10-N, la campanya més curta

El PSC, al pas del PSOE

Sorprenentment, però, el PSOE va tancar la porta a un executiu de coalició amb els d’Iglesias i aquests no es van avenir a permetre la investidura sense ser al govern. En una estratègia arriscada, Sánchez preferia repetir eleccions i esgotar una nova legislatura en funcions de mig any de durada. En vista d’aquesta incapacitat de formar governs de coalició per part dels principals partits espanyols, sí que s’han posat d’acord a modificar la llei electoral per reduir a una setmana la campanya quan es tracti d’una repetició d’eleccions, una novetat que s’estrena aquest 10-N.

Ara l’objectiu del líder del PSOE és convèncer l’opinió pública que el bloqueig ha estat culpa de tota la resta de partits a l’esquerra i a la dreta per tal d’atraure l’electorat de centre i reforçar la victòria des del moment que les enquestes ja apuntaven a una forta caiguda de suports de Ciutadans i a un reforçament dels majoritaris PSOE i PP, els partits del bipartidisme històric.

De fet, diversos rivals de Sánchez però també analistes polítics donen per fet que, si es confirmen les enquestes, el PSOE farà govern en solitari amb un acord d’investidura amb el PP. Però amb la dura condemna de presó als líders independentistes catalans i la igualment dura però també erràtica reacció del govern de Sánchez davant les multitudinàries protestes a Catalunya, algunes enquestes han començat a apuntar al debilitament de les expectatives del PSOE.

Molt dur amb l’independentisme també serà el discurs electoral, que monopolitzarà absolutament els interessos electorals del PSOE i no els del PSC. La idea força de Sánchez és que a Catalunya no hi ha cap problema polític sinó de convivència trencada per l’independentisme. La resposta és imposar l’ordre i la Constitució i tancar la porta a un diàleg amb el president Quim Torra per tal de recuperar tants vots com sigui possible dels que a Catalunya havien perdut en favor de Ciutadans. El PSC només té com a objectiu que Sánchez surti reforçat i farà del discurs de Ferraz l’eix de la seva campanya. L’enemic a abatre a Catalunya és l’independentisme i En Comú Podem forma part d’aquest enemic electoral. Tot i que el discurs antiindependentista del PSOE tensa, el PSC manté que pot guanyar les eleccions si bé la prioritat és no retrocedir. A pesar que el programa del PSOE ha inclòs a corre-cuita i amb calçador una referència a la declaració de Granada, ni Sánchez ni cap candidat del PSC s’han referit en els míting al federalisme i la plurinacionalitat de l’Estat, que distorsionen el relat del PSOE.

ERC ha canviat la predisposició mostrada els últims mesos a investir Sánchez, perquè diuen que ara ja saben “amb quin PSOE” s’han trobat: el que empara la repressió i prefereix pactar amb PP i Cs. La posició d’ERC els últims mesos “ha servit per desemmascarar-los”, afegeixen. Els eixos de la campanya seguiran sent diàleg, amnistia i autodeterminació. I dir que el procés és absolutament irreversible. Obligar el PSOE a dialogar implica el millor resultat del conjunt de l’independentisme.

No els preocupa la CUP, ans al contrari, creuen que pot ajudar a créixer al conjunt de l’independentisme. Poden patir en part desgast, però el PSC tampoc arrenca a Catalunya, així que confien a revalidar la victòria. I fins i tot a treure-li algun diputat a Barcelona. En aquest sentit, reflexionen que el vot dual a les espanyoles –persones que voten independentista al Parlament i PSOE al Congrés– s’acaba després de la sentència, i això pot compensar el vot que es perdi per la CUP.

Neguen que un bon resultat d’ERC hagi de precipitar unes eleccions catalanes. Diuen que ara no és el moment, a part que tampoc seria cap incentiu precisament perquè Torra les convoqui. Tot i no ser candidats per inhabilitació, Junqueras i Romeva apareixen en els cartells electorals i els enviaments.

Per distanciar-se d’ERC, que es va abstenir en la investidura de Sánchez, Junts per Catalunya posarà l’èmfasi a remarcar que no “regalarà” el seu vot a Madrid. “Ni el més autonomista, Duran i Lleida, hauria regalat el vot a canvi de res”, asseguren. Amb el lema “Per la independència, ni un vot enrere” i “Laura Borràs ens representa”, la candidatura centrarà el discurs en la situació dels presos polítics i els exiliats i en la defensa dels drets trepitjats, com l’autodeterminació. La campanya s’adaptarà a la lluita contra la sentència.

En els cartells electorals apareixen els quatre presos de JxCat que havien de ser candidats el 10-N però que el Suprem va inhabilitar (Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn), a més del president exiliat, Carles Puigdemont, que tindrà un paper molt protagonista durant la campanya, amb connexions per videoconferència i amb un acte demà passat a Brussel·les.

Irromp la CUP

La irrupció de la CUP a les eleccions espanyoles per primer cop en la seva història evidencia la importància que la formació dona a la nova legislatura al Congrés i, al mateix temps, apunta a una redistribució de la representativitat d’ERC i JxCat al si de l’independentisme. Amb la dura resposta policial a les protestes imposada pel govern de Sánchez i el desconcert i les tensions subsegüents al si de l’executiu de JxCat i ERC, les darreres enquestes donen bones expectatives per als anticapitalistes que, a més, ja han deixat clar que aniran al Congrés a bloquejar la governabilitat. Amnistia, autodeterminació i drets socials són les condicions impossibles d’acceptar pels majoritaris PSOE i PP que posen els candidats de la CUP.

En Comú Podem, de nou encapçalada per Jaume Asens, torna a tenir un difícil paper en una votació novament polaritzada entre l’independentisme i l’unionisme. Compartint amb la majoria social la reivindicació de la llibertat imprescindible dels presos polítics per fer possible un diàleg real entre Catalunya i Espanya, els comuns també han moderat el seu programa territorial. Per minimitzar la pèrdua de vots cap al PSC i cap al nou rival de Més País d’Errejón, aquest cop, prioritzen l’assoliment d’un nou acord entre Madrid i Barcelona que sigui votat pels catalans, una posició que fins ara només defensava en contra del referèndum el PSC. Els socialistes faran responsables els comuns de la investidura fallida de Sánchez però l’objectiu dels socialistes de convertir-se el 10-N en l’aglutinador del vot espanyolista deixa marge als d’Asens. La gran incògnita és si Més País els farà forat en diputats a Catalunya.

Totes les enquestes apunten a Ciutadans com el gran damnificat d’aquesta repetició electoral si bé a Catalunya ja van obtenir un mal resultat a l’abril. Mig milió de vots i set diputats és poc venint d’una formació que, fa només dos anys, va guanyar les catalanes trencant el sostre del milió. Amb la defensa de la unitat d’Espanya, el PSC vol atreure molts dels votants que havien preferit Cs i, a més, les projeccions donen millors expectatives que a les passades eleccions a PP i Vox. Cs s’enfronta a una possible erosió per tots costats.

El PP català es vol aprofitar dels vents més favorables que bufen per als de Pablo Casado respecte a l’abril. Caldrà veure com l’electorat potencial respon al fet que repeteixi l’aznarista de línia dura Álvarez de Toledo. Avui el PP i Vox només tenen un diputat català al Congrés.