El govern crea un banc d'ADN per identificar desapareguts

Quaranta anys després del restabliment de les llibertats, la Generalitat va posar en marxa ahir l'esperat programa d'identificació genètica de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme a partir d'un acord a tres bandes entre els departaments d'Afers Exteriors, Salut i Justícia. La Generalitat recollirà mostres d'ADN gratuïtament de familiars de víctimes i les compararà amb les dades de restes òssies trobades o exhumades arreu del país.

L'hospital universitari Vall d'Hebron, amb el seu laboratori de genètica, s'encarregarà de programar el calendari d'extraccions de mostres biològiques a partir de la saliva i la mucosa de la boca, mentre que l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, que depèn del Departament de Justícia, portarà a terme les anàlisis antropològiques de les restes humanes. Els interessats es podran inscriure al cens de familiars de desapareguts, actiu des del 2003, on hi ha registrades 4.794 persones, a les quals s'oferirà el servei.

La recuperació de la memòria històrica “és un deure i un dret que té a veure amb la nostra dignitat d'avui, amb la qualitat del nostre sistema democràtic, amb la densitat de la nostra convivència i amb la fortalesa de la nostra identitat”, va afirmar ahir el conseller Raül Romeva en la presentació solemne del projecte. “Comencem un procés que tampoc serà senzill però que calia, amb la voluntat clara que no acabarà fins que no arribem al final”, es va comprometre.

A la sala Torres Garcia de la Generalitat es respirava satisfacció, no només entre els representants del govern, sinó també d'entitats com el banc d'ADN de la Universitat de Barcelona, que fa cinc anys que recollia pel seu compte ADN de familiars de desapareguts. El portaveu, Roger Heredia, va admetre que els hauria agradat que la seva experiència fos el marc de referència, però va celebrar la creació del banc d'ADN públic. “Si la UB no hagués iniciat aquesta tasca, avui aquest acord no s'hauria pogut anunciar”, va reivindicar. “Fem un pas al costat. A partir d'ara, amb sentit de país, ens posem a disposició del govern per cooperar i establir ponts de continuïtat de treball”, va explicar. Heredia va concedir que la determinació de Romeva, que va assumir el càrrec fa poc més de mig any, ha estat clau per desencallar el projecte. “Fa molt de temps que l'hauríem hagut de fer però sabem que és un pas ineludible”, va reconèixer el conseller, que no va voler valorar les causes d'aquest retard d'anys en identificació de desapareguts, malgrat que la llei de fosses es va aprovar el 2009. “Avui, tots plegats ens fem mereixedors del país que aspirem a tenir”, va celebrar. “Els acords que avui subscrivim són un pas endavant de Catalunya per resoldre un dèficit democràtic bàsic”, va afegir-hi.

De fet, l'encreuament de dades podria començar a donar fruits ben aviat, tenint en compte que al memorial de Camposines, a la Fatarella, hi ha una ossera on cada any es dipositen restes de combatents recollides en batudes organitzades o per casualitat, perquè el pas del temps les deixa al descobert. A Camposines es troben les d'un centenar de persones, que no han estat sotmeses a cap anàlisi genètica. Per la seva part, el banc d'ADN de la UB havia recollit 125 mostres sanguínies de familiars.

Potser no caldrà esperar, doncs, l'exhumació de fosses. Tot i això, el govern preveu diverses actuacions en aquest sentit. Al juliol va encarregar a la Universitat Rovira i Virgili que cerqués les fosses de l'Ebre per completar el mapa de fosses, que a hores d'ara en localitza 377. A l'octubre se n'espera el resultat, de manera que l'executiu vol començar a excavar a partir del gener.