Inici de curs

Passat el mes d'agost contemplant les musaranyes hom s'adona que no ha passat res que hagi canviat res. Després de tant soroll polític a Madrid amb sessió d'investidura inclosa i una foto a Cadaqués (president amb la Rahola i uns quants “amics” etc.), difosa innecessàriament, estem igual que a finals de juliol quan es va acabar un curs polític batejat com a decisiu.

A l'ambient polític català continuen les mateixes picabaralles i les respectives processons internes amb la certesa –que no és poca– que el president Puigdemont podrà superar la qüestió de confiança del 28 de setembre amb el vistiplau de la CUP. Aquest fet suposa rebaixar la intriga, que podia haver arribat fins al darrer minut per saber com pintava la qüestió de confiança. Temps hi haurà per poder valorar l'amabilitat puntual de la CUP a la qüestió de confiança vers Carles Puigdemont, perquè la setmana següent hi haurà el debat de política general, en el qual serà més fàcil i menys arriscat tirar-se novament els plats pel cap. Sobretot pel que fa referència als terminis del referèndum. En cas que no n'hi hagi prou, el debat sobre la qüestió independentista es pot intensificar en el debat del pressupost. Demà hi haurà un primer tast entre la CUP i la conselleria que encapçala el republicà Junqueras i la intenció és aprovar-lo a finals d'any per oblidar la permanent pròrroga.

Fet el cop d'ull a Catalunya, el clima lent i bloquejat és ara mateix a Madrid. És una disbauxa haver d'esperar fins al dia 25 de setembre (eleccions basques i gallegues) perquè els partits reaccionin i afrontin la situació per evitar unes terceres eleccions. La situació de Madrid no va bé a ningú, malgrat que des d'algunes debilitats catalanes es pugui pensar que ara és el moment de tensar un xic més la corda i que al PP el pugui beneficiar l'actual bloqueig.