JxCat demana l’“empenta final” per tenir grup propi
Borràs tanca la campanya amb retrets a ERC i la CUP per la negativa a unir-se en una sola veu al Congrés
Un manifest amb uns 300 signants elogia la “nova forma de fer política” de la candidata
Junts per Catalunya va tancar ahir la campanya per al 10-N amb una crida a rebre l’“empenta final” que li faciliti els vots necessaris per poder assolir un grup propi al Congrés, un objectiu que veu a l’abast per la seva progressió en els últims trackings electorals, i que es planteja un cop assumit que no prospera la proposta de constituir un únic grup català republicà, que la candidata Laura Borràs va llançar dimarts en el debat a TV3. “Nosaltres no anem sobrats de diputats, n’hi ha altres que sí, així que és important que demaneu a tothom que ens ajudi”, demanava l’expresident Carles Puigdemont des de l’exili belga, tot recordant, això sí, que la campanya se’ls farà curta, perquè la clouen a l’alça. “No ens trobareu fent performances inútils, ni brindis al sol, ni blanquejant ningú; som nosaltres els que els ho hem posat difícil, no els regalarem res i tindran sempre una paret al davant”, proclamava, en la primera intervenció després de la mort del seu pare, tot just dijous. “Els únics vots que els planten cara són els nostres”, resumia Borràs.
Davant d’unes 1.200 persones que omplien de gom a gom les Cotxeres de Sants de Barcelona, i que van llançar crits constants de “Llibertat!” i ”Independència!”, JxCat va posar tota la carn a la graella amb la intervenció també dels presidents Quim Torra i Artur Mas, així com de la majoria dels principals candidats per les quatre demarcacions tant al Congrés com al Senat, amb dos missatges que van ser transversals a tots els discursos: les crítiques a les formes cada cop més autoritàries del govern espanyol i la necessària unitat de l’independentisme per fer-hi front, que JxCat vol seguir reclamant i abanderant. “La nostra aposta per la unitat és sincera i estem convençuts que tard o d’hora donarà fruits. És una demanda honesta i sàvia, que representa com cap altra l’esperit de l’1-O”, resumien, en una carta conjunta des de Lledoners, els quatre condemnats pel Suprem que haurien liderat les llistes si no els haguessin inhabilitat: Quim Forn, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. “És la millor estratègia per sortir victoriosos”, insistien, mentre auguraven que no ve “una legislatura gens còmoda ni temps gens amables”.
És clar que encara hi va haver un altre leitmotiv en moltes intervencions. “No regalarem el nostre vot a canvi de res”, es va repetir, en al·lusió al comentari de Pedro Sánchez sobre l’abstenció d’ERC en el seu debat d’investidura fallit. Borràs, en aquest sentit, va tancar la campanya amb dures crítiques a les altres forces independentistes per haver rebutjat, sense ni haver-la gairebé valorat, la seva proposta unitària. “El grup parlamentari de la República Catalana seria el recordatori permanent d’allò que més incomoda el règim del 78”, lamentava. A ERC, així, li va retreure que segueixi afirmant –el conseller Alfred Bosch ho va dir ahir en un diari alemany– que Pedro Sánchez “és un polític digne de confiança”, i que per ells no quedarà un govern progressista. “Què progressarà si només progressa la repressió? Donaran els seus vots a canvi de res?”, etzibava. És clar que també en tenia per a la CUP, a qui va proposar sumar per tenir un grup compartit, per tal “que juguessin amb la selecció catalana, i no amb la roja”, en al·lusió al grup mixt on previsiblement aniran. “Els proposàvem un grup conjunt, una veu forta, però no ha estat possible”, lamentava, mentre criticava que ho rebutgessin perquè entenien que era tard, i en canvi ells dijous proposessin un front comú sobiranista a Madrid que també inclogués els comuns.
Avís de la JEC a Torra
Entretant, Torra, que reivindicava el “somriure revolucionari” de la malaurada activista Muriel Casals, va contestar a Sánchez que qui trenca Europa no són els catalans sinó la “demofòbia” espanyola, i reivindicava que JxCat “ja va intuir” el seu veritable rostre en negar-li el seu suport. La Junta Electoral Central, per cert, va exigir anit al president, a instàncies de Cs, que retirés del seu perfil institucional tots els missatges que ha emès els últims dies que fan referència a l’“exili” i els “presos polítics”, en considerar que van contra el principi de neutralitat, i l’instava a “abstenir-se en el futur” de continuar fent-ho. Precisament, Mas centrava el discurs en el míting final a alertar dels atacs “no d’un estat de dret, sinó d’un abusiu dret d’estat”, que fan que la llibertat “estigui en perill”. “Hem d’aixecar amb els nostres vots un dic de contenció que ens permeti tancar les comportes quan l’Estat espanyol vulgui tornar a trepitjar els nostres drets i llibertats”, proclamava.
El míting final, per cert, es va aprofitar per fer públic un manifest de suport que, sota el títol “La Laura Borràs em representa”, han signat unes tres-centes persones, des d’integrants de les candidatures de JxCat fins a professionals de tots els sectors com l’economista Xavier Sala i Martín, el pallasso Jordi Pesarrodona, fins al setembre regidor d’ERC, o el cantautor valencià Borja Penalba. El text, que ressalta que la candidata ha “sortit del seu espai de confort” en un moment de màxima dificultat, també vol destacar-ne el “compromís amb una nova forma de fer” i viure la política, “amb cultura i elegància, sense desqualificacions i amb arguments”.
LES FRASES
Multa anul·lada per les europees
El Tribunal Suprem ha anul·lat les multes de 3.000 euros imposades per “mala fe processal” a Carles Puigdemont, Toni Comín i la coalició Lliures per Europa, amb la qual es van presentar a les eleccions europees. La sala de govern del Suprem estima el recurs d’alçada presentat per tots dos i deixa sense efecte que les multes que els va posar el contenciós administratiu en entendre que van sol·licitar intencionadament tard unes mesures cautelaríssimes en relació a una reunió de la junta electoral. Puigdemont, Lliures i Comín van demanar amb menys d’un dia d’antelació i d’urgència al Suprem que fes pública una reunió de la JEC del 13 de juny. Ho van fer a les 19.18 h del dia 12, però ara el Suprem conclou que el termini era correcte, que no havien disposat de més temps previ a causa de les mesures cautelaríssimes. Considera que no hi va haver cap tipus de mala fe i que, per tant, no se’ls ha de multar.