La universitat ocupa al carrer

Dies abans de la sentència, la consigna que corria per les xarxes socials era la de buidar les aules i omplir els carrers el mateix dia que es fes pública. Quan es va conèixer la sentència, cap a dos quarts de deu del matí, la reacció a les universitats va ser desigual. Alguns alumnes van continuar a les classes, d’altres van abandonar les aules, va haver-hi docents que van donar llibertat de continuar o no... però en cap cas, segons les universitats, es van aturar les classes. A partir de les onze del matí, l’ambient ja era ben reivindicatiu a molts campus, perquè la instrucció que s’havia llançat des de Tsunami Democràtic i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans era deixar les classes i marxar des de les diferents universitats fins a confluir a la plaça Catalunya a les dotze, en el cas de Barcelona.

A la resta d’universitats, va haver-hi també mobilitzacions. A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), quan es va conèixer la notícia, molts es van aplegar a la plaça Cívica i d’allà es van traslladar cap a Barcelona. A la una del migdia, es va convocar una assemblea de treballadors. A la Universitat de Girona, es van buidar les aules i els estudiants es van concentrar al rectorat, on es van llegir manifestos de rebuig a la sentència i els concentrats es van manifestar fins a la delegació del Govern de la Generalitat. En alguns centres de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) es van suspendre les classes per decisió de professors i estudiants o bé per manca d’aquests últims. A la Universitat de Lleida, els estudiants van organitzar una concentració a què es va afegir gent aliena a la universitat i que va acabar sumant un miler de persones. Després de conèixer-se la sentència, va aparèixer una estelada gegant al pati del rectorat que va ocupar tota la façana verticalment.

A Barcelona, centenars d’estudiants de la Universitat de Barcelona (UB) i la UPC es van manifestar per la Diagonal. També ho van fer pel carrer Pelai després d’una concentració a la plaça Universitat, on també es van poder veure alguns alumnes de secundària –el Departament d’Educació no va donar dades de seguiment als instituts en tractar-se d’una actuació espontània. A les dotze del migdia, la plaça Catalunya s’anava omplint amb les diferents columnes que arribaven de les universitats al crit de “llibertat presos polítics”, “els carrers seran sempre nostres” i “fora les forces d’ocupació”, en referència a l’helicòpter policial que sobrevolava el centre de la ciutat. Quan faltaven pocs minuts per a la una, la plaça Catalunya desbordava de gent, la majoria estudiants però també molts adults que estaven pendents de l’anunci que havia de fer Tsunami Democràtic a través de les xarxes. A la una en punt, va aparèixer la convocatòria de bloquejar l’aeroport i alguns dels joves van començar a repartir fulletons informatius de com arribar al Prat. La columna, formada en bona part per estudiants, va marxar cap a l’estació de Passeig de Gràcia amb la intenció d’arribar a l’aeroport.