El peix fartet manté la mateixa distribució dels anys 90 a l'Alt Empordà

El projecte SOS Fartet, que durant l'últim any s'ha dut a terme als parcs naturals dels aiguamolls de l'Empordà i del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, va culminar aquest divendres amb una plantada de brots de tamarius a l'anomenada Bassa del Fartet, als aiguamolls de l'Empordà. El projecte l'ha desenvolupat un equip d'investigadors del grup de recerca en ecologia aquàtica de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), amb l'objectiu principal de determinar i millorar l'estat actual de conservació del fartet (Aphanius iberus), un peix amenaçat d'extinció i protegit tant a àmbit nacional com europeu. SOS Fartet l'han dirigit la doctora Anna Badosa i la professora d'investigació de l'Icrea Sandra Brucet, i hi han col·laborat el doctor Lluís Benejam i Serena Sgarzi, tots quatre investigadors de la UVic-UCC. El projecte ha tingut el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

Els resultats del treball, que es van presentar divendres, confirmen que a l'Alt Empordà el peix fartet no ha recuperat la seva presència, i s'ha mantingut en els mateixos nivells que hi havia a finals de la dècada dels 90, a començaments de la qual va tenir una forta davallada com a conseqüència de l'entrada d'aigua dolça a la Reserva de les Llacunes. Al Baix Empordà, en canvi, l'espècie va tenir una lleugera reducció i tan sols hi ha presència de manera natural a dues basses, tot i que recentment s'ha introduït a d'altres de nova construcció. En cap cas ha recuperat presència a llacunes on era present a la dècada dels anys 80.

Segons Sandra Brucet, “la distribució i l'abundància del peix fartet queden clarament determinades per dos factors: que es trobi en punts aïllats on no hi hagi connexió temporal o permanent amb masses d'aigua on habiti la gambúsia, l'espècie invasora que l'amenaça, i que siguin zones amb salinitats molt altes, per tant, llacunes costaneres que mantenen les dinàmiques naturals sense alteració del seu sistema hidrològic”.

Des dels anys 90 no s'havia tornat a estudiar l'estat de conservació del fartet a l'Alt i al Baix Empordà, una zona que representa el límit nord de distribució mundial de l'espècie. Durant tot l'any 2016, i especialment en els mesos d'estiu, SOS Fartet va dur a terme un treball de camp, en què es van utilitzar diferents tipus de trampes (ampolles, nanses i xarxes d'agalla) per conèixer la presència o absència i l'abundància del peix fartet a les diferents basses que conformen els aiguamolls de l'Empordà.