Sant Jaume s’omple contra la repressió del jovent

Al crit de “No toqueu el nostre jovent!”, milers de persones –4.000, segons la Guàrdia Urbana– van desfilar ahir pel centre de Barcelona convocades per sindicats d’estudiants, professorat i pares i mares contra la repressió indiscriminada arran de la sentència del Tribunal Suprem contra l’independentisme. Denuncien pallisses, humiliacions, amenaces de mort, criminalització mediàtica, detencions arbitràries, presons provisionals injustificades... La comunitat educativa va tornar a sortir al carrer en defensa de la llibertat d’expressió i els drets de la ciutadania després d’haver-se concentrat al matí a les portes dels centres d’ensenyament del país. “El diàleg, l’esperit crític, el respecte a la diversitat, la participació de la ciutadania en els afers públics i la resolució democràtica de conflictes són valors que han estat trepitjats per botes, porres, masmorres, projectils, togues i punyetes”, van constatar els convocants, el sindicat de professors USTEC·STEs (IAC), la Intersindical-CSC, la CGT, CAU, el Sindicat d’Estudiants, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Docents per la República, el Col·lectiu Mares i Àvies per la República, Universitats pels Drets Civils i la sectorial d’Educació de l’ANC.

La marxa va començar a la plaça Universitat i va caminar fins a la de Sant Jaume, on el cantant Lluís Llach va llegir un manifest que es queixava de “l’embogida resposta dels aparells policials de l’Estat i autonòmics i de la judicatura”. Familiars i amics dels nous presos polítics, els de la ràtzia del 23 de setembre i els detinguts durant els aldarulls postsentència, van exigir l’alliberament immediat de tots els empresonats.

La Mireia, parella de Ferran Jolis, arrestat a Santa Perpètua de Mogoda, va reclamar l’arxivament de la causa: “Estan segrestats per l’Estat, són persones compromeses amb el nostre país, empresonades per les seves idees i els seus valors independentistes; els nostres familiars són presos polítics.” També van denunciar les irregularitats durant les detencions, com l’obstaculització a l’accés a l’assistència lletrada, la manca d’informació dels seus drets o dels fets que els imputaven en el moment de la detenció, els intents d’interrogatori durant el trasllat i la incomunicació que van patir: cinc d’ells van estar sota custòdia policial durant trenta hores sense assistència lletrada, en un cas no va poder contactar amb el seu advocat durant cinc dies i en un altre, fins al 23è dia.

A la tarima de Sant Jaume també hi van pujar amics del Martí, un jove de Térmens que va ser detingut fa dotze dies en les protestes. “És un pres polític perquè se l’acusa d’uns fets que si no anessin acompanyats d’una ideologia farien que estigués aquí entre nosaltres”, remarcava emotivament en Marc, un company seu. “Martí, no descansarem fins que tornis amb nosaltres, a animar el teu Lleida i a fer sonar la teva guitarra i la teva veu allà on faci falta; et volem amb el cap ben alt, fort i dempeus”, va afegir-hi. “No comprarem ni el discurs de la desmobilització ni el discurs de la por”, advertia una amiga de la Paula, de 23 anys, que actualment és a la presó de Wad-Ras de Barcelona.

Montse Piqué, portaveu de l’aclamat Col·lectiu de Mares i Àvies per la República –amb un mocador vermell al coll–, va rebutjar la campanya de criminalització de fills i nets: “Se’ls titlla de violents, i no, el nostre jovent no és violent, és valent i es defensa.” “Els nostres fills no es toquen”, “sense les mares no hi ha revolució”, “més educació i menys policia” i “si toqueu els fills, trobareu les mares” eren alguns dels lemes als cartells dels manifestants, que van cridar “Buch dimissió” i “ERC i PDeCAT, la paciència s’ha acabat”.

Un grup de professors voluntaris d’USTEC van organitzar un cordó de seguretat davant l’edifici de la Prefectura de la Policía Nacional a Via Laietana al pas de la manifestació. Ja a Sant Jaume hi havia un grup de persones mostrant fotografies d’actuacions policials i amb pegats a l’ull en solidaritat amb els quatre ferits que han perdut un ull durant les càrregues policials. “Jo sé que un poli és un poli, però es pot fer bé”, remarcava una dona.

“El jovent creiem que la mobilització ha de continuar, per això hem convocat una vaga estudiantil de 48 hores els dies 30 i 31 d’octubre. És fonamental vincular la lluita contra la repressió amb la lluita per la República catalana. Instem tots els dirigents sindicals a convocar una nova vaga general, però aquest cop de 48 hores, per enfortir la mobilització i aconseguir la victòria contra el règim del 78”, instava Borja Latorre, portaveu del Sindicat d’Estudiants. El jove celebrava el suport a la vaga d’estudiants de la setmana que ve de la IAC, USTEC, l’ANC i Òmnium, a diferència del SEPC i Arran, que ahir se’n desmarcaven perquè consideren que el Sindicat d’Estudiants “la convoca de manera descontextualitzada i aïllada, i en aquest moment s’han de tenir en compte altres agents”.

Arran i el SEPC han impulsat per avui una altra manifestació a les set de la tarda a la plaça Universitat sota el lema “Si ens traieu el futur ens trobareu al carrer”.

La protesta d’ahir venia precedida per diversos incidents al matí a l’Escola d’Arquitectura de la UPC, a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB o a la Facultat de Farmàcia, a més de les que es van viure dimecres a la Facultat de Dret de la UB, que va obligar el deganat a suspendre les classes i tancar l’edifici.

El SEPC va defensar que el dret individual d’anar a classe no és “superior’’ al dret col·lectiu de manifestar-se. Així, continuarà amb les protestes i les demandes d’aturar l’activitat lectiva i facilitar l’avaluació única als rectorats. La portaveu de l’organització, Bel Olivé, va treure importància a la confrontació registrada entre estudiants i en va culpar l’actitud “agressiva’’ del moviment S’ha Acabat, que defensa poder anar a classe. El SEPC el descriu com un “pseudocol·lectiu estudiantil clarament de dretes i a favor del règim del 78’’.

D’altra banda, també hi va haver protestes a Lleida, coincidint amb la vaga a secundària convocada ahir i avui pel SEPC com a rebuig a la sentència. Més estudiants es van mobilitzar al migdia a Girona contra la repressió en una marxa que va començar a la plaça U d’Octubre i va avançar darrere d’una pancarta que deia: “Les estudiants ho aturem tot. Trenquem amb la normalitat.”