MIQUEL ICETA
“No és un bon moment per canviar de líder i de rumb”
“No sé fins a quin punt un alcalde pot proporcionar la dedicació que requereix ser primer secretari. Els alcaldes posen al davant de tot la seva ciutat”
“Si el PSC s'estima més canviar-me, com direm a la societat que jo sóc el millor candidat per a la Generalitat?”
“Si volen abstenir-se sense consultar-ho, el PSC mantindrà el no a Rajoy”
No puc aspirar a la secretaria general del PSOE i defensar, alhora, que el PSC és un partit diferent
Només dos anys després d'haver agafat les regnes del PSC per la dimissió de l'exprimer secretari, Pere Navarro, en plena crisi del partit, Iceta s'enfronta ara a unes primàries per a la revàlida després que Núria Parlon ha decidit aspirar també al lideratge.
Què ha canviat per aspirar a la revàlida quan havia dit que no era la seva intenció?
Crec que la feina no s'ha acabat. Els dos anys que tenim per davant en la política catalana poden ser tant o més complicats que els que hem viscut. Convé que el líder del PSC estigui al Parlament.
Quan va començar a dirigir el partit, creia que la complexitat del moment polític no s'allargaria tant?
Quan vaig arribar a la direcció teníem una crisi profundíssima. Havíem patit una escissió bestial i el que hem demostrat és que som capaços de superar-nos. Però no n'hi ha prou. Cal reconstruir i aixecar un projecte que, a més, s'enfronta a una dificultat important: a la política catalana, un referèndum unilateral per a l'any que ve i, a l'espanyola, intentar obrir una perspectiva de diàleg. I, a més, una crisi interna molt rellevant del PSOE, on el PSC ha de tenir un paper per resoldre-la.
La crisi interna al PSOE es pot estendre al PSC?
No ho veig. Les posicions al PSC les comparteix una amplíssima majoria: calia provar un govern alternatiu al PP, no es pot afavorir la continuïtat del govern del PP i no es pot treure de la manera que s'ha fet amb Pedro Sánchez un líder triat en primàries. I tant Núria Parlon com jo coincidim en això. No crec que hi hagi cap perill.
Per què creu que no ha arribat el moment de Parlon?
No és un bon moment per canviar de líder ni de rumb, i el partit faria bé d'aprofitar la meva experiència, que està contrastada, i el lideratge personal que m'he construït. Construir un lideratge reconegut per la societat no és pas cosa d'un dia. El PSC va presentar un candidat al 2010, un altre al 2012 i un altre al 2015. Això de canviar ràpidament i sense haver quallat un nou lideratge té riscos.
La dedicació al lideratge no li ha impedit fer canvis de persones i estructures?
Primer, calia tallar la crisi des de l'arrel. Calia cosir, tallar l'hemorràgia. Ho hem fet en només dos anys i amb més èxit del que em pensava. El PSC necessita molta dedicació. Jo no sé fins a quin punt un alcalde pot proporcionar la dedicació que requereix ser primer secretari, però en fi, no serè jo qui discuteixi les capacitats de la Núria, que són moltíssimes. Fer compatibles la primera secretaria i l'alcaldia plantejarà problemes perquè, lògicament, els alcaldes posen al davant de tot la seva ciutat, que és la seva obligació.
S'han de renovar cares històriques i maneres de fer?
Sens dubte, i el PSC ha de saber que no és només una suma de federacions territorials ni tampoc una coordinadora d'alcaldes. Han de canviar moltes coses i superar inèrcies. Aquesta és una feina que ha d'impulsar el primer secretari però que han de fer el conjunt de la militància i de les organitzacions.
Durant la tria de les llistes, Navarro va dir que alguns líders territorials manaven massa.
Jo no ho crec. Els lideratges territorials no són artificials, responen a realitats i tenen la seva validació democràtica a través dels processos d'elecció. Qui vulgui liderar el PSC, ha de saber governar amb altres.
Parlon li ha retret que el PSC no hagi situat el federalisme al centre del debat públic català.
Al centre del debat és clar que hi ha el dilema entre una solució federal acordada o la independència unilateral. El PSC ha fet una feinada per clarificar el missatge, fer una proposta potent, negociar amb el PSOE un acord molt important: la declaració de Granada.
L'altre retret és que el PSC ha de competir al carrer amb En Comú Podem fent activisme.
El PSC ha d'estar a tot arreu. Parlon ha estat viceprimera secretària. Ha estat part de les coses que hem decidit i fet. Hem de competir en projecte i resultats reals. Podem exhibir molts més resultats concrets en la gestió municipal –per exemple, Parlon– que no pas els comuns.
Vostè descarta ser candidat a la Generalitat si no és reelegit.
Si jo m'he presentat a liderar el partit i aquest s'estima més canviar-me, com direm a la societat que jo sóc el millor candidat del PSC? La política ha de buscar més coherència.
Si no convencen el PSOE que es mantingui en el no, el PSC què votarà?
Votarem que no a Rajoy.
Consultaran les bases?
Per votar no a Rajoy? No cal. Ho vol més del 80% de la militància del PSC.
I si el PSOE els demana un canvi?
Si fan una consulta a tot Espanya, perfecte. Però si volen canviar sense consultar, el PSC mantindrà el no.
Hi ha risc de trencament amb el PSOE si voten diferent?
No. A banda dels criteris generals que ens fan defensar el no a Rajoy, n'hi ha un com una casa de pagès: el PSC diu que per solucionar el problema de Catalunya i Espanya cal diàleg i el PP és incapaç de dialogar. Pel PSC, és impossible l'abstenció.
En cas de perdre les primàries, si li ho demanés el PSC, podria aspirar a liderar el PSOE?
No. Tinc una idea molt clara. El PSC i el PSOE són dos partits amb una relació federal. El PSC no pot aspirar a la secretaria general del PSOE i dir, alhora, que és un partit diferent.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.