El ‘Pays Catalan' es revolta

La Catalunya del Nord està provocant desacords dins mateix del govern francès i en els partits socialista, comunista i ecologista que governen la nova macroregió amb capital a Tolosa del Llenguadoc. La ministra secretària d'estat Ségolène Neuville –socialista nord-catalana– ha fet pública la seva oposició al primer ministre Manuel Valls en el tema del nom de la regió, que Valls vol anomenar Occitanie sense tenir en compte les comarques catalanes que hi són incloses. Neuville, com els militants nord-catalans del seu partit, vol que la identitat catalana hi sigui respectada. És el cas, també, del partit comunista a la Catalunya del Nord. Uns i altres formen part de la majoria al Consell Regional d'esquerra de la presidenta Carole Delga, que es manté ferma a batejar la regió amb el nom Occitanie, descartant l'afegitó de Pays Catalan. Els nord-catalans només representen el 8 per cent de la població de la regió i els seus representants polítics són unànimes per reclamar el reconeixement de la identitat catalana, diferenciada de l'occitana.

Als tres principals col·lectius que militen per la denominació Occitània-País català (en realitat seria Occitanie-Pays catalan, en francès), s'hi han afegit batlles, intel·lectuals, músics, empresaris i entitats del teixit social nord-català. El Consell departamental (equivalent a una Diputació) va votar per unanimitat el 26 de juliol una moció a favor d'afegir País català al nom de la regió. El col·lectiu Oui au Pays Catalan, liderat per CDC de Catalunya Nord, ha obtingut 25.000 signatures i 13.500 adhesions digitals en dos mesos. La federació nord-catalana del Partit Demòcrata Català demana un estatut territorial similar al de Còrsega. Un objectiu que comparteix amb el col·lectiu SEM (“som” en rossellonès), que reagrupa associacions i partits defensors de la llengua i la identitat (ANC, Unitat Catalana, ERC, CUP, Federació d'Entitats) i que vol anar més enllà del nom de la regió administrativa, reclamant institucions pròpies per a la Catalunya del Nord.

El tercer col·lectiu, Recurs Ciutadà, liderat per l'exdiputada socialista Renée Soum i el geògraf membre de l'IEC i la UCE Joan Becat, ha presentat al·legacions al Consell d'Estat francès per fer canviar la denominació adoptada a Tolosa i afegir-hi Pays catalan.

Més d'un centenar de batlles del Sioccat (Sindicat intermunicipal per la promoció de l'occità i del català) han anunciat que proposaran als municipis respectius d'aprovar una moció, en els propers plens, a favor del recurs al Consell d'Estat. La decisió definitiva l'ha de prendre el govern del primer ministre Manuel Valls el primer d'octubre, assessorat per l'esmentat Consell d'Estat, que ha de realitzar un “examen de legalitat” dels recursos presentats.

Avui una manifestació unitària amb el lema “Oui au Pays Catalan” tindrà lloc a les tres de la tarda entre la plaça de Catalunya i el Castellet de Perpinyà. S'anuncia com una de les mobilitzacions més importants de les darreres dècades a la capital nord-catalana, ja que als moviments que tradicionalment es mobilitzen per defensar la identitat catalana s'hi ha afegit, en aquesta ocasió, la societat civil –fins ara indiferent a les mobilitzacions “catalanistes”– i els militants nord-catalans dels partits de dreta i esquerra d'obediència estatal.