“Rebo pressions i amenaces per la qüestió de l'aigua”

És molt diferent respecte al que estàvem acostumats. Tenim un ajuntament fragmentat i amb dificultats per crear majories, però crec que amb diàleg i entesa hem anat tirant la ciutat endavant.

No és el mateix quatre partits que set, però hem anat avançant. Hem arribat a acords, hem aprovat pressupost i la directriu que tenen els regidors és crear ponts amb tothom.

Pels resultats electorals, no hi ha hagut un vot majoritàriament independentista, tot i que és diferent en cada contesa electoral i es fa difícil afirmar si Terrassa és o no independentista. Aquest és un tema que és una anomalia, perquè hi havia un PSC que va guanyar les eleccions amb una posició de debilitat i calia iniciar un procés de diàleg amb les diverses forces. CiU va ser l'única disposada a seure. Quan pactes has de fer cessions, i la vam fer en el tema de l'AMI. El PSC mai ha estat independentista, però era el peatge a pagar per aconseguir un govern estable i s'ha d'inscriure dins la normalitat democràtica d'uns acords de govern.

No. Ho vam entendre com un tema simbòlic perquè una part de la ciutadania també se sentís representada per aquesta organització, de la mateixa manera que estem en moltes altres xarxes. Tampoc hi ha intenció de pagar-la... També podríem parlar de per què es paga, què es fa amb aquests diners i quins serveis ofereix aquesta associació. Entenem que era una cosa simbòlica i tampoc ens han collat gaire perquè paguem.

Anirà per llarg, però depèn de l'actitud de la concessionària, i si és de diàleg i entesa per defensar els interessos generals de la ciutat. Nosaltres hem fet tot el que diu la llei en arribar al final de la concessió, que és demanar tota la informació per fer una liquidació en condicions, i ens hem trobat amb molts impediments, moltes obstruccions, pressions i propostes unilaterals i, en alguns casos, il·legals. I l'Ajuntament s'ha hagut de plantar per defensar l'interès públic i general. A Mina els demanem que tornin al sentit comú, al seny, i que compleixin la llei i passin tota la informació del servei, que no és d'ells, sinó del titular, que és l'Ajuntament, per poder fer la liquidació.

Del nombre de treballadors, nòmines i altra informació. I és, entre altres coses, el que ha motivat la posició política en favor d'un model de gestió pública. I això no vol dir que no hi hagi un espai de diàleg, un procés participatiu en què Mina pugui definir possibles escenaris, però això no ha de condicionar el tema legal i tècnic de liquidació de la concessió. Ens condicionen el fet de passar-nos la informació a crear una empresa mixta i, d'això, se'n diu xantatge.

Sí, hi ha hagut moments bons i dolents, però la ciutat està satisfeta amb la gestió de l'aigua feta durant aquests anys, que respon a concessions històriques de l'any 1941, quan va tenir determinat sentit que industrials de la ciutat creessin aquesta empresa per gestionar l'aigua. Les coses han canviat molt i, per garantir la transparència i un control públic, creiem que el millor és la gestió directa per part de l'Ajuntament. I això no vol dir que determinats aspectes del servei no es puguin contractar fora, com fem amb altres serveis municipals.

Que estiguin tranquils. Els primers, els treballadors, perquè tindran garantits els llocs de feina per llei amb una subrogació. Els experts, amb Joan Gaya com a comissionat, ens diuen que seria possible prestar el servei directe sense tenir un perjudici en les tarifes. Hi ha una part de benefici empresarial que no hi serà, i hi haurà més marge per fer una política tarifària més justa i social.

L'últim informe ens diu que en cap cas serien aquestes xifres tan altes. Que seria un milió o fins i tot menys... Volíem corroborar amb bufets d'advocats potents que Mina no tenia raó.

La decisió no està presa del tot. Hi ha una complicació per directrius europees que no ha incorporat el govern de l'Estat, i això fa que hi hagi molts problemes a l'hora de fer un concurs d'aquestes característiques. Nosaltres proposem allargar la pròrroga fins al 2019 i després veure com acaba aquest marc legal. No està decidit i podríem arribar a una municipalització del servei. No ho descartem si veiem que és molt complex.

És un dels problemes més importants que té la ciutat. Nosaltres posem més inversió en maquinària i personal per a l'empresa, però demanem més implicació i conscienciació a la ciutadania. És un tema complicat i, parlant amb altres alcaldes, és de les crítiques principals que tots tenim.

