Tots amb el president
Quim Torra rep el suport de centenars de persones, d’ERC, JxCat, el PDeCAT, la Crida i la CUP, a més de familiars, alcaldes i entitats
El govern no preveu cap escenari que inclogui la inhabilitació
Dues pancartes en què es podia llegir “Tots amb el president” i “Ho tornarem a fer” precedien a quarts de nou del matí davant de cada columna de l’Arc de Triomf la comitiva en direcció al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, encapçalada pel president de la Generalitat, Quim Torra, acompanyat de la seva dona i de membres del govern, d’entitats civils com ara Òmnium i l’ANC, i expresidents tant de la Generalitat, com Artur Mas, com del Parlament, com Joan Rigol, a més de representants d’ERC, JxCat, el PDeCAT, la Crida i la CUP. Una imatge que comença a ser recurrent i que s’ha repetit amb la compareixença d’Artur Mas fa dos anys –amb la diferència que ja no era president– per l’organització del 9-N, però també d’altres consellers per diversos motius.
En un context postelectoral en què el PSOE torna a intentar destensar les relacions amb Catalunya per governar, el judici per haver-se negat a despenjar una pancarta el van aprofitar els partits per pressionar a banda i banda, malgrat que el clam del centenar de persones –la majoria, gent gran– tenia com a principal destí el suport al president Torra, amb crits de “President, president”, “No esteu sols” i el ja universal “Sí se puede”. D’altres anaven dirigits al tribunal i a les institucions espanyoles, com ara “Vosaltres, feixistes, sou els terroristes”, “1-O, ni oblit ni perdó” i “No us tenim por”.
Pocs minuts després de tres quarts de nou, el president enfilava les escales del TSJC després d’acomiadar-se dels seus tres fills, acompanyat dels seus advocats, i començava la corrua de declaracions als mitjans dels polítics i les entitats. Ja abans, el president a l’exili, Carles Puigdemont, havia piulat el suport a Torra en un judici en què “l’Estat espanyol continua omplint de capítols vergonyosos la seva relació amb Catalunya”. El vicepresident del govern, el republicà Pere Aragonès, va lamentar que era “una mostra més de repressió”, i retreia a l’Estat que vulgui resoldre “per la via penal un conflicte polític”, mentre que la portaveu del govern, Meritxell Budó, qualificava el judici de “farsa”, i recordava que Torra només va “defensar la llibertat d’expressió”. Contundent va ser el diputat de la CUP Carles Riera, que assegurava que la democràcia espanyola “cau en picat i entra en un nivell de mínims” i que, si Torra acaba inhabilitat, caldrà una resposta en forma de “mobilització civil i institucional de gran magnitud”. Marcel Mauri, d’Òmnium, va qualificar de “fet inèdit que un president en actiu hagi de ser jutjat per la defensa de drets fonamentals”, i el vicepresident de l’ANC, Josep Cruanyes, va censurar que l’Estat confongui “el respecte a la llei i l’obediència” amb “el vassallatge”.
Els comuns, tot i no fer acte de presència, van lamentar el judici, apel·lant al fet que han de ser les urnes les que “treguin i posin presidents” i no pas la justícia, segons va dir el seu portaveu, Joan Mena, que va defensar la necessitat d’“obrir camins de diàleg”, mentre que els seus nous socis a Espanya, per boca del secretari d’organització del PSC, Salvador Illa, recordaven que “ningú està per sobre de la llei”.
I mentre s’escenifiquen nous intents d’unitat, ara per al Congrés, es mantenen els recels i els missatges de pressió, com el del portaveu de JxCat al Parlament, Eduard Pujol, en què assegurava que aquest nou episodi de repressió havia de servir per “fer valer els vots” independentistes en la negociació de la investidura.
LES FRASES
El govern no preveu la inhabilitació
La inhabilitació no entra en els plans del govern, com van expressar ahir la portaveu Meritxell Budó i el vicepresident Pere Aragonès, que van assegurar que no han previst cap altre escenari que no sigui l’absolució. En cas d’inhabilitació, però, la llei de presidència del Parlament estipula que, en el supòsit que es produeixi per condemna penal, sigui substituït interinament, sense les atribucions del càrrec, per qui exerceixi la vicepresidència. Llavors la presidència del Parlament inicia el procediment que estableix l’article 4 per elegir un nou president o presidenta de la Generalitat, és a dir, amb la proposta, prèvia consulta dels representants dels partits, d’un nou candidat o candidata, que elevarà al ple el seu programa de govern i ha d’aconseguir els vots de la majoria absoluta. I, si no els obté, dos dies després pot acabar sent investit amb majoria simple.