L'himne de la Revolució dels Clavells sona a Palau per rebre els encausats pel 9-N
‘Grândola, Vila Morena', de Zeca Afonso, va ser el senyal triat pels militars revolucionaris portuguesos per iniciar la revolta del 25 d'Abril de 1974
El cop va enderrocar la dictadura salazarista i va portar la democràcia al país
Els quatre exmembres del govern encausats per la consulta del 9-N han estat rebuts aquest divendres a la Generalitat amb una banda sonora genuïnament revolucionària.
El carilló del Palau ha interpretat per a l'ocasió l'emblemàtica Grândola, Vila Morena, la cançó del desaparegut cantautor portuguès Zeca Afonso que es va convertir en l'himne de l'anomenada Revolució dels Clavells.
En un missatge a les xarxes socials , el govern ha recordat, en portuguès, alguns versos de la primera estrofa del tema: “Grândola, Vila Morena, terra de fraternitat. El poble és qui més ordena, dins teu, o ciutat”.
Entrada #president @KRLS, Artur Mas, @joanaortega i Rigau mentre #Carillo interpreta "Grândola, vila morena. O povo é quem mais ordena" #9N pic.twitter.com/B3guSlU4V3
— Govern de Catalunya (@govern) February 10, 2017
Afonso va escriure Grândola, Vila Morena després d'actuar per a una societat musical obrera de Grândola, una població de la regió de l'Alentejo, al sud-est del país i quedar commogut per l'ambient de solidari i fraternal que s'hi respirava. La cançó va ser publicada el 1971 a l'àlbum Cantigas do Maio.
Els militars demòcrates del Moviment de les Forces Armades (MFA) van triar aquest tema musical com a senyal per desencadenar de manera simultània les operacions arreu del país. La cançó va sonar per la ràdio exactament a les un quart i cinc d'una de la mitjanit del 25 d'abril de 1974. Al final del dia, el règim dictatorial i colonialista que havia governat el país durant prop de 50 anys, l'Estado Novo d'António de Oliveira Salazar, ja era història.
Una nit –reivindicativa– d'estiu al Grec
No és la primera vegada que la música de José Afonso s'entrelliga amb les reivindicacions democràtiques catalanes.
La nit del 8 de juliol del 1976, menys de vuit mesos després de la mort de Francisco Franco, el cantautor va actuar a Barcelona en la segona edició del Festival Grec, juntament amb José Luís Iglesias, Rafael Escote i Vitorino, al recital Cantants de la Revolució Portuguesa.
En un moment de la nit, el públic de l'hemicicle de Montjuïc va aixecar la veu per acompanyar els versos d'Afonso, però canviant la lletra per “Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia”.
