La pregunta que ho va canviar tot

Tot està a punt, avui a Berlín, per celebrar el trentè aniversari de la caiguda del mur que va dividir la capital des de la seva construcció, l’agost del 1961, fins al 1989. La capital alemanya ha estat el marc de més d’un centenar d’actes per commemorar l’efemèride, el primer pas d’un procés que va culminar amb la reunificació d’Alemanya i el final de la guerra freda.

El setmanari La República, que els lectors trobaran avui al quiosc i demà amb El Punt Avui, dedica el número d’aquest cap de setmana a un ampli dossier per recordar i analitzar la caiguda d’aquesta barrera física, símbol de la divisió del món en dos grans blocs enfrontats i mútuament amenaçats amb l’armament nuclear.

La caiguda del Mur va tenir un origen accidental. Durant una roda de premsa de Günter Schabowski, alt funcionari del SED, el partit únic de la República Democràtica Alemanya (RDA, comunista), un periodista italià de l’agència Ansa va preguntar, just abans de les set de la tarda, quan entraria en vigor la nova legislació que havia de donar llibertat per viatjar als ciutadans de l’RDA. “Pel que jo sé, entra en vigor ara mateix”, va ser la sorprenent i inesperada resposta del portaveu oficial. Només pronunciar aquestes paraules, milers d’alemanys orientals que en aquell moment seguien la roda de premsa en directe per televisió es van llançar al carrer en direcció al Mur, amb la il·lusió de travessar cap a la part occidental de la ciutat.

Als controls van topar amb els guardes de l’RDA, que, ignorant el que acabava d’anunciar Schabowski, contenien la multitud mentre demanaven instruccions als seus superiors. Tres hores, van poder mantenir el pas tancat fins que van caure les barreres i els ciutadans van continuar la marxa al crit de “Som el poble!”. Des de llavors ha plogut molt i gran part de les il·lusions que van florir aquella històrica nit s’han esvaït amb el pas dels anys. Tres dècades després, molts habitants del desaparegut estat oriental, crítics amb l’“absorció” precipitada de l’RDA, se senten encara ciutadans de segona classe de la república federal. Es queixen que un mur invisible –el de la desigualtat econòmica i social– continua separant la part oriental de l’occidental. Alemanya afronta els mateixos reptes que es plantegen a escala global, les mateixes incerteses que pesen sobre l’ordre internacional. Amb tot, el que es va viure aquell vespre del 9 de novembre de 1989 quedarà gravat a la història com el primer episodi d’una aventura trepidant que va canviar no només Alemanya, sinó també el món.