Que ens defensi i que ens defensi bé

El ple de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú en sessió extraordinària va procedir al relleu del defensor de la ciutadania. Acaba el seu torn Joan Collell i és substituït per Oleguer Arnau. Un ja ha fet la seva feina i l'altre ben segur que l'agafa carregat d'il·lusió i de voluntat de servei. Aquells que es dediquen al servei públic, ja sigui des de la condició d'electes com també des de càrrecs com el del defensor, amb caràcter voluntari i gratuït, mereixen no només el respecte de tots plegats, sinó també un cert agraïment pel seu esforç, volgut, sens dubte, però esforç per la col·lectivitat en definitiva.

Ja fa deu anys que el càrrec va ser creat, en altres ciutats fa més anys. La figura no deixa de ser una transposició de la que figura en les constitucions i estatuts més avançats i funciona com a darrera instància de la queixa, abans d'optar per les vies judicials, que sempre són més entortolligades i de difícil previsió de final i de resultat. Evidentment la figura del defensor, o síndic a les viles i ciutats, té unes competències més reduïdes en funció de la pròpia funció local, però no deixa de ser un instrument cabdal per generar un pòsit de confiança en el funcionament i control de l'administració dels ajuntaments, aquella administració que n'hem dit de proximitat i per tant de visualització més directa. És la mateixa administració segurament, amb consciència que alguns dels seus mecanismes no acaben de funcionar amb la necessària adequació, que es dota d'instruments externs que fiscalitzin l'estuació quan hi ha ciutadans i ciutadanes que consideren que han estat maltractats o bé se'ls ha desatès o atès amb deficiència. La funció dels defensors o síndics pot ser doncs, entre altres coses, la de vetllar per la puritat del procediment, per l'excel·lència en el tracte, per la comprensió del conflicte i per l'equanimitat de la solució.

Defensar. Moltes definicions acceptables però amb una doble vessant. Ajudar contra allò que ataca o pot causar dany i al·legar raons en favor de la innocència. Vet aquí la doble funció del defensor de la ciutadania, per una banda trobar fórmules per evitar que la maquinària pesant i feixuga de l'administració pugui causar danys –o es tingui aquesta percepció, fet massa habitual–, o bé es pugui mostrar davant la burocràcia les raons que assisteixen la ciutadania per oposar-se a decisions que moltes vegades tenen legalitat però potser ranegen la poca legitimitat.

Els procediments de l'administració han millorat i molt, cal reconèixer-ho, la majoria –immensa– del funcionariat i la seva direcció política actua en benefici de la comunitat i del bé i interès col·lectiu. És així. Però sempre hi ha qui s'ha sentit, amb raó o sense, menystingut. Encara que només fos una o dues persones ja valdria la pena disposar d'un recurs com el del defensor, que l'assisteixi i que recol·loqui els temes en el just terme que faci possible una revisió, si cal, per part de l'Ajuntament i un convenciment de qui se sent afectat o afectada per l'actuació des de la imparcialitat en la resolució del tema.

Ser nomenat defensor de la ciutadania és la mostra d'un reconeixement per part dels grups que unànimement et proposen i avalen la trajectòria social per considerar que pots esdevenir un mediador eficaç i un suport a la resta de conciutadans i conciutadanes. I per la persona triada, acceptar-ho és una mostra elevadíssima de civisme, d'actitud cívica i de compromís social rellevant en pro que, per una banda, la ciutadania tingui la darrera empara davant els presumptes abusos de l'administració i que, per altra banda, la sensació de transparència, proximitat i eficiència de l'administració no siguin paraules buides sinó que prenguin cada cop més solidesa. Malgrat crítiques i segurament dificultats, ser l'avalador de la resta de ciutadans i ciutadanes és un repte que hem de valorar i agrair. Coneixent la persona triada ens sentim més segurs i ben defensats davant l'administració que, també sigui dit. cada dia actua amb més cura i permanentment intenta posar els mecanismes per fer-ho millor.