El jovent francès esclata

Els seus pares prefereixen que no es publiqui el seu nom, tot i que ja ha aparegut en nombrosos mitjans francesos. A, un estudiant de 22 anys de la Universitat de Lió II, va intentar immolar-se calant-se foc el 8 de novembre davant del restaurant universitari d’aquesta localitat del centre de França. Aquest gest, que evoca les accions de Sidi Bouzid i Mohamed Bouazizi a Tunísia que van desencadenar les primaveres àrabs del 2011, ha originat un moviment de protestes per denunciar la precarietat dels joves francesos. Dimarts van tenir lloc concentracions arreu del país i ahir van continuar amb el bloqueig de la Universitat de Lió II.

“Aquest any estic fent el tercer curs de llicenciatura i no he aconseguit cap beca. Inclús quan en tenia rebia 450 euros, i això és suficient per viure? He tingut la sort de disposar de persones formidables en el meu entorn, com la meva família i el meu sindicat. Però hem de continuar sobrevivint com ho fem actualment?”, va escriure A, en l’últim missatge al seu compte de Facebook. En l’intent d’immolació ruixant-se el cos amb gasolina, es va fer cremades en el 90% del cos. Ara està ingressat en estat crític, debatent-se entre la vida i la mort, en un centre hospitalari de Lió.

Segons la seva família, no era un noi depressiu i mai abans havia intentat suïcidar-se, cosa que reforça el caràcter polític del gest d’aquest estudiant de ciències polítiques, que exercia com a secretari federal del sindicat Solidaires Etudiant-e-s. “Acuso Macron, Hollande, Sarkozy i la UE d’haver-me matat i de crear les incerteses per al futur de totes. També acuso Le Pen i els tertulians d’haver creat unes pors més que secundàries”, hi va afegir en el seu últim missatge a les xarxes socials. De fet, A. va intentar suïcidar-se davant les oficines del Crous, l’organisme encarregat de gestionar les beques dels universitaris. Segons la premsa francesa, la seva situació havia esdevingut més precària després que li retiressin una ajuda per haver repetit curs.

Després de la seva immolació, milers d’estudiants van manifestar-se a Lió, París, Lilla i en altres localitats contra la creixent precarietat dels universitaris. Segons l’observatori de la vida estudiant, vinculat al Ministeri d’Educació, el 30% dels estudiants asseguren haver acabat els mesos en números vermells i el 25% admeten que han de demanar diners a la família. La Fage, principal organització estudiantil francesa, va denunciar en un comunicat que el 20% dels estudiants viuen sota el llindar de la pobresa.

Aquesta situació precària va reflectir-se en aldarulls. Per exemple, a Lilla, on 400 universitaris van impedir abans-d’ahir una conferència de l’expresident Hollande a la Facultat de Dret, o al Ministeri de l’Ensenyament Superior a París, on els manifestants van arrencar una reixa i van entrar al pati de l’edifici.

En la mateixa setmana en què, diumenge, es compleix el primer aniversari de l’aparició dels armilles grogues, les protestes del estudiants es converteixen en un nou front social per a Macron, juntament amb les del sector sanitari, que es manifesta avui a París, i el moviment contra la reforma de les pensions, que prepara una important vaga indefinida a partir del 5 de desembre. Tot i que el malestar és menys ostensible que fa un any, la indignació es manté intacta.