Torra admet que va “desobeir” la JEC perquè “era impossible complir una ordre il·legal”

Vox, “partit franquista”

Torra, que a l’inici de la vista ha manifestat que no reconeix l’acusació, ha assenyalat en començar la seva declaració que no respondria a les preguntes de la fiscalia ni a les de l’acusació particular, exercida per la formació d’ultradreta Vox, perquè considera que es tracta d’un “partit franquista”. “Aquest país ha patit quaranta anys de dictadura feixista, i no respondré” a les preguntes de Vox”, ha etzibat.

El president de la sala, Jesús María Barrientos, ha tallat Torra i l’ha advertit que no “permetria cap manifestació ofensiva o desqualificadora a cap de les parts” que formen part d’aquest judici. Torra ha replicat que, a parer seu, els arguments que ha plantejat per rebutjar les preguntes de l’acusació popular “no són cap desqualificació”.

Suspensió del judici

La defensa del president de la ha demanat que se suspengui el judici perquè puguin comparèixer com a testimonis els membres de la Junta Electoral Central (JEC) que van denunciar davant de la fiscalia el fet que Torra no acatés inicialment la seva ordre de retirar el llaç groc i la pancarta a favor dels polítics presos del balcó del Palau de la Generalitat.

L’advocada de Quim Torra, Isabel Elbal, ha argumentat que Vox ha pogut citar com a testimoni un altre denunciant, en aquest cas el portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, que va denunciar la presència del llaç davant la JEC, tot i que finalment qui va presentar la denúncia a la fiscalia va ser la pròpia Junta Electoral.

La lletrada ha posat en dubte que cap jutge, català o de fora de Catalunya, sigui capaç de jutjar el president de la Generalitat perquè no retirar el llaç groc i la pancarta a favor dels polítics presos va ser un “acte polític”. Per Elbal, la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) té “l’oportunitat històrica” d’anul·lar el judici, tenint en compte, al seu parer, la “falta d’imparcialitat” del propi tribunal i d’almenys dos membres de la Junta Electoral Central (JEC).

I és que Elbal també ha esgrimit com a argument per suspendre el judici la parcialitat de la Sala del TSJC que jutja el president. L’advocada s’ha adreçat directament al president del tribunal, Jesús María Barrientos, a qui ha recordat algunes de les seves manifestacions públiques en contra dels llaços grocs i el procés independentista. També ha recordat que Barrientos i Mercedes Armas, una altra de les magistrades del judici, van admetre a tràmit la querella de la fiscalia contra Torra i ja s’hi van pronunciar a favor.

La defensa també ha plantejat que la JEC hauria d’haver derivat la qüestió a la Junta Electoral Provincial de Barcelona, i que el manament de la JEC va ser “manifestament il·legal” i va “desbordar” acords anteriors i posteriors de la pròpia JEC, a qui ha acusat de “falta de criteri”.

Elbal ha recordat que van voler recusar dos membres de la JEC per manifestacions públiques contràries a l’independentisme, que han aportat, però no hi van ser a temps perquè van conèixer les intervencions quan ja estaven fora del termini. Van presentar una querella contra els dos, però la querella va ser arxivada pel Tribunal Suprem.

Al principi del judici, en les qüestions prèvies, Elbal ha demanat l’ajornament del judici perquè els membres de la JEC puguin declarar com a testimonis, però més tard ha demanat la nul·litat total de tot el procediment en considerar que ha faltat des del primer moment imparcialitat per part de la justícia.

De la seva banda, la fiscalia i l’acusació popular de Vox s’han oposat a totes les pretensions de la defensa. En el seu torn de qüestions prèvies, les dues acusacions han coincidit en demanar que a la retransmissió televisiva del judici no es puguin veure les cares dels policies nacionals espanyols que hi han de declarar.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) jutja Torra per un delicte de desobediència o subsidiàriament un de denegació d’auxili, en no acatar inicialment l’ordre de la JEC de retirar del Palau de la Generalitat una pancarta amb un llaç groc a favor dels polítics presos arran de la convocatòria d’eleccions generals el març passat. La fiscalia demana un any i vuit mesos d’inhabilitació i l’acusació de Vox demana dos anys d’inhabilitació.