Les persones, eix de les polítiques socials

Encetem un 2017 amb una prioritat clara: les persones com a eix de totes les polítiques. El nostre esforç ha estat des del primer moment concentrar-nos a millorar la inversió social en aquelles accions que tenen un objectiu transformador, que pretenen anar més enllà de l'assistencialisme del moment, i que puguin millorar cap a un ferm treball digne amb polítiques actives d'ocupació clares i contínues, perquè creiem que el treball digne és la millor política social per a un país. Ens cal fer un salt de mesures pal·liatives a polítiques socials transformadores. Les persones en situacions de dificultat social i econòmica han de poder tenir eines per a construir, també, un projecte vital, personal i professional. Es tracta d'avançar en una doble via: eixamplar l'accés als serveis socials com un punt referencial de totes les persones i incidir de forma més específica per afrontar la cronificació de la pobresa.

Les polítiques d'infància han de ser el paradigma per combatre les desigualtats en origen i garantir la igualtat d'oportunitats. Un dels nostres objectius és que cap infant d'entre 0 i 6 anys estigui en un centre i pugui viure en una família. Per això hem iniciat una campanya per promoure l'acolliment familiar. Tota la inversió en infància i adolescència té una importància estratègica per al desenvolupament del país. Per aquest motiu estem treballant en un model basat en la prevenció. Un altre repte que tenim com a país és l'envelliment digne. El Pla de Protecció i Acompanyament a la Gent Gran ha de culminar amb la llei de les persones grans de Catalunya tant per avançar cap a un envelliment actiu com per abordar de manera integral les necessitats de les persones grans, i en especial de les que es troben en una situació de solitud o les més desafavorides.

Estic convençuda que un treball digne és l'eina per erradicar les desigualtats socials. Els programes per garantir el dret a l'ocupabilitat a totes les franges d'edat són la nostra aposta, i per això hem de millorar la concertació territorial, apostar pels acords de sindicats i patronals en el marc de les relacions laborals, i un marc català propi de treball en què anem cap a un salari mínim de 1.000 euros i millors condicions per dignificar el treball, canviant la precarietat i la temporalitat per seguretat i estabilitat.

Una de les eines més importants que tenim per reduir l'escletxa de la desigualtat és una renda garantida de ciutadania, que representi un terra social lligat a mesures destinades a la inserció laboral i social. Ha de ser un repte de país que requereix el consens de tots: entitats, sindicats, grups parlamentaris i ciutadania.

En definitiva, tenim un any davant nostre ple de reptes i amb la mirada fixada a assolir un país més just per a tothom.