Mas reclama al TC que s'«inhibeixi» d'emetre la sentència sobre l'Estatut

Quan es multipliquen les veus que auguren la proximitat de la sentència del TC, pendent des de fa tres anys, Mas va llançar dos missatges clars. El primer, al TC: «No cal que es pronunciï», va argumentar, perquè la voluntat que els catalans van expressar en el referèndum de l'Estatut hauria de prevaler sobre el parer de deu magistrats «nomenats pel PP i el PSOE». Una anomalia democràtica que va defensar remetent al criteri del catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo i del jurista Francisco Rubio Llorente.

El segon missatge va ser per a Montilla. Mas no va voler pronunciar-se sobre la demanda de «responsabilitat històrica» que el president de la Generalitat va fer diumenge al TC. Més enllà de les gesticulacions verbals, el líder de CiU va reclamar-li que el govern i els partits passin a l'acció amb la confecció de la resposta que haurà de donar el país si l'Estatut és agredit. El «pla d'acció» que Mas troba «urgentíssim» hauria d'incloure el respecte a la integritat de la carta catalana i, a més, el traçat de dues o tres demandes bàsiques a consensuar entre totes les forces. A consciència, només en va enumerar dues: el concert econòmic i el traspàs de la gestió dels aeroports, possible a través de l'article 150.2 de la Constitució. Mas defensa que aquestes dues ampliacions de l'autogovern ja han estat aplicades a altres territoris i, atès que han tingut cabuda a la carta magna, no hi hauria justificació política per impedir-les.

El líder de CiU va advocar, a més, perquè l'aplicació del «pla d'acció» s'estengui a Madrid. Això podria complicar l'entesa amb el PSC perquè exigiria, per tant, una actuació clau dels seus 25 diputats al Congrés, poc disposats a priori a trencar la disciplina de vot amb el PSOE. El consens entre els partits, que van traçar plans B en els seus respectius congressos, es presenta complicat de bon començament. D'una banda, entre els socis del tripartit. El reclam de divendres del conseller d'Interior, Joan Saura, que dimiteixin en bloc els magistrats del TC va evidenciar les fissures d'ICV i ERC amb el PSC. I, de l'altra, entre CDC i UDC, que va expressar internament el seu desacord perquè Mas també havia demanat la renovació de l'alt tribunal i que era partidària de no abordar cap resposta fins que no arribés la sentència. Amb tot, Mas es va esforçar a deixar clar que «per Convergència no quedarà». I, tot i que va evitar demanar novament eleccions anticipades si el pronunciament del TC les acaba exigint, es va mostrar partidari d'un avançament electoral si per a l'aplicació del «pla d'acció» és «bo» que els catalans s'expressin a les urnes.