Els estudiants es fan grans

Els estudiants de l’etapa postobligatòria de la Garrotxa i el Ripollès, ahir, es van fer grans. Convocats pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, i també autoconvocats a través de les xarxes, molts van carregar-se de responsabilitat i van tenir clar que havien d’omplir el buit de la mobilització durant les primeres hores del dia deixat pels qui es van desplaçar a Barcelona per fer gruix a les mobilitzacions del Tsunami Democràtic i els qui no van poder deixar la feina. A la Garrotxa, per exemple, molts garrotxins i garrotxines, que van ser convocats per Òmnium i l’ANC, es van organitzar al pàrquing del Consum per anar fins a Barcelona.

L’acció més contundent la van dur a terme a Olot. Els estudiants es van concentrar al Firal i van marxar en manifestació pel carrer Mulleras i Onze de Setembre, que articula el trànsit al centre de la ciutat, fins a l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot, on van irrompre al claustre carmelita per reunir-se amb els seus col·legues d’estudis. Posteriorment, es van organitzar per tallar en dos punts el vial Sant Jordi, que a la pràctica fa de variant de la capital garrotxina. Primer, i ja amb altres persones, van fer una seguda al giratori de la carretera de Santa Pau i, posteriorment, van traslladar-se fins a l’accés a Olot per la Solfa, tallant així i durant moltes hores la carretera C-63 justament al límit amb les Preses. No es van intimidar ni amb la identificació d’alguns per part de la policia. El tall va provocar que els camions acabessin ocupant els dos vorals del vial. El trànsit de cotxes i motos el va anar reconduint la Policia Municipal per rutes alternatives. Puntualment, els horaris del transport escolar cap a les Preses i la Vall d’en Bas es van modificar, tot i que el Consell Comarcal ja ho havia alertat.

La mobilització dels estudiants va tenir continuïtat amb la concentració i posterior manifestació convocada per l’ANC i Òmnium de la Garrotxa. Es va iniciar després del ple extraordinari de l’Ajuntament d’Olot –tancat durant tot el dia igual que la majoria d’ajuntaments garrotxins– i va aplegar alcaldes, regidors d’altres municipis de la comarca, que s’hi van desplaçar després dels actes programats als seus respectius ajuntaments. Alguns, com els de la Vall d’en Bas, Lluís Amat; la Vall de Bianya, Santi Reixach, que també és president del Consell Comarcal, i el de les Planes d’Hostoles, Eduard Llorà, encapçalaven la manifestació, al costat del d’Olot, Pep Berga, i de la portaveu d’ERC, Anna Barnadas, que també és diputada provincial. Hi havia representants de tots els grups municipals d’Olot, excepte del PSC. Els socialistes s’havien abstingut en el ple de condemna de la sentència. Els seus col·legues de Ripoll van votar en contra de la moció aprovada amb els vots dels altres grups municipals al consistori.

La concentració va aplegar més de 6.000 persones, que posteriorment van anar en manifestació fins al davant de la delegació d’Hisenda. Un cop al passeig de Barcelona, van encendre espelmes per fer l’últim tram. Al final, van tornar a llegir un manifest conjunt d’Òmnium i l’ANC, en què es va qualificar de venjança la sentència i es van fer crides a la mobilització permanent. Es va fer una lectura molt emocionada de les penes imposades a cadascun dels presos polítics.

Van ser múltiples els actes de protesta per part d’entitats i particulars. El més curiós el van protagonitzar els responsables del Museu de la Garrotxa d’Olot, que tapat amb draps negres nou escultures de la seva exposició permanent. El dol que van simbolitzar així va ser la manera que van trobar per expressar el seu rebuig a la sentència feta pública a primera hora del matí.

A Ripoll, alumnes de l’institut Abat Oliba també es van concentrar per manifestar-se pel centre de la vila. Ja al vespre, les mobilitzacions es van repartir pels cinc municipis amb més població i també a Llanars. A Ripoll, s’hi van reunir 600 persones, es van llegir les piulades fetes pels presos poc després de saber la sentència i també el manifest de l’Associació de Municipis per la Independència. A la capital ripollesa, la marxa va ser precedida pel tall de l’accés sud, el de la C-17, durant dues hores, cosa que va provocar llargues retencions.

En el conjunt de les concentracions al Ripollès s’hi van aplegar més de 2.000 persones, segons les dades d’Òmnium Cultural del Ripollès, que va ser l’entitat organitzadora.

A la Cerdanya, les bases sobiranistes van fer una convocatòria d’àmbit comarcal a la plaça de la Vila de Puigcerdà, que va quedar petita. Un cop acabada, els participants es van desplaçar fins a l’antiga frontera que el municipi compartia amb el de la Guingueta d’Ix i la van tallar. La mobilització, doncs, va col·lapsar per unes hores les comarques de muntanya gironines.