La cimera pel referèndum, el 23 de desembre al Parlament
Puigdemont convoca els membres del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, inactiu des del març del 2015, per començar a preparar la votació
El govern confia que hi participi l'entorn dels comuns
Ja hi ha data i format per a la cimera del referèndum. El president Carles Puigdemont ha començat a convocar els membres del Pacte Nacional pel Dret a Decidir a una reunió, el divendres 23 de desembre, al Parlament per posar fil a l'agulla a l'organització del referèndum d'autodeterminació previst com a molt tard per al setembre vinent, hi hagi o no acord amb el govern estatal per fer-lo. Tal com ja va avançar El Punt Avui, la cimera, que reclamava insistentment la CUP després que Junts pel Sí s'hi comprometés en una de les resolucions del debat de política general a l'octubre, tindrà lloc just després que s'hagi superat, gràcies als vots de l'esquerra alternativa, el debat a la totalitat que permetrà tramitar els pressupostos del 2017, aprovació que es farà en el ple que se celebrarà del 20 al 22 de desembre.
La trobada, que no serà formalment cap altra reunió del Pacte Nacional sinó una figura nova, la presidiran Puigdemont i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i s'hi convidarà “tots els partits amb presència parlamentària favorables al referèndum”, segons fonts properes a Presidència. És a dir, els que estan representats en els grups de Junts pel Sí (PDECat, ERC, Demòcrates i MES) i Catalunya Sí que es Pot (ICV, EUiA i Podem), incloent en aquest cas l'entorn dels comuns. Segons això, en canvi, en caurà Unió (també CDC), que havia estat a les cimeres del Pacte pel Dret a Decidir dins de CiU. A més, en un procés que aquests dies encara dura, es convocarà l'ampli espectre social favorable a l'autodeterminació: entitats sobiranistes (ANC, Òmnium, l'AMI i Súmate), sindicats com ara CCOO, la UGT, USOC, Unió de Pagesos o Asaja, patronals com la CECOT, PIMEC o FEPIME i altres agents del teixit socioeconòmic que ja eren al Pacte Nacional, figura que es va reunir per sisè i últim cop el març del 2015, coordinat per l'expresident del Parlament Joan Rigol. S'espera que la cimera, que no té encara ordre del dia, marqui l'inici efectiu dels preparatius per al referèndum, encarregats al vicepresident Oriol Junqueras, i serveixi per desencallar altres figures paral·leles que el Parlament es va exigir que crearia abans de final d'any en el debat de política general, com una comissió de seguiment per a l'impuls, control i execució del referèndum, i una altra amb personalitats internacionals que avali les garanties democràtiques del procés.
Tot i que fonts properes a Presidència ho desvinculaven, la convocatòria es fa pública en ple desplegament de l'operació Diàleg per part de l'executiu estatal, fins ara només anunciada però no materialitzada encara, i l'endemà que el govern expressés la seva sorpresa perquè la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría comencés dimecres les converses amb l'oposició i altres col·lectius de la societat catalana, deixant-ne al marge la Generalitat, amb qui encara no ha concretat data. Per al govern, una cosa no treu l'altra i, en el marc del full de ruta del “referèndum o referèndum”, la preparació de la votació pot ser paral·lela a un últim intent de pactar-la amb l'Estat, tal com reclama a més una altra resolució aprovada en el mateix debat amb el suport de Catalunya Sí que es Pot.
No avançar escenaris
La portaveu Neus Munté va explicar a l'ACN que l'objectiu de la cimera ha de ser posar en comú els treballs preparatoris, i posar al dia l'estat de la situació i el calendari previst. Munté, que confia que els comuns hi participin perquè “enriquiria els diferents punts de vista”, va evitar “avançar escenaris” en cas d'inhabilitació de Forcadell, després que la CUP i ERC hagin apostat els últims dies per avançar el referèndum si això passés. Per la consellera, ara cal treballar per aprovar els pressupostos i per fer el referèndum en el termini assenyalat, la segona quinzena de setembre, si bé admet que si es confirma una sentència judicial contrària a Forcadell o els encausats pel 9-N caldria “seure i plantejar una resposta de país, a l'alçada d'un fet tan greu”.
Catalá admet que dedicaran més temps a Catalunya
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va admetre ahir que els membres del govern de l'Estat tenen ordres de dedicar “més atenció i temps” a la presència a Catalunya i a la relació amb els consellers, perquè els “preocupa” trobar solucions al “debat polític i social” existent al país. Catalá va evitar així fer sang sobre la convocatòria de la cimera del referèndum, i es va limitar a insistir que aquest “no es podrà celebrar” perquè no forma part de les competències de la Generalitat i, de fet, “no cap” dins el model constitucional espanyol. Catalá, que instava al diàleg perquè “ningú cometi cap il·legalitat”, treia ferro des de Brussel·les al fet que molts electes treballessin el 6-D, fet que la delegació estatal està investigant sense que fins ara hagi trobat indicis per denunciar res.
D'altra banda, el conseller d'Empresa, Jordi Baiget, va criticar la vicepresidenta De Santamaría per haver-se reunit dimecres amb l'oposició, abans que “amb qui té la legitimitat del poble per governar”. Baiget, que no hi percep “cap canvi” d'actitud, és “escèptic“ sobre les intencions reals de l'Estat, que ha ignorat els 46 punts que Puigdemont va plantejar a l'abril a Rajoy. “La resposta ja hauria d'estar preparada i algunes mesures en marxa”, lamentava. El conseller va reiterar que el diàleg està obert per al govern, però a partir del programa que té un suport majoritari, referèndum inclòs.
