“El poble no vol ampliar el polígon”

No és un primer any sinó una continuïtat amb l'anterior mandat. L'objectiu principal és el benestar de les persones, i a partir d'aquesta gran línia de treball es desenvolupen la resta d'accions que hem d'anar fent al poble.

Tenim l'avanç del POUM fet i aprovat i l'objectiu és poder-lo començar a executar en els pròxims tres anys. Som conscients que és un procés llarg i que afecta moltes coses. Estarà inclòs en el pressupost de l'any que ve.

Hem de tenir clar que són aportacions a l'avanç del POUM, estem definint a grans trets quin poble volem. El que la gent ens ha dit és que no vol ampliar el polígon ni tampoc es vol la variant. El que tenim clar és que cal pacificar la B-520 i caldrà buscar alternatives. Hem de convertir la B-520 en un passeig que uneixi el poble, i això serà difícil fer-ho només reduint la velocitat dels vehicles. No parlem d'una variant per al benefici industrial sinó per treure cotxes d'aquesta via.

No, ara el que cal és pensar en alternatives. El que no podem fer és no prendre decisions sense pensar en els nostres veïns. Si Vic no veu la “pota sud” i des de Santa Eugènia tenim la necessitat de connectar amb la C-17, haurem de buscar altres maneres de fer-ho.

Tenim Malla, Mont-rodon... hi ha altres possibilitats i cal estudiar-les però sempre pensant en els nostres veïns.

Voldria fer aquest matís. Voldríem un polígon amb petita i mitjana empresa i amb llocs de treball de certa qualitat. El que ho descontrola tot és l'escorxador que tenim. No volem un creixement de l'escorxador, malgrat que l'empresa en té necessitat i vol expandir-se.

Hem de veure si en el POUM podem delimitar el creixement de l'escorxador i especificar que el sòl industrial que es creï és per a petita i mitjana empresa. Si no es pot fer, no permetrem que el polígon creixi en sòl industrial.

Sí, ho és en molts aspectes vinculats amb el benestar què dèiem abans que era clau per a la gent del poble. A banda dels sorolls i les pudors, es genera un trànsit de camions que no podem assumir i un volum de població difícil d'encaixar en un poble de dos mil habitants. Les condicions de treball són de misèria, i diria que ni el municipi ni l'empresa hem trobat l'encaix que cal. En altres pobles petits, grans empreses hi conviuen perfectament.

Ha suposat crear més recursos socials i reforçar altres serveis com ara l'escola amb una aula d'acollida. També tot un treball conjunt amb tota la comunitat que ha desembocat en unes ordenances de civisme que no teníem ni ens plantejàvem tenir i ara ja estan en vigor.