“Amb la C-16 hi ha molt negoci i poc retorn social”

Demana parlar molt, els temes es van tirant endavant però amb més dificultats i evidentment hi ha coses que no es tiren endavant o que costen més de tirar endavant. És el sistema en què estem. Crec que és un sistema que acostuma a perjudicar la gestió. No a Navarcles, en general. Malgrat que digui això, hem anat pactant les coses i hem anat encarrilant gairebé tots els temes.

El porta a porta es podia haver aprovat perquè teníem sis vots a favor i la resta eren abstencions. Però es va retirar perquè em semblava que era una presa de pèl que, en un tema que havíem pactat i que tothom veia bé, a l'hora de la veritat la gent es tirés enrere. Hi havia d'haver més unanimitat.

Està a Urbanisme, que ha de donar el vistiplau i crec que no tardarà. A partir d'aquí, els particulars poden ja fer la gasolinera si volen.

N'hem parlat amb alguns grups però no hem acabat de trobar l'acord definitiu. De moment anem tirant endavant.

Les polítiques socials són prioritàries, formen part de la línia de govern. Però pel que fa a obres d'envergadura... hem de resoldre l'entrada de Navarcles, amb un distribuïdor o rotonda, per la zona del Baviera. Un altre projecte és el CAP. Vam arribar a un acord tots els grups per cedir un terreny a la Generalitat i segurament en el ple de novembre cedirem el terreny. Hi ha un altre tema que és la fàbrica Dresca. És complicat. Fa vuit anys que està tancada i ens està costant molt que es desencalli. Un altre projecte és una remodelació d'un espai dins de la piscina perquè hi pugui haver una zona d'aigües i gimnàs. No parlo de piscina coberta, que quedi molt clar. També volem fer una pista coberta per ajudar-nos a descongestionar el pavelló. Hauria de servir per a l'escola i també en l'àmbit general.

Volem tenir interlocutor. Està en concurs de creditors. El concurs no s'ha fet i l'Ajuntament no té interlocutor. Allò es va degradant, és un espai urbà molt important. Ens preocupa, hi treballem però és lent. Necessitem un propietari per tenir interlocutor. Perquè voldrà dir que estarà tancat, per exemple. Qui ho ha de sanejar? L'Ajuntament, que li costa una fortuna. Però a la vegada, si no fem res és un perill...

Sí, tot i que som un Ajuntament modest perquè tenim pocs ingressos hem fet una política de control important. Podríem assumir tot el que preveiem.

En l'àmbit turístic el projecte que tenim entre mans és l'intent d'aprofitar la Selènika. Hi ha una empresa que està intentant muntar algunes activitats de lleure, com la Burricleta, i volem aprofitar aquesta marca per poder definir uns circuits, que la gent pugui venir a fer rutes. I, una cosa que es fa un cop l'any, allargar-ho a la resta de l'any. Ho estem movent.

Som al capdavall del riu Calders. Tenim un espai de lleure, com el parc del Llac, i ens interessa que aquesta aigua baixi al més neta i sanejada possible. La depuradora de Moià ha quedat petita i darrerament amb les gestions que s'han fet sabem que s'ampliarà perquè tingui la capacitat suficient. El moment de polèmica va obligar que trobéssim una solució que ara mateix està apuntada.

Ho he anat anunciant expressament perquè vull ser presoner de les meves paraules. El model que vam engegar el 1995 està bastant desenvolupat. Hi ha nova gent i hi ha d'haver noves energies. Amb el pas del temps pots acabar sent un tap. Tens determinats vicis, i amb algunes coses pots anar de tornada. Aquestes coses passen i com que passa és millor marxar. Per tant, seré alcalde fins al 2019, bé, a menys que hi hagi una moció de censura. Tampoc ho visc com un problema, però és difícil perquè els grups són molt diferents i el resultat no donava peu. És complicat. Però tot és possible a la vida. És una maionesa difícil de lligar.

Aquest tema és molt vergonyós. Tinc la impressió que hi ha hagut molt negoci i poc retorn des del punt de vista social. El primer que hem de saber són els números des que l'autopista es va posar en marxa. No acabo d'entendre per què no fixem una estratègia clara, amb un calendari. S'ha millorat la seguretat de la carretera però s'ha convertit en una ratera, molt lenta. Però si hi ha un problema de seguretat el que has de fer és reduir el volum de trànsit i passar-lo a l'altra banda.

Si els recursos són escassos s'han de buscar solucions adaptades, però s'han de buscar. Cal desdoblar la C-55 fins a Castellbell. Però no hem d'anar a fer una autovia que vagi a passar per no sé on perquè valdrà tants diners que no acabarem mai. Desdoblem la carretera. A la C-16, l'ideal seria eliminar el peatge o un peatge molt tou. Són solucions sabent que hi ha uns recursos escassos. Si hi hagués més recursos es podrien fer moltes coses. Però hi ha poca voluntat política o hi ha coses que no ens expliquen. Perquè no s'entén. Fins ara la Generalitat ha aplicat els descomptes, d'acord. Però mentrestant ens hem gastat una fortuna amb la C-55. Amb aquests diners ja hauríem pogut desdoblar un tram.

És una situació complicada i difícil perquè no hi ha interlocutor a l'altre costat. Algun dia s'haurà de trencar el pas. No podem anar marejant la perdiu eternament. I crec que s'està treballant en aquesta direcció. És una llàstima perquè en tots els problemes cal buscar l'acord. Algun dia s'haurà de prendre una decisió que sabrem com comença però no com acaba.

Haurem d'estar al nivell que ens toqui. Haurem de respondre cadascú. Jo tinc clar que puc pensar d'una manera però estic davant d'un Ajuntament i per tant al poble hi ha persones que pensen d'una manera diferent. Com a alcalde, malgrat que un creu que ha de defensar l'opció de país, que és majoritària a Navarcles. Però com a alcalde em toca protegir que no se'n vagi de mare. Un cop em vaig oposar al cartell de Navarcles per la Independència. I vaig tenir merder. Però no volia provocar que l'endemà ho pintessin, que és el que va passar. No val la pena. És millor convèncer que no els gestos.

Aquí hi ha dos problemes. L'un, el de la socialdemocràcia europea, d'haver perdut una mica el nord, i per tant si el PSOE ha de buscar l'alternativa amb els partits alternatius que estan apareixent. És un debat que ha creat autèntic pànic. Però al PSC hi ha un altre problema que ho condiciona tot, que és el tema de Catalunya. I tot i que molta gent ja en vam marxar i van fer una depuració molt important de la gent sobiranista, és curiós perquè des de Madrid continuen sense entendre un PSC que no té res de sobiranista, i que ja ni parla de dret a decidir. Aquest és el problema per desgràcia, no cal ni perdre-hi cinc minuts. El PSC continua estant atrapat pel tema de Catalunya. Cal reflexionar sobre això. No n'hi haurà prou amb votar que no. Perquè a l'altre costat no volen saber res ni del PSC que no és sobiranista.