“Ens cal un argument de pes per justificar la DUI”

Núria Gisbert: No hem de posar-hi pau, perquè la CUP no està en guerra, però som conscients que venim d'un període molt tens tant per a la militància com per al conjunt dels actors polítics. Hi ha hagut tensió, sí, no és cap secret per a ningú. Però ara tenim uns plantejaments nous, acordats en el secretariat, que volem comprovar si són factibles i que es basen en debats més sòlids que defugin les divisions i amb deliberacions més profundes.

N.G.: No podem defugir allò que forma part del nostre ADN, és indestriable i no hi renunciem en cap cas. El que volem és arribar a fer debats de més profunditat i amb més perspectiva, no pas a l'últim moment i sobre una decisió disjuntiva. És possible? Pensem que sí que ho és, però és una experimentació constant.
Quim Arrufat: La militància de la CUP és molt gelosa de les estructures assembleàries i transparents que hem construït al llarg de tots aquests anys. Ara hem de contribuir a receptar tranquil·litat, bons aliments i serenitat a l'hora de debatre, i mirada llarga amb vista a planificar el futur.

Q.A.: Sí, tot aquest estiu hem tingut una seqüència de debats interns que s'han fet per primera vegada fora dels focus mediàtics. Hem planificat amb prou temps les votacions que tindrem a llarg termini; així que no només és possible, sinó que ho estem fent.

Q.A.: Els membres que van dimitir no tenien el suport de cap sector de la CUP, van demostrar que estaven emprenyats i que eren minoria. La CUP ha acumulat molta tensió i malauradament s'ha expressat de manera equivocada perquè la carta no resolia res ni plantejava el que passava realment.

N.G.: Les categories van bé per treballar, però la realitat territorial et demostra que hi ha més d'una ànima. Aquests dos sectors hi són i fan aportacions riques, però no podem treballar prenent com a base dues perspectives perquè això no és real.
Q.A.: Hem intentat resumir el gros de la CUP en el nou secretariat i evitarem que torni a ser l'arena pública en què s'havia convertit. Com? Alterant la lògica d'aquests suposats blocs. S'han incorporat regidors i sobretot activistes del territori fidels que coneixen bé les fortaleses i les febleses de la CUP.

Q.A.: Tindrem prova de foc en les tres cites que tenim al davant: la qüestió de confiança, el debat de política general i el pressupost. Ja fa temps que debatem al territori com enfoquem i construïm la legislatura.

Q.A.: I no hem canviat de posició. Si ho hem dit és perquè alguna cosa ha passat.

Q.A.: Comencem a veure i a posar sobre la taula, ben col·locades, les cartes de com ha d'acabar aquesta legislatura, i no només entre nosaltres, sinó també amb la resta d'actors polítics que han de propiciar el desenllaç d'aquesta legislatura en clau independentista.

N.G.: Activarem tots els mecanismes al nostre abast per arribar segurs i plenament deliberats a la votació. És cert que la nostra posició no ha mutat i que no hi ha motius, o no n'hi hauria d'haver, per tirar per terra la legislatura. Esperem que això no canviï.

Q.A.: Sí, sí, i encara no hi ha res en ferm, però han canviat molt les tornes respecte als últims nou mesos. La disposició dels diferents actors ja no és buscar la confrontació pel boc gros, sinó el mínim comú denominador que ens permeti culminar la legislatura amb un procés de ruptura i la convocatòria d'un procés constituent.

Q.A.:Em refereixo a tots els ganivets que van volar en totes direccions i que van portar les discussions gairebé al terreny personal, amb una total falta de respecte i educació que va deixar de banda el debat polític de les idees. En aquest camí, el conjunt de l'independentisme s'ha fet molt de mal, ha perdut frescor, il·lusió i això és atribuïble a molts actors, a nosaltres i a molts d'altres. A cap sector ens interessa que la situació es repeteixi, però això no vol dir que ara comencem a aprovar-ho tot. Els nostres principis són els mateixos, però no podem tornar a entrar en un carreró sense sortida.

Q.A.: El referèndum és el principal instrument que acumula suports a Catalunya i confrontació amb l'Estat espanyol per la manca de democràcia que ens ofereix. El 9-N, ja ho he dit altres vegades, comença amb una reunió al Palau en què Artur Mas ens diu que no hi ha consulta, perquè la llei s'havia suspès, i el sentiment de traïció que reflectia la cara d'Oriol Junqueras, se'm quedarà gravat sempre. Si ara els actors podem no fer el mateix, no fer marxa enrere i, en canvi, tirar endavant amb més seguretat jurídica, més repercussió internacional i més legitimitat, el referèndum té tots els punts per ser una eina imparable.

