodeterminació. Com a membres de la judicatura asseguren que “afecta greument els valors democràtics” i creuen que la sentència “fa encaixar determinades conductes en un tipus penal sobre la base d’un relat paral·lel dels fets succeïts per tal de justificar una condemna per uns delictes” que consideren “inexistents”. Àgora Judicial recorda que convocar i organitzar un referèndum d’autodeterminació no és delicte” i que “la unitat d’Espanya “no és un dret sinó un fonament de la Constitució” que “no està per sobre dels drets fonamentals garantits al títol primer de la mateixa Constitució, que constitueixen un patrimoni inviolable vinculat a la dignitat de les persones i garantit pels tractats internacionals”. Àgora Judicial reitera que “el Tribunal Suprem és un òrgan judicial clarament incompetent per jutjar aquest assumpte”, tant pel que fa als acusats no aforats Jordi Sánchez i Jordi Cuixart com als aforats. Com a conseqüència d’això, diuen, “s’ha privat els acusats del dret a la doble instància penal”. Igualment recorda que es van vulnerar altres drets bàsics: dret dels imputats a expressar-se en la seva pròpia llengua i principi d’imparcialitat del ministeri fiscal.