Casado es refà de la desfeta, però queda lluny de Rajoy
El PP recupera 22 dels 71 escons que va perdre a l’abril i es queda amb 88 representants al Congrés dels Diputats
Presenta Pedro Sánchez com el gran fracassat de les eleccions
El PP de Pablo Casado recupera terreny. Una fita que tampoc era difícil d’aconseguir després de la desfeta històrica de l’abril passat, en què el desastre electoral el va deixar amb tan sols 66 escons. Els populars han pujat ara fins als 88 representants al Congrés dels Diputats i, òbviament, des del carrer Gènova de Madrid es venia com tota una fita. Han recuperat 22 dels 71 escons que van perdre, al 99,97% escrutat. No obstant això, una anàlisi freda de les dades serveix per constatar que, amb Casado, els resultats del PP ni s’acosten als que obtenia Mariano Rajoy fa tres anys –després d’una segona volta, com ara–. Rajoy es va situar en els 134 diputats, amb gairebé 8 milions de paperetes aconseguides i un percentatge de vot del 33,3%. A l’abril n’obtenien 4.373.653 –amb un 16,69%– i ara han passat per poc dels 5 milions i han superat el 20%. És a dir que, tot i la millora, queden extremament lluny dels 7,9 milions i el 33,3% de Rajoy.
L’estratègia de Casado de recuperar, aquest cop, noms vinculats a l’era Rajoy com Ana Pastor sembla que ha funcionat a l’Estat, i la formació de dretes torna a ser la més votada a Galícia i Cantàbria. A l’abril no ho va ser enlloc. Fa set mesos només era capaç de guanyar en quatre províncies: Lugo, Ourense, Valladolid i Àvila. Ara els de Casado han recuperat places com la Corunya, Zamora, Salamanca i Segòvia, però han perdut Valladolid. I aquesta ha estat la clau de la revifada: els populars han recuperat diputats en províncies on amb menys vots s’aconsegueix representació, en detriment de Ciutadans. Això els ha permès pujar en el còmput global.
Si l’objectiu del PP ara fa set mesos era aturar un sorpasso dels d’Albert Rivera, aquest cop la tàctica se centrava a frenar l’ascens de Vox. Amb un discurs extremament dur i sovint populista en campanya contra Catalunya, Casado ha tirat cap a la dreta i se n’ha sortit. Ahir, el candidat va inflar el pit després de conèixer els resultats d’unes eleccions que, va insistir, “ni eren necessàries ni servien per a res”. L’augment del nombre de suports el va portar a dir que Pedro Sánchez, guanyador dels comicis, ha perdut el seu propi referèndum, que ha estat el gran fracassat del 10-N i que els espanyols li han fet una moció de censura. Per Casado, el PP ha obtingut un bon resultat –“és un partit que sempre ressorgeix”, va dir–, però per a l’Estat espanyol no ho és. Va instar Sánchez a plantejar què pretén per treure el país del bloqueig. Una governabilitat que, va recordar, ara és més complicada que mai. “Serem exigents amb Sánchez”, va avisar Casado, que es va tornar a erigir en garant de la unitat territorial i de la Constitució. “Som l’únic partit de centredreta preparat per governar”, va concloure.
Irrellevants i absents
Si en general el PP obté més poder en la majoria de circumscripcions, la presència dels populars a Catalunya continua sent irrisòria, tot i que recuperen un diputat a Barcelona. Lluny queden els sis diputats de l’era Rajoy. Cayetana Álvarez de Toledo, fins ara única representant al país, estarà acompanyada per una altra vella coneguda dels catalans, aficionada a perseguir sense manies l’independentisme: l’exdelegada a Catalunya María de los Llanos de Luna. A la resta de demarcacions, però, el vot aconseguit pel PP no és suficient per dur ningú a Madrid.