El tercer Congrés Catalanista conclou que l'estat propi no qüestionaria la viabilitat econòmica del país

«No sembla intel·ligent insistir en un camí que no duu enlloc, Catalunya anirà a menys, s'anirà esllanguint sense remei en una dolça decadència.» El sosteniment econòmic de la Catalunya independent es vehicularia amb els 20.000 milions d'euros anuals que ara, segons el congrés, conformen el dèficit fiscal i es complementaria amb l'actuació del Parlament a l'hora de legislar sobre diversos aspectes de l'economia i del model de producció.

Totes les reflexions han dut al mateix punt: la necessitat d'un estat propi per prosperar en l'àmbit lingüístic, cultural, econòmic, social i de valors. L'escriptora Patrícia Gabancho, que ha participat en el congrés, va demanar als polítics –en presència del president del Parlament, Ernest Benach, i dels expresidents Jordi Pujol i Joan Rigol– que «tornin al debat que avui bull al carrer», en una referència implícita a les consultes sobre la independència als municipis. El debat ha posat de manifest que «cal desvetllar un país que viu en una somnolència nacional preocupant», en paraules de l'historiador Jaume Sobrequés. El camí, segons va indicar l'alma mater del Congrés, Josep Espar Ticó, és l'assoliment d'una majoria del 51% a la cambra per assolir l'objectiu nacional. No en va, el lema de la sectorial de política ha estat Som una nació i volem estat propi.

El congrés va fer ahir tres peticions a la classe política: reconèixer i treballar per la internacionalització del «conflicte català, democràtic i pacífic»; possibilitar el debat sobiranista i posar fil a l'agulla en el procés de regeneració política.

Entre les conclusions dels fòrums hi ha la necessitat de disposar de la plena sobirania en matèria d'educació, potenciar el cinema, la subtitulació i el doblatge en català i prioritzar la concessió i renovació de llicències audiovisuals amb el català com a vehicle de comunicació.