Petits gestos

“T anta amabilidad me confunde.” És una expressió castellana molt utilitzada en mitjans polítics quan existeixen recels i quan la confusió és total davant d'un canvi de comportament. Així és poden definir els primers símptomes de trobada entre el nou govern espanyol i el català. Hi ha uns primers gestos que poden servir per a un tímid inici de diàleg. Malgrat alguns debats interns dins del Partit Popular que aconsellaven continuar com fins ara i afrontar els problemes per la via judicial, i malgrat que per la banda catalana segueix la competència i sovint la picabaralla entre les forces independentistes catalanes sovint dividides entre els que encara creuen que ha d'haver-hi diàleg i els que voldrien tirar per el camí del mig i proclamar com abans millor la independència.

El govern espanyol, via vicepresidenta Sáenz de Santamaría, que porta la cartera del “conflicte català”, ofereix diàleg sobre el “problema dels trens” i solucions poc definides sobre el finançament. Dos problemes endèmics que fa molts anys que s'arrosseguen. La Generalitat, per la seva banda, i via Carles Puigdemont, vol tirar endavant el pla independentista posant damunt la taula una reforma constitucional. En concret, el que sembla tot plegat és que el govern espanyol està disposat a millorar la seva imatge a Catalunya, tot i que no proposarà una solució de fons que afecti l'arquitectura territorial i sobretot que tiri enrere els arguments que fins ara han fet servir majoritàriament els grups del PP i de Ciutadans en contra del procés sobiranista. En aquesta millora de la imatge hi ha molt camp per córrer. Enric Millo, com a delegat del govern espanyol a Catalunya, té capacitat suficient, com a polític centrista català, per entendre les dues parts i evitar el xoc de trens.