operació diàleg
Trobada sense avenços
Santamaría es reuneix amb Junqueras però només s'ofereix a parlar d'aspectes secundaris si Puigdemont va a la conferència de presidents
El govern català anuncia a l'espanyol que hi haurà referèndum, amb permís o sense
Si al fet que dos interlocutors parlin, cadascú de temes diferents, sense trobar gairebé punts d'entesa, es pot anomenar diàleg, ahir n'hi va haver a Barcelona entre la vicepresidenta de l'Estat, Soraya Sáenz de Santamaría, i el seu homòleg, Oriol Junqueras. Si no, es pot parlar d'escenificació, d'enroc o, com a màxim, de trobada “cordial”, “sincera” o “intensa”, com la van definir els protagonistes. Això sí, amb escassos fruits: cap ni un sobre la petició central del referèndum, a què el govern espanyol va reiterar una negativa rotunda per molt que el català li va fer saber que es farà igualment, i ben pocs en els 45 punts restants que té plantejats la Generalitat, que només va rebre l'oferiment de parlar d'alguns de menor rang en el marc de la conferència de presidents autonòmics dimarts vinent, a la qual Carles Puigdemont sempre ha dit que no pensa assistir.
Se sabia que la reunió, que Junqueras havia demanat per carta al novembre, seria abans d'aquesta conferència, però es pretenia que fos discreta i no s'havia anunciat oficialment, fins que ahir al matí es va filtrar després que el vicepresident l'exposés al Consell Executiu. Sáenz de Santamaría era al migdia a Reus per inaugurar una oficina de la Seguretat Social –on va ser rebuda amb alguna estelada per regidors de la CUP– i va aprofitar per desplaçar-se després a Barcelona, on va dinar amb el delegat, Enric Millo, i el líder popular Xavier García Albiol. Amb crits espontanis d'‘independència!” de fons, la vicepresidenta va arribar caminant poc després de les cinc a una seu d'Economia ja farcida de mitjans que, tot i no estar convocats, l'esperaven, i a qui va avançar el que tampoc era cap sorpresa: que si parlaven d'“aspiracions reals” com finançament, serveis públics o infraestructures podrien avançar, però que del referèndum ni en parlaria, amb la novetat argumental ara de la unitat constitucional d'Itàlia i Alemanya. “Els tribunals han deixat clar què es pot fer i què no amb els referèndums d'autodeterminació”, etzibava.
Una reunió, dos relats
Al cap de gairebé dues hores, els dos vicepresidents compareixien a peu dret i per separat –es va evitar cap foto conjunta– al vestíbul, per destacar versions totalment diferents. Santamaría admetia que la reunió havia tingut dues parts, però passava de puntetes sobre la primera, per reiterar tot just que no s'avindrà mai a parlar de cap referèndum perquè l'executiu “no pot negociar sobre el que no pot disposar”, que és la sobirania del poble espanyol. La lloctinenta de Rajoy s'esplaiava, en canvi, en la segona part, que seguia el fil de la trobada que havien mantingut tots dos el juliol passat a Madrid. Aquí admetia que “alguns dels 45 punts que afecten el conjunt de l'Estat” es podrien “abordar” en la conferència de presidents perquè el format que se li vol donar permetrà parlar de bo social –per evitar talls de subministrament energètic–, finançament, de serveis públics o d'educació. A més, s'obria a assolir acords sobre el pla estatal d'habitatge, la llei del tercer sector i el voluntariat, la de la unitat de mercat –com ja va fer amb Galícia o el País Basc– i a “donar impuls” a les peticions en infraestructures que el govern va reiterar al ministre en la seva visita la setmana passada. “Hi ha punts per poder treballar i anar plegats”, concloïa.
Junqueras va destacar just els aspectes contraris. Segons ell, el referèndum va ocupar una “part molt rellevant”, i no es va immutar davant la nova negativa estatal, ja que va comunicar oficialment a la seva homòloga, “perquè en siguin conscients”, que el govern el tirarà endavant igualment. “Li he explicat que farem un referèndum, i que tenim tota la voluntat de pactar-lo, però no el condicionarem al fet que ens donin permís”, anunciava abans d'admetre que l'Estat segurament hi posarà “totes les eines que cregui oportunes” per dificultar-lo. “Ens hem escoltat, és clar, però no renunciarem al dret a decidir”, insistia a la premsa.
Més enllà d'això, Junqueras admetia que havien parlat d'altres aspectes, però sense “cap acord concret”: només el compromís que el 31 de gener el Congrés convalidarà un decret llei de pobresa energètica molt similar al que el Parlament “ja tenia resolta, i que el TC va tombar”. Això sí, abans de marxar Junqueras evitava confirmar la negativa de Puigdemont a anar a la conferència –Santamaría va avisar que si no, Catalunya estarà representada pel govern espanyol– i instava l'Estat que si té cap proposta per parlar sobre els 45 punts, “la facin arribar independentment de l'àmbit de la reunió”.
Santamaría, que havia entrat somrient per la porta gran, va sortir per la petita que mena al pàrquing, i amb cara de circumstàncies. L'“operació diàleg” no acaba d'arrencar...
Preocupen el deute i les pensions
Junqueras va aprofitar la reunió per traslladar a Sáenz de Santamaría la seva preocupació per dues qüestions clau de l'àmbit socioeconòmic que a més “afectaran en la relació d'estat a estat”. D'una banda, li va retreure la seva “incapacitat de gestió” del fons de reserva de les pensions, que en pocs mesos pot quedar esgotat, i que ha obligat l'Estat a anunciar que s'emetran bons si cal per pagar-les. Aquest aspecte enllaçava amb la segona gran preocupació del govern: l'increment desmesurat de l'endeutament espanyol, que segons dades d'El Mundo que l'executiu de Rajoy no ha desmentit, només aquest any haurà d'emetre deute per valor d'uns 200.000 milions –uns 550 milions diaris– per assegurar la viabilitat del sistema, tant de l'administració estatal com de les comunitats que finança, en bona part amb lletres a curt termini. I és que enguany l'Estat ha d'afrontar venciments per valor de 170.000 milions, un 15% del PIB. “Li he insistit en els riscos que això comporta en un escenari d'augment dels tipus d'interès”, va indicar Junqueras, que lamentava que Santamaría no li va saber donar cap resposta, “més enllà de dir que ho estan analitzant o corregint”.
La vicepresidenta, de fet, només va admetre que s'havia parlat de la “situació social i econòmica en general”, amb aspectes com ara “el debat de la inflació”, però no hi va donar més rellevància.
