“Volen generar por i es troben amb més solidaritat”

Dins la gravetat dels fets, considero que s'han complert els objectius de l'estratègia de la desobediència. Hem revertit una cosa negativa en una mobilització popular més enllà del nostre entorn i, fins i tot, de l'independentisme. Ens reafirmem en la via desobedient i en el respecte cap a qui no l'exerceix. D'altra banda, recordar-me amb manilles em sap molt greu perquè ningú s'hauria de veure en aquesta situació per defensar unes idees polítiques en un ple municipal.

Crec que gràcies als altres casos, i al meu, tots plegats ho farem cada cop millor. Tots hem d'aprendre d'aquest procés i entendre les circumstàncies de cada cas. En el meu, tant per part dels Mossos com del col·lectiu que represento es van fer coses diferents. Nosaltres no posem el focus en els Mossos, que són treballadors que acaten ordres, sinó en qui té capacitat per ordenar i guiar les coses.

Era un dels objectius. Jo he verbalitzat i he estat la cara visible d'un pensament col·lectiu. Al darrere hi ha hagut un gran treball del secretariat nacional de la CUP, en especial d'en Xevi Generó, i el Moviment 30/03 també ha ajudat molt en el meu cas. Dins el meu cap hi ha hagut mantenir una actitud política de radicalitat vers la desobediència, i la voluntat de desmuntar el discurs de criminalització d'aquesta posició. No es pot associar desobediència amb gamberrisme, quan és un dels processos de consciència política més profunds que hi ha. No és una posició exclusiva de l'esquerra radical o rupturista, i cal explicar que pot ser una cosa molt liberal. Com a sociòleg conec Locke, Hobbes, Hanna Arendt o John Rawls i ells defensen moltes situacions en què la desobediència civil és legitima, que no vol dir obligatòria. Crec que s'ha vist que aquest posicionament pot sumar i fer reaccionar moltes persones.

Volíem aprofitar la interlocutòria com a plataforma d'acció política i explicar la nostra posició. Vam remarcar que els objectius són superar lleis injustes per construir-ne de noves, no pas per abolir la llei. La cara del fiscal ho deia tot: ells esperen trobar gent submisa i que la seva autoritat els espanti. Trobar persones que argumenten les coses els va sorprendre. Vam posar l'exemple de la desobediència dels afroamericans i el benefici per a tota la societat dels Estats Units que va suposar l'entesa entre les parts. Li vaig dir que si fos un lladre hagués anat a declarar de seguida perquè sí que reconec aquesta autoritat per un fet delictiu però no per perseguir-me per una opinió política. Finalment, el fiscal em va aplicar les mesures cautelars i em va advertir que si em crida, hi he d'anar.

Els vam dir que la nostra posició serà la mateixa que fins ara. L'estratègia de la desobediència passa per assumir les conseqüències, i si ells volen seguir fent el ridícul i potenciant la mobilització de la gent aquí, doncs és el seu problema.

Hem quedat amb l'advocat Benet Salellas que ho valorarem la setmana vinent, però hi ha informacions que apunten que es van moure fils per poder aplicar el Codi Penal anterior al 1973 en casos determinats.

En termes jurídics creiem que no se'l creuen, perquè si tant greu sigués el meu delicte no m'haurien deixat nou mesos fent i desfent per Vic, i si sigués tan perillós com per organitzar una rebel·lió contra les formes de govern m'haurien imposat presó sota fiança. Ara, políticament és una arma que tenen per fer por. El que passa és que volen fer por i el que es troben és més solidaritat. A Vic, cada cop hi ha hagut més gent al carrer, i persones que feia 30 anys que no assistien a actes polítics ara hi han tornat.

No és el que puguin fer si no com reaccionem davant les seves accions. Hi ha el cas de la presidenta però no podem basar el procés en si hi ha o no inhabilitacions. Cal un camí. No podem dependre de la repressió com a eina de construcció, però en cas que arribi, saber reaccionar en positiu.

Va ser una expressió en un moment determinat. Jo vull que la gent hagi pogut decidir el seu futur com a molt enllà el setembre del 2017. Si després surt el sí, quan menys fronteres, millor. No sóc de fronteres, si és un passaport obert a tothom, molt millor.