Judici exemplaritzant

El judici del 9-N afectarà el referèndum que el govern s'ha compromès a convocar, com a màxim, al setembre? Poques vegades un procés judicial genera tanta expectació com ho ha fet aquest: televisat en directe, explicat i analitzat del dret i del revés. Dins el govern hi ha qui tem que l'espectacularització de les declaracions i els interrogatoris, amb testimonis de ciutadans desfilant l'un darrer de l'altre, aconsegueixi el propòsit amb què les institucions de l'Estat espanyol podrien haver dissenyat el final d'aquest hivern i la primavera que s'atansa: el propòsit de llançar el missatge que, quan es desobeeix la legalitat espanyola, es paga penalment.

És tot un avís per als càrrecs públics, funcionaris i ciutadans que s'impliquin en l'organització del referèndum vinculant promès per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras: qualsevol moviment, col·laboració, participació, serà perseguit. Mariano Rajoy ho ha afirmat reiteradament. El govern espanyol no permetrà que se celebri la votació. Ningú no pot avançar, però, fins a quin punt Madrid està disposat a arribar per impedir-lo i si és certa la tesi d'alguns dirigents polítics que, un cop la feina interna del govern traspassi les parets institucionals i sigui vehiculada per la ciutadania, la votació serà impossible d'aturar. És a dir, que si la desobediència és massiva, l'Estat no podrà actuar per impedir-la per la desproporció que implicaria l'actuació. Mentrestant, l'executiu treballa sigil·losament i sense donar detalls sobre la preparació interna del que no pot tornar a ser un 9-N.

Es pot contagiar, la por? El referèndum, a diferència de la votació del procés participatiu, s'empararà en una legalitat catalana que desafiarà obertament el marc legal espanyol. No tindrà l'arquitectura jurídica que, amb més o menys encert, podia parapetar el 9-N en l'exercici de drets fonamentals i competències recollides a l'Estatut, més enllà de si els jutges consideren o no consideren provat que el govern va actuar després de la suspensió del 4 de novembre. Per tant, els que desobeeixin no trobaran empara en el marc jurídic estatal per defensar-se en el tribunal espanyol.

Des de la suspensió i l'anul·lació de la declaració del 9-N, amb què la majoria parlamentària independentista va obrir la legislatura avisant que desobeiria el TC, els membres del govern i de la mesa del Parlament han estat reiteradament advertits pel Tribunal Constitucional del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que ignori les suspensions reiterades. Dit d'una altra manera: Carme Forcadell no podrà al·legar que no pretenia saltar-se la llei espanyola de manera que, en el cas que no es deixi enrere la legalitat vigent, els càrrecs públics tenen la inhabilitació garantida. Si això és així, ¿les legítimes aspiracions de futur d'alguns dirigents poden influir en la temptativa del referèndum?

De la primera línia política fins a la base. Què passarà amb la majoria ciutadana que va forçar els partits a engegar el procés? Què estan disposats a arriscar, els ciutadans, al costat o darrere dels polítics, per fer possible l'exercici del dret a l'autodeterminació? En la seva capacitat de risc i de contagi de la por que poden generar judicis com el 9-N es jugarà bona part de la partida.

N'hi ha que sostenen que el judici del 9-N pot accelerar el procés. Si seran les sentències d'aquest, la del judici que viurà el cap de files del PDeCAT al Congrés o, sobretot, el que farà que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, s'assegui al banc dels acusats és impossible de preveure. El rosari de penes d'inhabilitació, si és que arriben, poden fomentar la mobilització ciutadana i generar un estat d'indignació que JxSí i la CUP considerin més propici per trencar col·lectivament, ara sí, els ous que requereix aquesta truita.