Llum verd a l'acord de lliure comerç amb el Canadà
L'eurocambra aprova el CETA, tot i les protestes antiglobalització i el replegament proteccionista de Trump
PDeCAT, PP, PSC i C's hi voten a favor i ERC i ICV en contra, després de set anys de negociació
Entre protestes dels antiglobalització, amb cavall de Troia inflable inclòs i tres milions de firmes en contra, l'eurocambra va aprovar finalment ahir el controvertit acord de lliure comerç amb el Canadà, el CETA.
Populars europeus, conservadors i liberals es van imposar per 408 vots a favor, 254 en contra i 33 abstencions a l'oposició de l'esquerra i els ecologistes, i també de l'extrema dreta i els euròfobs, estranys companys de viatge. Els socialistes van votar dividits. Després de set anys de negociacions, i amb el TTIP al congelador pel replegament proteccionista de Trump, el CETA entra en vigor de manera provisional, en espera que el ratifiquin els parlaments estatals... i també alguns de regionals, com ara el de Valònia, a Bèlgica. Els valons ja es van posar flamencs, l'any passat, i el seu vet va estar a punt de fer descarrilar l'acord.
La supressió dels aranzels i la burocràcia facilitarà les exportacions europees a la desena economia més gran del món, que augmentaran més d'un 20%. Segons els càlculs de Brussel·les, les empreses, sobretot pimes, s'estalviaran 500 milions d'euros l'any. I el PIB europeu guanyarà 12.000 milions d'euros anuals.
Divisió d'opinions
Precisament 147 empreses catalanes exporten al Canadà i 7 de cada 10 empreses canadenques a l'Estat es concentren a Catalunya. Per això, els eurodiputats catalans del PDeCAT, el PP, el PSC i C's van donar-hi suport, com l'independent Francesc Gambús. “Si no podem signar un acord comercial amb el Canadà, que és un dels països que més s'assemblen a nosaltres del món, ja em diran amb qui ho hem de fer”, defensa el democratacristià.
Però no tothom ho veu tan clar: ERC i ICV hi van votar en contra. “El CETA, com el TTIP, s'ha negociat amb poca transparència”, amb “el secretisme i la pressió dels lobbies”, lamenta el republicà Josep Maria Terricabras, que tem que l'acord “compliqui el futur de moltes pimes, sobretot del sector de l'alimentació”.
I l'ecosocialista Ernest Urtasun el considera, directament, “una amenaça per a l'estat social i democràtic de dret”. Ramon Tremosa replica: “Qui volem que marqui els estàndards de la globalització? La UE i el Canadà o la Xina, Rússia i l'Amèrica de Trump?”.
El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, intervindrà avui en el ple d'Estrasburg. Per poder entrar a l'eurocambra, ahir molts eurodiputats van haver de saltar literalment per damunt dels manifestants, que van formar una cadena, estirats a terra als accessos, tot i el gran desplegament policial.
La votació va dividir els socialdemòcrates europeus, amb francesos, belgues o polonesos en contra i el PSOE a favor. “Europa, a través de Trudeau, acorda normes garantistes sobre comerç internacional amb un país que té un model de protecció social avançat i d'aquesta manera, davant l'amenaça de Trump, estrenyem llaços amb el Canadà, clar aliat en la defensa de les societats obertes i dels valors democràtics”, va celebrar Javi López, del PSC.
Productes protegits
La Unió Europea podrà exportar gairebé un 92% dels seus productes agroalimentaris sense haver de pagar cap impost extra i el Canadà s'ha compromès a protegir 143 indicacions geogràfiques europees (com ara la llonganissa de Vic i els olis d'oliva del Baix Ebre-Montsià, la Terra Alta i les Garrigues).
Les importacions del Canadà, segons el comunicat de l'eurocambra, hauran de complir amb totes les normes i regulacions de la UE, per “no rebaixar ni modificar els estàndards europeus en salut, seguretat, medi ambient o drets socials o dels consumidors”.
