“Josep Pallach no era un professor convencional”

Hi ha fundacions que en tenen un de molt clar. La nostra no té cap objectiu. Té un missió. Per això sempre expliquem que no és una fundació assistencial, sinó més aviat de caire col·laboratiu. La nostra raó de ser és difondre el missatge que tothom educa. Nosaltres ens adonem que allò que en Josep Pallach deia que l'educació era imprescindible per a la igualtat d'oportunitats o que el concepte d'educació és una contradicció cal dur-ho a la pràctica.

Efectivament. Quan va arribar a l'Estudi General de Girona, el 1969-70, vaig ser alumne seu del primer curs. I ben aviat ens vam adonar que no es tractava d'un professor convencional. Ho qüestionava tot de manera molt educada i s'interessava per les opinions i el debat amb els alumnes. Tot allò era trencador en aquells moments... Aquest grau d'emotivitat respecte a la figura de Josep Pallach és un dels ingredients fonamentals de la fundació.

No en teníem ni idea. Pallach posava per damunt de tot el valor de la tolerància. Al cap de mig any de tenir-lo com a professor vam descobrir el seu vessant polític. Ell mai havia fet proselitisme, ni de prop ni de lluny. Tot i això, era una persona enormement aferrada al dret a l'educació. Josep Pallach va fer molt seva la confluència de la política i la pedagogia. Es veia en el seu tarannà, en els seus actes.

Ens vam donar a conèixer públicament el 13 de gener del 2012 i, des d'aleshores, hem viscut una etapa preescolar que encara no ha acabat. Ho hem après a fer. No treballem des d'una òptica competitiva, sinó des d'una visió eminentment col·laborativa. Per això nosaltres tenim una relació tan bona amb les administracions i amb altres fundacions.

Primer de tot, voldria remarcar que la nostra gran riquesa no són els recursos materials, sinó el voluntariat. És el nostre valor principal. No tenim cap persona que cobri res. Probablement ens caldria una mínima estructura, però el pes del voluntariat no pot desaparèixer mai perquè és consubstancial a la nostra fundació. En allò que fa referència a les activitats, són múltiples i diverses. Nosaltres sempre expliquem que tenim quatre grans àmbits. El primer de tots és el de la formació. L'altre és el dels programes, entre els quals cal destacar l'adaptació del programa Lecxit per a la lectura infantil, que arriba a totes les escoles de Palafrugell, Torroella, Pals, Mont-ras, la Bisbal, Corçà, Sant Antoni, Calonge, Esclanyà i Begur. No es tracta d'una proposta assistencial, sinó pensada per trobar una bidireccionalitat entre el que fa de guia i el que n'és el destinatari. A part dels programes, hi ha tot l'apartat de publicacions i els premis Pallach d'experiències educatives. Hi hem donat suport des del primer moment i hem augmentat aquest ramell, ja que hi hem ajuntat la dels articles periodístics de l'Ajuntament de Palafrugell i el de narrativa curta de l'Ajuntament de Begur.

No hem volgut centrar-ho en un únic acte ni en un sol moment, sinó que durant tot el 2017 procurarem que a tots els actes de la fundació hi hagi una referència que faci punt i seguit de Josep Pallach. No volem anar més enllà. El que sí que volem és que es recordi el nom de Pallach, no des d'un punt de vista partidista sinó institucional.

No pas massa. Per nosaltres té molt sentiment, però si no hi ha un recordatori permanent, el seu nom es diluirà en el temps perquè Pallach va tenir la mala sort de morir sense poder participar políticament en un moment clau. Tot i això, quan toques amb un costat o l'altre de l'arc parlamentari, tothom s'hi sent parcialment o totalment identificat, sobretot perquè hi ha idees seves molt actuals.