Q.A.: Sí, hi són. També creiem que aquesta vegada hi ha persones al capdavant amb voluntat política per portar-lo a terme. El que hem d'acabar de determinar i estudiar són tots els impediments que ens posaran des de l'altra banda i tot el camí que hem de recórrer per arribar intactes al dia del referèndum.

Q.A.: Tot això s'està parlant, sí, amb el govern i amb altres actors de fora del govern.

Q.A.: No la veiem malament. Tota proposta, i encara més si ve dels comuns, que abordi el necessari pas per les urnes i ho faci conscient que l'Estat espanyol no l'oferirà és benvinguda i molt lloable. Ara bé, pensem que mai podrem posar-les al costat d'unes eleccions normals, perquè les que anomenen constituents no deixaran de ser unes autonòmiques si abans no hi ha cap element de ruptura, i si actualment ja no et deixen ni posar-te una samarreta del transvasament per anar a votar, encara menys et permetran posar dues urnes al mateix col·legi.

Com fem la declaració unilateral d'independència (DUI)? Quin fet ara mateix legitima el moment de fer una DUI després de 18 mesos? Pensem que han de passar algunes coses, amb la majoria parlamentària no en fem prou, hem d'afegir-hi una motivació extra, un argument de pes davant la comunitat internacional. Hi ha diferents possibilitats però ha de passar alguna cosa que justifiqui davant de tothom que tenim tot el dret a fer la DUI.

(Silenci i un gest d'assentiment).

Q.A.: No és un càlcul predeterminat. Pensem en termes de legislatura, el mandat és de 18 mesos i no s'allargarà més. No deixarem que s'allargui i, en tot cas, si això passa ho faran amb altres socis, si no és, és clar, que hi ha una raó de molt de pes i aliena a la nostra voluntat. Nosaltres calculem els tempos en funció de la legislatura, i el referèndum ha d'entrar abans que s'acabin els 18 mesos.

Q.A.: És el moviment social d'Europa que més gent mobilitza des de fa cinc anys. Ha estat una bona bufetada per a tots aquells que disfrutaven dels cants de sirena que anunciaven la mort de l'independentisme.

N.G.: No solament els comuns. Apel·lem a tota aquella gent que, mentre ha durat el procés, ha donat suport al dret a decidir i que ara cal que participin de manera activa en el procés constituent que és, en definitiva, allò que ha d'engrescar la gent. Hi ha una aritmètica possible de canvi que es podria traduir en la construcció del procés constituent.

Q.A.: Nosaltres arrenquem el curs en ple debat preconstituent. Estem preparant les bases, sota la nostra perspectiva ideològica, del contingut que hauria de tenir la futura constitució i ho fem en l'escola d'estiu que té lloc aquest cap de setmana a Vilanova i la Geltrú. I continuarem en la trobada d'unitat popular, el 15 d'octubre, que inclourà 28 debats oberts sobre quins drets i llibertats volem per al nou país. Això, evidentment, no és el procés constituent, on sí que hi haurà de participar tothom.

Q.A.: La clau per eixamplar la majoria és la certificació del mapa polític espanyol, i no només una vegada sinó dues i potser encara hi haurà una tercera. Espanya no vol construir-se amb un procés constituent, no vol deixar el règim sorgit del franquisme, no vol permetre drets democràtics als seus pobles, no vol qüestionar-se com a realitat política, i sap que és injusta i que maltracta la seva població i els seus treballadors, i ja li està bé. Ara ens temem que el règim encara sortirà més reforçat, mentre que a Catalunya la majoria aposta pel canvi. No ens podem permetre el luxe que passi aquest període i a Catalunya guanyi la minoria que bloqueja aquesta transformació. Ja cal que tots plegats ens posem a treballar perquè la majoria social a Catalunya fructifiqui en un canvi històric, perquè, contràriament a això, haurem estat uns rucs.

Q.A.: Compartim espais polítics. Ens hi haurem de reunir, però també tenim discrepàncies: no compartim el full de ruta, no tenim esperança que l'Estat canviï i veiem amb certa distància com els comuns han mimetitzat la cultura d'ICV i s'han acoblat molt bé a la institució.