La desafecció

Són temps de desafeccions, de tendir a no creure ni en res ni en ningú, de quedar-se reclòs a casa a esperar gestos i actes que permetin recuperar la confiança, molt sota zero, no tant pels casos de corrupció concrets que s'han destapat (a veure com acabaran) sinó per l'estratègia de l'i tu més que els uns i els altres s'han etzibat aquests dies, i també per l'obsessió hipòcrita dels qui no governen en cada institució per poder trobar algun cas de corrupció, i no per voluntat de regeneració democràtica, sinó per desgastar el rival que barra el pas al govern. Desafecció en veure que moltes respostes a l'actual situació són més fruit d'estratègies de màrqueting polític que no pas de propostes de fons. Desafecció, en definitiva, perquè no s'ha estat a l'altura de les circumstàncies a l'hora d'explicar o justificar els fets.

El pitjor del cas és constatar que els actors de la vida política no tenen les respostes que caldria, i improvisen. La desafecció es traduirà en abstenció. I l'abstenció, que fa grans les opcions minoritàries normalment impulsades per oportunistes, preocupa els actors polítics de bona fe. Als altres, tant els fot perquè, al cap i a la fi, tenen la poltrona assegurada. Tanta sang que va costar a la gent que ara és gran aconseguir que ara siguem lliures, i mira on hem arribat…!!

Mentre els polítics no converteixin en fets els discursos i les declaracions d'intencions que fan (fa no sé quantes eleccions que es comprometen a fer la llei electoral, a ordenar el territori, a millorar els mecanismes de control… i som on érem), no anirem bé. Però tampoc anirem bé mentre el periodisme d'aquest país sigui cada cop més un periodisme de declaracions i de filtracions i no pas un periodisme d'anàlisi que contrasti com cal, al servei de la veritat i no del màrqueting polític, un periodisme (periodisme de fonts i de mitjans) que es decanta més per entrar a formar part de l'elit dirigent que no pas per exercir un servei al públic al qual es dirigeix. Tampoc anirem bé si el ciutadà continua dimitint de l'exercici dels seus drets i de la crítica més enllà de quan vota, si és que vota. L'exercici de la democràcia no és fàcil i vol molta voluntat per part de tothom. I les circumstàncies actuals semblen llimar aquesta voluntat. Si de la baixa moral col·lectiva a què sembla haver entrat aquest país de l'estiu cap aquí, en traiem una millora en aquests aspectes, almenys d'alguna cosa haurà servit tot plegat. En cas contrari, s'anirà imposant l'imperi del campi qui pugui, de manera que tots plegats hi sortirem perdent.