El TC veta la moció unitària de condemna a la sentència
Suspèn d’urgència la tramitació de la proposta conjunta registrada al Parlament i amenaça la mesa amb conseqüències penals
Torrent diu que no censurarà cap debat si els grups el demanen
Nou pas del TC per censurar el debat parlamentari a Catalunya. L’alt tribunal, reunit ahir d’urgència, va acceptar a tràmit els tres incidents d’execució de sentència que havia presentat el govern de l’Estat i va suspendre l’acord de la mesa del Parlament del 22 d’octubre que acceptava a tràmit la proposta de resolució presentada conjuntament pels tres grups independentistes com a resposta a la sentència del Suprem, que en no ser tramitada per urgència encara no té data de debat en el ple. A més, suspèn l’acord del mateix òrgan del 29 d’octubre que desestimava els escrits de reconsideració a l’acceptació a tràmit, presentats per Cs, el PSC i el PP.
El TC addueix que, en reiterar el text la defensa del dret a l’autodeterminació, la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya i la reprovació al rei, incompleix la prohibició que va dictar perquè a la cambra no es tornessin a debatre aquests temes, ja que considera que això incompleix la sentència en què va declarar la inconstitucionalitat de la declaració de ruptura del novembre del 2015, que expressava la voluntat d’avançar cap a la independència. Amb els mateixos arguments, en les últimes setmanes el TC ja havia anul·lat altres mocions similars, també purament declaratives, que el Parlament havia aprovat al juliol, en el ple sobre la Catalunya real instat per Cs, i al setembre, en el debat de política general. La diferència és que aquests textos ja s’havien aprovat i a la pràctica l’anul·lació no tenia cap efecte, en ser tot just declaratius. Ara, però, el TC pretén censurar el debat que encara s’ha de fer, ja que també va emetre ahir providències per advertir Torrent i els altres membres de la mesa de l’“obligació d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió”, i els amenaça que poden incórrer fins i tot en responsabilitats si no ho fan. És a dir, si no veten el debat de la moció, que tampoc està previst en el ple de la setmana següent i que podria entrar en el de l’última setmana de novembre.
Torrent tirarà milles
En tot cas, el president, Roger Torrent, ja va comparèixer ahir per anunciar que no pensa vetar cap debat que demanin els grups, per molt que ho exigeixi el TC. “Ens mantenim en la idea que al Parlament s’hi ha de poder parlar de tot, es vol limitar la llibertat d’expressió dels diputats”, denunciava. En aquest sentit, recordava que almenys des del 1989 s’han debatut i aprovat mocions a favor de l’autodeterminació, i denunciava la “anormalitat” que el TC irrompi en plena campanya. En aquest sentit, culpava Pedro Sánchez de la nova deriva autoritària. “Tenia l’oportunitat de desjudicialitzar la política i treure el conflicte dels tribunals, però no tan sols s’assembla cada vegada més a Rajoy, sinó que l’està superant”, etzibava.
També el vicepresident, Josep Costa, culpava el PSOE de “fer el mateix que el PP quan governa: censurar el Parlament”, i recordava que quan era a l’oposició va dir que derogaria la llei del TC que ara li permet amenaçar els membres de la mesa. Costa ressalta que la jurisprudència del Tribunal d’Estrasburg és clara en el sentit que la llibertat d’expressió dels diputats “és un bé a preservar”. D’aquí que ja anunciés que, almenys des de JxCat, aniran “fins al final” per defensar el debat. Per ara, s’han negat a signar els requeriments rebuts, que no consideren legítims. Costa, això sí, lamentava que si el debat s’hagués fet d’urgència, un fet que no va voler la CUP, el govern espanyol no hauria tingut temps de vetar-lo. Tot just ahir la mesa va acceptar a tràmit un altre text, només dels cupaires, que també parla d’autodeterminació.
JxCat i la CUP, amb l’ANC
Les bases de l’ANC han aprovat en la votació feta entre dijous i ahir, amb un 97,8% dels vots emesos –9.582, un 21,7% del cens–, un compromís que reclama als partits independentistes que configurin a Madrid un “front de bloqueig a la governabilitat de l’Estat”, atenent a tres punts que considera “irrenunciables”: la retirada de les seves forces policials de Catalunya, l’alliberament dels presos polítics i “avançar clarament en la culminació del procés d’autodeterminació”, donant per vinculant l’1-O. Les 90 assemblees de l’ANC que van impulsar la consulta van agrair ahir a la CUP i JxCat que hagin signat el document, i es van mostrar “confiades” que ERC també ho farà abans del 10-N. “Només donarem suport a les candidatures que abans del dia de les votacions hagin subscrit aquest compromís”, van reblar, tot i lamentar que el procés intern s’hagi fet tard i no en uns termes “més clars i concrets”, un fet que, segons ells, hauria facilitat la incorporació de totes les forces.