S'han de fer més inspeccions, sobretot a empreses i comerços, i que se'ls expliqui com ho han de fer. No descartem que, al final de tot el procés del pacte, si la ciutat continua com està, arribem a la fase contundent de sancionar. Però, tenint en compte que el servei necessita una millora, no podem carregar tot el mort a la ciutadania. Algunes sancions s'han posat en punts negres amb reincidència i s'ha resolt el problema.

Arran del pacte, ha canviat la relació amb la Generalitat. Hi ha més diàleg i confiança, el deute ha baixat a tres milions i alguns temes sembla que es desencallen. El de les rieres n'és un. Al juliol ja vam demanar una reunió amb l'ACA i estem disposats a fer aportacions econòmiques si assumeixen la seva part. No podem estar tota la vida de contenciosos.

El nou president va tenir la directriu clara del conseller i l'alcalde de fer una auditoria per saber què estava passant, i va aflorar aquest dèficit, que al seu moment s'havia tapat per enginy financer. He de dir que en aquest tema hi ha un canvi d'actitud del conseller i una voluntat real de pal·liar el dèficit amb l'anunci dels 9,2 milions d'euros per fer-hi front, tot i que va més lent del que esperàvem, perquè condiciona que no hi hagi pressupost de la Generalitat. Fa dos o tres anys, hi va haver un intent seriós de fusió de l'hospital de Terrassa i el Taulí de Sabadell.

Vam rebre una proposta per nomenar un gerent conjunt, que era el primer pas de la fusió, i vam ser els alcaldes de Sabadell i de Terrassa els que ho vam frenar. El conseller anterior volia optimitzar recursos i fusionar estructures. La ciutat hauria perdut un pol sanitari important.

No me n'he sortit, però hi continuaré insistint. He trobat reticències dels sectors econòmics.

Abans d'acabar el mandat, tindrem organització nova. S'ha de modernitzar i fer aflorar talent amagat. Tenim un estudi de la Diputació i ara començarem el procés participatiu comptant amb els treballadors i experts per posar al dia l'administració, d'acord amb el que la ciutadania demana: que sigui flexible i propera.

No ho he decidit. Això de la política és molt complicat i, veient i vivint aquestes últimes setmanes, amb totes les pressions amb el tema de l'aigua...

Amenaces, anònims, extorsions a casa meva, trucades, propostes que infringeixen la llei... Els pactes en despatxos, d'amagat de la ciutadania i sense transparència, no són el terrassenquisme que jo defenso. També pressió des de sectors del meu partit, no només en l'àmbit local, potser massa vinculats a poders econòmics. Quan s'acaba una concessió, el més lògic és que el titular, si hi ha un partit d'esquerres governant i és coherent amb la seva ideologia, vulgui recuperar el servei. I la lògica també diu que hauria de donar explicacions al meu partit si privatitzo un servei, i no al revés. La millor garantia que la gestió es continuï fent des de Terrassa és que la gestió sigui pública. L'empresa mixta tal com ells volen ha d'anar a concurs i el pot guanyar una multinacional de l'altra punta del món.

Dins del pla de patrimoni en què estem treballant, espero que en els propers mesos anunciem alguna cosa. La Casa Bauman, per exemple, esperem que sigui un referent de turisme a la ciutat, ha d'estar oberta els caps de setmana, i s'hi han de compatibilitzar usos. A la Masia Freixa, ara farem obres a la coberta; estem en converses perquè ens cedeixin els mobles i la intenció és que pugui ser un espai museístic del modernisme.

Evidentment, la problemàtica va més enllà de la ciutat i les eines que tenim, però la iniciativa sí que ha servit perquè, abans d'arribar a les multes, hagin ocupat
o hagin posat a lloguer els pisos. Dels 812 expedients, molts s'han arxivat, i és una mesura que funciona quan més d'un municipi s'hi implica. Tot i així, el tema important ara és la pobresa energètica, i hi ha una part de la llei que no està suspesa perquè la Generalitat faci un conveni amb les subministradores per crear un fons social, i no s'ha fet. Està bé això de les cimeres i anunciar lleis exprés..., però sense aquest conveni i fons és difícil que els ajuntaments puguem pressionar les companyies

No hi ha hagut cap tall de subministrament en el cas de famílies en risc que no poden assumir el pagament, que nosaltres sapiguem. I, si n'hi ha, que ens ho facin saber i actuarem. Tot s'intenta resoldre amb el diàleg a través de l'oficina específica i, fins ara, han estat sensibles.

No. Hi ha comissions de treball creades. És veritat que les relacions personals són molt importants, i amb Sabadell mai hi ha hagut la relació de confiança d'ara. I això és important per generar confiança en els equips. Hi ha hagut reunions pel tema de comerç per poder definir un mateix model i posar fre a l'onada de grans superfícies. Eren ciutats que vivien d'esquena.