“No volem ser el supermercat de la droga de Barcelona”

Molt. Crec que hi ha un bon ambient i la immensa majoria de grups han complert aquesta responsabilitat que ens ha permès aprovar els pressupostos.

En coses puntuals sí. Vaig oferint la possibilitat a diferents grups d'entrar al govern i em diuen que no. Tinc la sensació que tothom s'ha acomodat a aquesta situació. Governar una ciutat tan complexa com Sant Adrià és difícil i ningú vol acabar de fer el pas.

Impedeix que hi hagi
col·laboracions que potser a escala local es farien.

És un tema complex. Hi ha una empresa que té uns drets i no és fàcil fer-se enrere perquè pot tenir conseqüències legals. Crec que és un equipament que fa falta, està clar que la repercussió de la contaminació és mínima i en la tramitació ningú hi va mostrar cap reticència. Malgrat tot, si la gent no ho vol, no podem anar contra la gent. Si fos una promoció directa municipal ja estaria frenat i retirat.

Ara mateix és complicat dir què farem. De moment està frenat.

L'oferta és inviable. És prioritari trobar un destí per a les Tres Xemeneies. A través del Consorci del Besòs tenim bona sintonia amb els ajuntaments de Badalona i Barcelona i també amb la Generalitat. És un equipament que transcendeix Sant Adrià i per això cal la implicació de les altres administracions. Aquest mes, el ple municipal culminarà el procés de declaració de les Tres Xemeneies com a bé cultural d'interès local.

Els dos municipis estem d'acord en la millora de la franja litoral. Ara cal treballar per trobar recursos i encertar el destí final de les Tres Xemeneies, que és la mare dels ous.

És un canvi històric per a l'àrea metropolitana perquè representa la culminació de la centralitat cap al Besòs. Tenir un centre de recerca d'aquest nivell és una gran notícia. A més vol dir que més de 3.000 persones es desplaçaran cada dia a Sant Adrià. Això ens dóna oportunitats de col·laborar en projectes i ja hi hem començat.

Ha estat un any dur però hem aconseguit posar-nos d'acord totes les administracions per tirar endavant el consorci de la Mina. Des de Sant Adrià tenim clar que no volem ser el supermercat de la droga de Barcelona ni tampoc la gran sala de venopunció de l'àrea metropolitana. Els índexs de consum de droga a la Mina són inadmissibles.

Exigim a la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona que actuïn. No pot ser que la sala de venopunció de la Mina tingui més usuaris que les vuit que hi ha a Barcelona juntes. Dels usuaris de la sala, només el 15% són de Sant Adrià; la resta vénen de fora. Ja n'hem parlat amb l'alcaldessa de Barcelona, amb el conseller d'Interior i amb el president de la Generalitat.

Primer, combatent el tràfic de drogues i els Mossos estan fent molt bona feina en aquest sentit. Si els usuaris vénen a punxar-se aquí es perquè compren aquí la droga. El nostre objectiu és dificultar la venda, per deixar de ser el supermercat de la droga de Barcelona.

Molt. El veritable deute històric de Barcelona és la Mina. S'ha fet molta feina de transformació urbanística amb les inversions del 2004 però els problemes socials, d'ocupació i de pobresa es concentren a la Mina. El 18,7% dels veïns de Sant Adrià han passat pels serveis socials el darrer any.

La meva posició segueix sent la mateixa. Ara hem obert un període d'anàlisi per prendre decisions però jo ho defenso perquè els diners per enderrocar-lo no hi són. Qui no ha marxat del bloc de Venus és perquè no vol o no pot, els que han volgut ja no hi són.

Estem treballant en la definició, de moment en l'aspecte tècnic. Ara que el riu ja no és una frontera, cal afrontar què fem amb les grans infraestructures que parteixen el territori, com l'autopista i les rondes, i millorar les comunicacions de l'eix mar-muntanya, que no són gens àgils. Per començar a treballar cal tenir plasmat en un document cap on volem anar.

Serà l'any per acabar de definir el barri de la Catalana. També cal acabar de definir i comprometre les administracions sobre el futur de les Tres Xemeneies, tot i que la provisionalitat del govern de l'Estat fa difícil arribar a compromisos.