Alemanya
reacció a les eleccions als eua
Berlín i l'ombra d'un nou mur
El 9 de novembre s'identifica a Alemanya amb el més bonic i el més monstruós de la seva història recent. D'una banda, és l'aniversari de la caiguda del mur que, entre el 1961 i el 1989, va partir Berlín. De l'altra, es recorda l'anomenada Nit dels Vidres Trencats, aquell mateix dia però del 1938. Cinc anys després de l'arribada al poder d'Adolf Hitler, les sinagogues van cremar a tot el país, com un preludi del programa d'extermini dels jueus.
Que justament un matí d'aquest 9 de novembre Berlín hagués de “reaccionar” a una victòria indesitjada pel conjunt de la classe política –tret de la nova ultradreta d'Alternativa per Alemanya (AfD)– semblava una mena de maledicció. El record de l'empenta del poble que va enderrocar la “franja de la mort” plantada per l'Alemanya comunista va quedar tacat per l'ombra d'aquest altre mur que Donald Trump vol aixecar a la frontera mexicana.
“A Europa s'estan tornant a construir murs, el populisme avança arreu del món i els resultats de les eleccions als EUA fan témer per la pau al món”, va dir Hildegung Neubert, activista pro drets humans, en un acte commemoratiu al monument aixecat al costat d'un dels fragments del mur encara en peu a la Bernauerstrasse de Berlín.
La dreta radical de AfD, formació emergent apuntalada en el vot de protesta contra l'arribada de refugiats, va felicitar a primera hora del matí Trump. La seva lider, Frauke Petry, va interpretar l'èxit del candidat republicà com un aperitiu de l'impuls que esperen tenir en les generals del 2017.
Des del govern, la primera a reaccionar va ser la ministra de Defensa, Ursula von der Leyen, de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) d'Angela Merkel, que, fins i tot abans de fer-se oficial la victòria de l'aspirant republicà –i mentre Hillary Clinton desapareixia esperant el miracle d'un recompte–, admetia que se sentia “colpida” pel que pot representar el triomf de Trump en les relacions bilaterals. En termes semblants va parlar el ministre d'Afers Estrangers, el socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier, que va pronosticar un futur “difícil” per a l'eix transatlàntic, vist el caràcter “imprevisible” de Trump. El cap de la comissió d'Exteriors del Parlament, Norbert Rüttgen, de la CDU, parlava sense embuts de “desastre”.
Merkel va optar per l'advertència elegant, però ferma. Alemanya vol continuar en diàleg amb el seu gran aliat, però sobre el fonament dels valors compartits. Entre altres, el respecte a l'altre, sense discriminar per qüestions de raça, sexe, religió, inclinació sexual o política. I espera dels EUA una actitud responsable, d'acord amb la seva fortalesa econòmica i potencial militar.
La cancellera no ho té fàcil. La relació transatlàntica és el fonament de la política exterior des de temps fundacionals de la República Federal d'Alemanya (RFA), després de la derrota del nazisme i també en temps de la guerra freda i del mur berlinès.
La setmana vinent rebrà a Berlín Barack Obama, que va escollir Alemanya com a punt de trobada amb els principals líders europeus en la que serà, previsiblement, la seva última visita al Vell Continent encara com a president. A la cita s'hi espera el francès François Hollande, l'italià Matteo Renzi, la britànica Theresa May i l'espanyol Mariano Rajoy, que s'hi ha afegit a última hora. Havia de ser una mena de trobada de comiat amb l'amic americà que deixa el càrrec. Ara pot ser una mena de cimera oficiosa per redissenyar la relació amb la superpotència de l'OTAN, ara en mans de l'imprevisible Trump, com se l'anomena en termes més o menys diplomàtics.