La maquinària electoral, en marxa
Els partits polítics prenen posicions de cara a les decisives eleccions del 12 de desembre
Els conservadors de Johnson avantatgen de 15 punts els laboristes de Corbyn en els sondejos
Quan encara no ha començat la campanya electoral, totes les formacions polítiques ja han posat en marxa la maquinària de cara a uns dels comicis més decisius, ambigus i estranys que es recorden al país. Els líders dels dos principals partits van obrir foc ahir al Parlament, en l’última sessió de control, amb el Servei Nacional de Salut (NHS) com a objecte de disputa.
L’NHS és la joia de la corona de l’estat del benestar britànic, creat després de la Segona Guerra Mundial, i serà un dels temes clau de la campanya. “El nostre Servei de Salut està més en perill que mai per culpa d’aquest govern i pels acords que vol signar”, va dir el líder laborista, Jeremy Corbyn, en referència a les suposades negociacions secretes amb el president estatunidenc, Donald Trump, per incloure’l dintre de l’acord que firmaran tots dos països. “Calen canvis després d’anys de retallades dels conservadors [en el govern des del 2010] i dels liberaldemòcrates [socis de govern del 2010 al 2015], de privatitzacions i de rebaixar els impostos als més rics, i després que aquest govern hagi provocat la crisi de l’NHS”, va dir Corbyn.
Per la seva banda, Boris Johnson va assegurar que la inversió en la sanitat pública és la seva prioritat i que l’NHS no és a la venda. I va atacar Corbyn: “És hora de diferenciar entre política de protesta i política de lideratge. El temps de protesta ha acabat, i ara és temps de lideratge.” Molts veuen Corbyn més com un activista social que com un líder. Johnson es va mostrar com el líder que ha de posar fi a la crisi del Brexit i va criticar l’ambigüitat de Corbyn respecte a aquesta qüestió. “El que proposa Corbyn són dos nous referèndums l’any vinent, un del Brexit i un altre a Escòcia”, va assegurar.
Les primeres enquestes
Per la seva banda, Jo Swinson, la líder dels liberaldemòcrates va assegurar que “el votants es mereixen molt més que els dos vells partits polítics”, i va dir que espera convertir-se en primera ministra. Tot i que preveu quedar-se amb bona part del vot europeista, és una afirmació agosarada. Els últims sondejos de YouGov donen un clar avantatge als conservadors en intenció de vot amb el 37%, davant dels laboristes amb el 22%, els libdems (19%), el Partit del Brexit (11%), els Verds (7%), l’SNP (3%) i el Plaid Cymru (1%).
Cal tenir en compte que el sistema electoral britànic funciona per acumulació de vots en districtes o circumscripcions electorals, i no per proporció. Per exemple, el 2015 el UKIP, amb el 12,6% del total dels vots no va aconseguir cap diputat (de 650), mentre que l’SNP amb el 4,7% del vot va obtenir 56 diputats. La clau serà, per tant, als districtes més ajustats. Els tories se centraran en els districtes brexiters laboristes; els libdems, en els europeistes laboristes, i els nacionalistes escocesos, en els conservadors.
Els partits es definiran en relació amb el Brexit. Els conservadors defensen garantir el Brexit amb l’acord de Johnson; els laboristes, negociar un Brexit suau i sotmetre’l a referèndum; els libdems, la revocació del Brexit; el Partit del Brexit, una sortida sense acord, i els nacionalistes escocesos, independitzar-se del Regne Unit per continuar a la UE.
La líder de l’SNP, Nicola Sturgeon, va ser la primera a fer un acte de campanya després de Johnson, que es considera que fa campanya encoberta des que va arribar al poder, el 24 de juliol. “Aquestes seran les eleccions més importants per a Escòcia en dècades, perquè determinaran la futura direcció del nostre país per molt temps en endavant”, va afirmar Sturgeon en un míting a la localitat escocesa de Stirling.
Sturgeon va assegurar que “votar l’SNP serà votar per frenar el Brexit i pel dret a decidir, perquè el futur d’Escòcia estigui en mans dels escocesos i no de personatges com Boris Johnson”. Sturgeon ha promès un segon referèndum d’independència l’any vinent, i va assegurar que segueixen amb la seva determinació per demanar al govern de Londres, abans de Nadal, que els permeti celebrar una consulta sobiranista legal.
El comiat de John Bercow
Avui és l’últim dia com a president del Parlament del controvertit i carismàtic John Bercow després de deu anys ocupant el càrrec. En la seva última sessió de control, ahir, Bercow va rebre el tribut de les dues bancades. Bercow, que és conservador i va votar seguir a la UE, s’ha fet famós pels seus rasposos “order! order!” i per haver estat l’àrbitre de l’intens debat del Brexit. Els brexiters l’acusen d’haver afavorit els europeistes per haver permès la votació per aprovar la llei per frenar el Brexit sense acord. Ell nega haver estat imparcial i recorda que va ser ell qui va permetre que el Parlament inclogués una esmena per celebrar el referèndum europeu en la presentació del programa de govern de David Cameron el 2013. Ahir va agrair, amb llàgrimes als ulls, el suport a la seva esposa Sally i als seus tres fills, que van presenciar la sessió entre el públic. El seu successor serà escollit dilluns.