Política

Política

Del brindis al rebuig

Avui fa 35 anys que Girona va decidir en un ple extraordinari donar el nom de plaça de la Constitució al solar de la Grober i es va brindar perquè la Carta Magna tingués “molts anys de vida”

Aquest any la majoria de regidors aniran el 6-D a promoure la independència entre els veïns, i a Celrà fins i tot trauran aquest nom d'una plaça

S'ha passat de veure la Constituciócom a garant de la democràcia a veure-la com la presó d'aquesta

De la màxima celebració al rebuig. Del brindis al res a celebrar. Gairebé de l'amor a l'odi. Com ha decaigut l'estima per la Constitució en 35 anys! El 4 de desembre del 1981 l'Ajuntament de Girona va fer un ple extraordinari per celebrar el tercer aniversari de l'aprovació de la Carta Magna en referèndum, un acte en què, a més de brindar perquè la Constitució tingués “molts anys de vida”, tots els grups van estar d'acord a donar el nom de plaça de la Constitució al solar de l'antiga Grober. La proposta de l'alcalde, Joaquim Nadal (PSC), remarcava que “la Constitució ha esdevingut una peça clau per a la consolidació d'un procés democràtic i per a la recuperació nacional de Catalunya concretada en l'Estatut d'Autonomia”. Segons explicava en la seva crònica Ramon Rovira a El Punt Diari, en aquell moment es volia donar suport a la Carta Magna davant els grups que proposaven el retorn a la dictadura feixista. “Aquestes mobilitzacions en un país profundament democràtic no tindrien gaire sentit, però quan la democràcia se sent tan amenaçada com ara a Espanya crec que el seu simbolisme és molt important. El problema no és millorar la Constitució, sinó mantenir-la de cara al futur”, va indicar en el ple el portaveu del PSUC, Josep Quintanas. Més enllà va anar el portaveu de CiU, Ricard Dalmau: “Defensem la Constitució no sols pel que significa, sinó també pel sentiment de nacionalisme que es desprèn del seu articulat.”

Tres dècades i mitja després, ja no es convoquen plens extraordinaris de celebració. Ans al contrari. Enmig del camí cap a la independència, el que es promou és no fer festa el Dia de la Constitució –el 6 de desembre és vermell al calendari des del 1983–, sinó aprofitar el dia per fer actes cívics en positiu però de rebuig a la Carta Magna. El manifest que es llegirà el 6-D promogut per l'Associació de Municipis per la Independència defineix la Constitució com a “presó per a la democràcia”. Un clar i fort contrast amb el paper de garant democràtic que tenia a l'inici. A Girona, tres hores abans de la lectura del manifest (a les 12 h a la plaça del Vi) l'alcaldessa obrirà l'ajuntament a les 9 del matí per a tots els regidors que vulguin anar a treballar. Tant els d'ERC, com els de la CUP com els de CiU ja han anunciat que així ho faran. I a les 10 tots junts aniran a un dels barris de la ciutat a fer un porta a porta entre els veïns per explicar les bondats de la independència. Una manera ben rotunda de deixar clar que la Constitució Espanyola del 1978 ja no els representa (si és que ho havia fet mai) i que ara el que toca és emprendre el camí cap a l'estat i la constitució de Catalunya. Encara més rotunds seran a Celrà, on el que faran és canviar de nom la plaça de la Constitució pel de Maria Mercè Marçal en un acte que serà presidit per la presidenta del Parlament. A Girona sembla que de moment no es planteja fer quelcom semblant –l'equip de govern està format per CiU i el PSC i justament l'àrea del nomenclàtor dels carrers la duu el PSC– amb la plaça que es va decidir batejar avui fa 35 anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

Israel exigeix a Hezbol·là retirar a les seves milícies de la frontera

barcelona
rússia

Modi afirma que “la guerra no és una solució” durant la seva visita a Moscou

barcelona
ESTAT FRANCÈS

El líder del PS francès, Olivier Faure, es postula com a primer ministre

BARCELONA
Estat espanyol

L’alta a Barrabés desactiva l’amenaça de detenció contra Begoña Gómez

Barcelona
judicial

L’Audiència Nacional verbalitza els seus dubtes a aplicar l’amnistia al cas de l’Operació Judes

barcelona
judicial

El TSJC sosté que Jové i Salvadó entren a l’amnistia però alhora suspesa recórrer la llei a Europa

barcelona
política

El Suprem arxiva la causa per terrorisme contra Puigdemont i Wagensberg

barcelona
política

El Parlament demana un novè senador autonòmic pel creixement poblacional

barcelona
OTAN

Els aliats es reuneixen a Washington amb l’ajuda a Ucraïna a l’ordre del dia

Barcelona