Crida d’ERC a respondre al PSOE amb victòria independentista
Aragonès reivindica Esquerra com l’única força que pot fer guanyar el sobiranisme el 10-N
Rufián considera una “emergència” que el republicanisme derroti el PSOE per forçar-lo al diàleg
El republicanisme català ha de guanyar les eleccions espanyoles del 10-N i derrotar el PSOE a Catalunya perquè les urnes no siguin un aval a la repressió i per forçar que s’obri la via del diàleg. ERC ho va reivindicar en el seu míting central de campanya, ahir al migdia, des de la presó de Lledoners, quan es complien dos anys exactes de l’empresonament de l’exvicepresident Oriol Junqueras i de l’exconseller Joaquim Forn. Després d’haver estat disposada a investir Sánchez en la investidura fallida, ERC respon avui a l’enduriment del discurs del PSC-PSOE contra l’independentisme amb atacs igualment durs.
El candidat d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va fer una crida al vot útil dirigida a tots els demòcrates i republicans del país, encara que no siguin independentistes, per reforçar la via política del diàleg, que adverteix que només s’aconseguirà amb la “derrota unànime” del PSOE a Catalunya. De fet, Rufián va qualificar d’“emergència social, política i nacional” la victòria republicana, “i tant és quines siguin les sigles”, amb referència a ERC, JxCat, la CUP i En Comú Podem. Va ser el vicepresident del govern català, Pere Aragonès, qui va reivindicar ERC com l’única opció “que pot aconseguir i garantir la victòria de l’independentisme” diumenge vinent.
El PSC-PSOE, l’única força que pot disputar la victòria a ERC segons les enquestes, va ser el blanc de la majoria de crítiques i paraules dures de bona part dels oradors en l’acte polític d’ahir. Aragonès va acusar el PSOE d’haver començat la campanya electoral al Valle de los Caídos exhumant Franco i de voler-la acabar demà “passejant el Borbó per Barcelona”. I hi va afegir que ho troba un plantejament coherent tenint en compte que Franco i Felip VI són “el pare i el net polítics d’un estat corrupte i borbònic que continua amb un franquisme sociològic”.
Aragonès va recordar alguna enquesta que pronostica que ERC podria superar Ciutadans al Congrés en nombre de diputats i va fer una crida a fer-ho possible perquè “es glaci la cara” d’aquells a qui acusa d’atiar la divisió civil dels catalans. Pel vicepresident del govern, el 10-N caldrà triar entre un “PSOE que s’ha convertit en l’aliat més clar de la dreta espanyolista o l’independentisme”. Veient un PSOE “esporuguit davant del feixisme”, Rufián va recordar com el líder del PSC, Miquel Iceta, donava les gràcies als Mossos, la Policía Nacional i la Guàrdia Civil després de les càrregues i les detencions en les protestes i els aldarulls. I li va tornar la pilota: “Gràcies, poble valent, joventut valenta, que de manera cívica i pacífica heu plantat cara a una policia hereva d’uns grisos que ja van pegar als nostres pares. Cadascú dona les gràcies a aquells a qui es deu.”
Rufián va reafirmar que cada cop que el PSOE ha pogut escollir sentint-se fort “ha triat la pitjor opció”. Segons ell, ara pactarà de facto amb Casado i, on no arribi, amb Rivera. Va acusar Sánchez de no tenir principis, però hi va afegir que “si és feble, si no pot escollir, si és derrotat, haurà de seure a la taula com tot demòcrata”.
Després de reivindicar l’independentisme d’ERC quan el moviment només era el 10% de l’electorat i quan “aquells que avui inflen el pit” els “perdonaven la vida”, amb referència a CiU, l’exconseller Carles Mundó va fer una crida a la victòria independentista perquè pugui “tornar a condicionar la política espanyola”. “No ens podem permetre que a Catalunya guanyi el PSC, perquè s’estarà avalant la repressió”, concloïa la candidata Carolina Telechea.
Del patiment a la majoria democràtica republicana
L’eurodiputada Diana Riba, dona de Raül Romeva, i la candidata Montse Bassa, germana de Dolors Bassa, van fer els retrets més dolorosos. Riba va recordar que Sánchez veu les condemnes a presó com el “punt final al procés”, i el va advertir que “els que avui es manifesten als carrers no comencen ni acaben res”, perquè continuen la lluita de La Canadenca, la lluita feminista o la lluita contra el servei militar obligatori. Bassa va expressar la seva “ràbia i dolor” en sentir Sánchez demanar el compliment íntegre de les penes i va fer diversos retrets: “On és la separació de poders? On és l’esquerra espanyola? On és l’Europa democràtica? On són els sindicats majoritaris? On són els comuns?” El més dur va ser: “ Que els socialistes anteposin els interessos de partit, a mi personalment em fa fàstic.” L’exdiputat Joan Tardà va posar perspectiva de futur: “Ens faran patir. Patirem molt encara. Però guanyarem, perquè som republicans, i només podrem guanyar si som capaços de donar la veu a les majories. La república serà proclamada democràticament gràcies a les majories. No descarrilarem.”
