“Des d’ERC persistirem, no ens pensem rendir”

En realitat, com una continuació. Qui ens ha fet tornar a eleccions són claríssimament els socialistes: ens hi han abocat. A ERC el que hem fet és seguir amb el nostre argumentari. Però, és clar, ara amb una incidència molt gran, com ha sigut la sentència del Suprem. Jo, no només com a cap de llista, sinó com a germana de la Dolors, ho visc d’una manera molt més intensa que qualsevol altra persona que es presenti en política.

Totalment. Sempre havíem dit que som els del diàleg, que ens hem d’asseure a parlar, i continuem defensant-ho. Però arran de la sentència hem vist que l’Estat espanyol, i en aquest cas el govern dels socialistes, segueix amenaçant-nos contínuament matí, dia i nit amb tota la repressió. I no em puc treure del cap el fet que lligo la sentència amb l’advocacia de l’Estat, que és socialista.

Evidentment! Estant al Congrés veia com estàvem intentant fer un govern d’esquerres i progressista i no va haver-hi possibilitats. S’està demostrant que, ara per ara, són uns socialistes amb qui nosaltres no ens podem entendre. I amb la família comentem moltes vegades que els nostres representants polítics ja porten més dies privats de llibertat amb el govern de Sánchez que amb el de Rajoy. Qui havia de solucionar el conflicte l’ha empitjorat.

Abans que la Dolors fos a la presó, jo era una de les fundadores de l’ANC de l’Empordà, havia ajudat a muntar la Via Catalana, anava a manifestacions, a actes d’Òmnium... Ja em movia en aquest entorn. I un cop la Dolors va ser consellera, vam continuar molt la nostra relació d’amistat i de política. A part d’amiga, és la meva assessora. Les converses polítiques amb ella no venen d’ara. Des que és a la presó, però, sí que és veritat que jo soc la seva veu perquè vull que continuï sent un actiu polític. En cap cas la pretenc substituir. Ens encomanem força mútuament i ens dona molta energia la mobilització de la gent al carrer.

Si per sort es fes justícia i demà mateix la Dolors sortís de la presó, jo seguiria liderant la llista d’ERC i continuaria lluitant per una República catalana, social, feminista i ecologista. No vull que ningú pensi que només encapçalo la candidatura perquè tinc la germana a la presó, ja que no ho sento així.

Gens ni mica. Davant d’aquesta repressió espanyola tan bèstia, no puc quedar-me a casa. Igual que demano a la gent que es mobilitzi i que els polítics siguem uns bons servidors públics i treballem amb unitat estratègica clara, només faltaria que jo ho digués i no ho fes!

Només hi va haver una vegada que em vaig decebre molt al Congrés. Es parlava sobre els refugiats i quan vaig veure que certs partits empatitzaven tan poc amb el tema, això em va impactar. Aquell dia vaig pensar que més que mai havíem de ser a Madrid. Tot i que hem d’intentar marxar-ne com més aviat millor, mentre hi siguem hem de mirar pels interessos de les comarques gironines. I que la gent vegi que el perill més gros per a Catalunya és un pacte PSOE-PP. Ho hem d’intentar frenar. Encara que no ho verbalitzin, veuen que som més de 2 milions d’independentistes. No pensem callar i, per força, s’hauran d’asseure a dialogar. Aquesta és la clau de ser a Madrid.

Hi haurà de ser. No hi ha alternativa, i vull ser positiva. És tan evident que només hi ha una sortida, que és el diàleg! Fins que no s’asseguin, des d’ERC persistirem i no pensem rendir-nos.

L’independentisme és molt transversal i si fem candidatura única perdem gent pel camí. Hi ha d’haver unitat, però no una unitat de llista, sinó d’acció. Aquesta feina s’està fent. Si no fos així, jo, que tinc la germana a la presó, seria hipòcrita estant en una llista i no hi voldria ser.

Crec que sí. I si no repetim el resultat, estaré contenta igual. Hi ha més espais. Però penso que ERC, a Catalunya, tornarà a estar forta. I el que vull és que ens vagi bé a tots els partits independentistes, perquè com més llocs ocupem a Madrid millor. El nostre enemic és el mateix.