Brussel·les, al marge de l'Onze de Setembre un any més

Immutable. La Comissió Europea va tornar a mostrar-se ahir totalment indiferent a la mobilització de la Diada i els seus portaveus van repetir les dues paraules que entonen una i altra vegada cada cop que reben una pregunta catalana sobre la independència: “No comment.”

Brussel·les no es vol pronunciar sobre la independència de Catalunya per no interferir en el que de portes enfora sempre ha considerat un afer intern de l'Estat espanyol, i per això després de cada gran mobilització de la Diada recorre sempre a la no-resposta de manual. “Fas una pregunta que depèn de l'ordre constitucional a Espanya, el qual no comentem”, va dir el portaveu Alexander Winterstein quan se li va preguntar si la CE creu que les grans mobilitzacions de l'Onze de Setembre, celebrades durant cinc anys consecutius, demostren que a Catalunya hi ha un problema que cal resoldre. Durant la mateixa roda de premsa, la CE va respondre sobre la crisi política a Ucraïna i Crimea, i sobre Turquia. Res sobre Catalunya.

Winterstein era conscient, com la quinzena de portaveus que treballen per a la CE a Brussel·les, que, si se n'anava un mil·límetre del guió establert per a Catalunya, podia causar una crisi diplomàtica amb l'Estat espanyol. El govern del PP, i sobretot la diplomàcia de José Manuel García-Margallo, tenen totalment vetat a la UE que comenti res sobre la independència. En tot cas, voldrien que Brussel·les advertís que independitzar-se és il·legal, com deia aquella famosa resposta manipulada de la CE feta pública pocs dies abans del 27-S i que, tot i confirmar-se que era falsa, no va provocar cap dimissió ni disculpa política.

Ahir, el portaveu de la Comissió ni tan sols va voler entrar a valorar si el president Jean-Claude Juncker estaria disposat a entrevistar-se amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. A l'abril, la CE va assegurar que havia rebutjat trobar-se amb Puigdemont per “problemes d'agenda”, però ara no sap si podria trobar-li un forat. “No especularé”, va dir el portaveu comunitari. Un contrast evident amb l'actitud, molt més amable, que va tenir el portaveu Margaritis Schinas amb els periodistes escocesos quan li van preguntar, al juny, immediatament després del Brexit, si Juncker voldria veure's amb la primera ministra, Nicola Sturgeon. “El president Juncker té una porta molt oberta. Té una agenda plena, i es reuneix amb molts tipus de persones, així que espero que en algun moment es podrà organitzar una trobada amb representants d'Escòcia”, va dir Schinas. A Sturgeon, que vol seguir a la UE contra els dictats de Londres, li van posar la catifa vermella, i no només la va rebre Juncker, sinó també Martin Schulz, president de l'eurocambra. Una doble mesura que simplement respon al pragmatisme europeu.