El PNB perd un escó pel PP i Sánchez depèn més d’ERC
La socialista Lastra cita Rufián avui per accelerar el desglaç
El president en funcions necessita el sí republicà si vol ser elegit a la primera o l’abstenció conjunta amb EH Bildu en segona votació
La repetició electoral del 10 de novembre deixa una aritmètica ajustadíssima que obliga Pedro Sánchez a no menystenir ni un sol escó al Congrés si vol que arrenqui la coalició amb Unides Podem, primer govern d’aliança des de la Segona República. En el seu compte de la vella, ahir el vot exterior va donar una mala notícia a Sánchez: el PNB perd un escó a Biscaia (de 7 a 6) que li roba el PP, que amb l’estrena al País Basc fa un salt dels 88 als 89 escons. No és només un escó d’un eventual aliat que serà un segur vot en contra de la nova diputada popular, Bea Fanjul; és un recordatori addicional que ara depèn més d’ERC tant si vol ser investit a la primera amb una majoria absoluta com a la segona amb més sís que nos.
El debilitament que Sánchez i Pablo Iglesias van patir diumenge a les urnes els va convèncer de la necessitat d’actuar de pressa i fer realitat en 24 hores la coalició amb què van ensopegar sis mesos des del 28 d’abril fins a acabar la investidura fallida del juliol. Sumats els escons del PSOE (120) i d’Unides Podem (35) i descomptant els 3 d’Íñigo Errejón (Més País), el botí de 158 escons pot pujar als 167 si s’hi sumen el PNB (6), el BNG (1), el PRC (1) i Terol Existeix! (1). Com que té els nos segurs del PP, Vox, Cs, JxCat, la CUP i Coalició Canària, aquest dic té 165 escons. Enmig i ara aferrats al no hi ha ERC (13) i EH Bildu (5), que si voten en contra asseguren la derrota de Sánchez per 167 a 183. Si el president en funcions vol sortir a la primera, el seu deure és conduir ERC al sí; si es conforma amb una elecció a la segona i ja per majoria simple, aleshores necessita que republicans i abertzales s’abstinguin a l’uníson. “Dret a l’autodeterminació, drets socials i llibertat dels presos polítics”, cita Arnaldo Otegi com a condicions.
La socialista Adriana Lastra ha citat aquest matí el republicà Gabriel Rufián amb ànim d’accelerar el desglaç. Entre els dos hi ha bona química, fins al punt que Rufián sovint lloa “el PSOE de Lastra” contra “el PSOE de Borrell”. La seva última cita va ser el 4 de setembre –amb el socialista José Luis Ábalos i la republicana Carolina Telechea també presents– però aquella oferta d’abstenció ja ha caducat.
Com relata el portaveu del PNB, Aitor Esteban, Madrid “ha passat de mesos de la pel·lícula Atrapat en el temps a Fast & Furious” i ell ho va viure ahir sent citat per Lastra, que es va reunir amb ell, Joan Baldoví i Errejón en un primer contacte l’endemà que Sánchez i Iglesias presentessin de sorpresa la coalició. El lehendakari Iñigo Urkullu exigeix ara “concreció” i “lleialtat a l’autogovern”. A Vox, Santiago Abascal va atacar Sánchez, un “estafador” que porta Espanya “pel camí de la Veneçuela de Chávez, de la pobresa i de la cartilla de racionamiento”.
Iglesias i trident de vicepresidents
El compromís de presentar l’acord de coalició però no detallar el repartiment de les carteres ministerials fins que Pedro Sánchez superi el ple d’investidura no resisteix el degoteig de filtracions. Si ja es coneixia que Pablo Iglesias assumirà la vicepresidència que Sánchez li va vetar del 28 d’abril al 25 de juliol, ahir va transcendir que ell serà un dels tres vicepresidents.
De l’actual vicepresidència única de Carmen Calvo ara es passaria a un trident: Iglesias seria un vicepresident social, Nadia Calviño assumiria les regnes de la vicepresidència econòmica de nova creació amb què Sánchez envia a Brussel·les el seu missatge d’austeritat i Carmen Calvo, absent en les fotografies de la negociació de la coalició, es mantindria també al càrrec.