Boye sorprèn instant una qüestió prejudicial al TJUE
El TSJC la descarta a l’instant per improcedent, però l’advocat insistirà al Suprem i podria dilatar l’eventual inhabilitació
Dubta que el judici sigui just i sosté que la JEC no era competent per prohibir
L’advocat del president, Gonzalo Boye, va donar un cop d’efecte ahir, en el seu informe final en el judici per desobediència a Quim Torra, en instar el TJSC a consultar el Tribunal de Justícia de la UE abans de deliberar per emetre sentència, i que li presentés fins a cinc qüestions prejudicials sobre l’aplicació del dret europeu. El magistrat Jesús Barrientos li va tancar la porta a l’instant en assegurar que ho havia d’haver plantejat en el tràmit previ de conclusions definitives per donar opció a les altres parts a fer al·legacions, però l’advocat ja va avisar que aquestes preguntes arribaran a Luxemburg “sí o sí”. Això sí, abans demanarà que les faci el Suprem en el recurs de cassació que presentarà si la sentència no és absolutòria, un fet que podria allargar els terminis perquè aquesta fos ferma i, per tant, perquè Torra fos finalment inhabilitat.
Les qüestions que reclama presentar Boye al TJUE fan referència a drets fonamentals que durant tota la instrucció, i ahir mateix, ha denunciat que s’han vulnerat, com ara el dret a un judici just i a la imparcialitat del tribunal, que veu en qüestió per les opinions expressades en públic per algun dels seus membres contra Torra, o el fet que la instrucció de la causa l’hagi dut un magistrat nomenat en el seu dia per partits que han expressat entre els seus objectius polítics treure’l del càrrec. Així mateix, l’advocat vol preguntar si una condemna penal casaria amb els principis de tipicitat, taxativitat i previsibilitat previstos a la Carta Europea de Drets Fonamentals, i també si una inhabilitació podria tenir cap implicació a escala europea. “És sa i ajuda a la interpretació del dret, és absolutament necessari que es plantegin”, resumia Boye, que les veuria com una “garantia” per al procés judicial, i que sostenia que les va proposar “en el moment processal correcte”. L’advocat, que va retreure al tribunal que no s’inhibís de la causa de motu proprio, està segur que Europa valorarà aquests arguments perquè la jurisprudència recent d’Estrasburg és molt restrictiva a l’hora d’interpretar quan un jutge no és imparcial. De fet, la defensa va recordar també ahir que al TSJ madrileny hi continua viu un procediment presentat per haver criticat el procés sobiranista contra membres de la Junta Electoral Central, la que va requerir la retirada de pancartes i llaços grocs dels edificis de la Generalitat al març, un mes abans de les eleccions estatals, i que Torra admetia ahir que va desobeir.
JEC, sense competències
Segons la defensa, la JEC no seria competent per estudiar el cas perquè Cs no va recórrer primer a les juntes provincials, i sigui com sigui tampoc tindria cap facultat per ordenar res al president perquè, segons una sentència del Suprem del 2013, només té facultat per intervenir i dictar accions disciplinàries sobre les administracions que intervenen en cada procés electoral, i no era el cas de la Generalitat, a banda que la desobediència només pot ser respecte a tribunals o òrgans de més rang. En aquest sentit, a més, Boye recordava que Torra no té capacitat per dictar una ordre als 1.380 edificis de la Generalitat, com ho és per exemple l’Audiència de Barcelona, on ahir es va fer el judici.
L’advocat, que creu que el president hauria “prevaricat“ si hagués donat la instrucció perquè era il·legal, va denunciar que Torra ha vist vulnerat el dret a la presumpció d’innocència, i fins i tot va exigir que se’l tractés de molt honorable per part de les acusacions, per respecte al seu càrrec institucional.