judicialització del procés
Mas, contra un TC poc clar
L'expresident denuncia la inconcreció del tribunal i que en tot aquell temps no se'ls advertís “del gran delicte” de celebrar el 9-N
Un exmembre de l'òrgan judicial també insisteix que la providència era “abstracta”
L'expresident Artur Mas va acudir al Tribunal Suprem amb l'objectiu d'incidir en la manca de claredat del Tribunal Constitucional en la providència que ordenava paralitzar el procés participatiu, que havia quedat en mans de voluntaris després que s'hagués renunciat a la consulta. L'estratègia del fiscal per aconseguir la condemna de Francesc Homs és intentar demostrar que l'executiu català no només no va aturar la seva celebració, sinó que fins i tot va continuar actuant com si res i enllestint els preparatius a partir del 4 de novembre, el dia que es va rebre la notificació del TC, i sobre aquesta base acusa l'exconseller de Presidència dels delictes de prevaricació i desobediència. La de la defensa, en canvi, se centra a posar en relleu que la notificació era tan genèrica que feia impossible complir-la, tenint en compte que la Generalitat havia traspassat el control de la convocatòria. El llavors cap de l'executiu va voler aprofundir en aquesta tesi i, sobretot, en el fet que en tot el procés no van ser advertits ni amonestats. “Durant mes d'un mes ningú ens va dir que fos un gran delicte, com sembla que ho és ara”, va reblar el principal testimoni aportat per la defensa, i a la que el fiscal –com ja va passar quan Homs va acudir a declarar el 9 de febrer al judici del TSJC– va renunciar a interrogar.
Mas, si més no, va aprofitar la citació al Suprem per fer un relat polític sobre què és el que els va portar fins al 9-N adduint que la seva obligació com a president era complir els mandats del Parlament per donar veu al poble perquè s'expressés “políticament”. I ho va fer en termes similars a la seva declaració –llavors com a acusat– en la vista celebrada a Barcelona. L'expresident va exposar, precisament, que des que es va impulsar la iniciativa fins al 9-N hi va haver un canvi de format que alterava substancialment el paper del seu govern, que admet que va impulsar la logística perquè la societat civil ho pogués materialitzar. De fet, va atribuir als 42.000 voluntaris i als més de nou-cents ajuntaments l'èxit de l 9-N.
Perquè Mas va voler deixar palès davant del Suprem que de la consulta inicial es va passar a un procés participatiu que, segons va puntualitzar, va venir forçat per una suspensió anterior del Constitucional. “Quan vam rebre la prohibició vam canviar d'esquema, i a partir d'aquí vam entrar en una altra fase”, amb una consulta alternativa que començava el 9-N, però que permetia votar durant quinze dies més. “Durant aquest llarg període ningú no ens va dir res, ningú no va actuar, ni jutges, ni fiscals, ni els tribunals.” Només els va arribar la nova notificació del TC, cinc dies abans que s'obrissin les urnes. I la conclusió, com ja havia avançat el dia anterior Homs durant la seva declaració, és que la providència era tan difusa que es feia difícil de complir, sobretot perquè tot el procediment ja estava en marxa. A banda, que no advertia en cap moment de les conseqüències penals de no fer-ho, malgrat que ho havia reclamat l'advocat de l'estat. Tant és així, que la Generalitat va considerar força simptomàtic que el tribunal no hagués tingut en compte la petició de l'executiu espanyol.
Menyspreu de Rajoy
Tot i així, la Generalitat va demanar un aclariment al TC que, segons recordava, mai no va arribar. En el seu al·legat, Mas tampoc no va passar l'actitud de menyspreu, i fins i tot de burla, del govern de Mariano Rajoy quan es va anunciar el canvi de format. “Mai hagués pensat que una ocurrència acabaria en el Suprem i el TSJC”, va emfasitzar, afegint-hi que els que emprava el PP “eren uns termes despectius que dolien”.
També l'expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer, va insistir en la tesi que la consulta i el procés participatiu no eren el mateix, i tampoc les seves conseqüències. Segons va relatar al tribunal, ell mateix havia aconsellat el govern que demanés un aclariment per a una providència massa “abstracta”, adduint que amb això es demostrava, precisament, que no hi havia voluntat d'incomplir-la, sinó de conèixer realment a quins aspectes afectava, sobretot després que l'organització hagués quedat en mans dels voluntaris. Es pretenia conèixer, entre altres assumptes, la implicació que podien tenir els Mossos en la jornada.
Reunió amb experts
El que havia estat membre del Constitucional entre el 1992 i el 2001 i vicepresident de l'òrgan judicial va recordar haver participat en una reunió “informal” amb l'exconseller de Presidència i altres juristes durant la qual es va analitzar la resolució del TC subratllant, en tot cas, que es va arribar a la conclusió que no hi havia risc de desobediència.
Com a contrapartida, i per poder apuntalar l'existència dels delictes que s'imputen a Homs i pels quals es reclamen nou anys d'inhabilitació per exercir càrrecs públics, durant la jornada d'ahir van desfilar un gran nombre de testimonis relacionats amb la publicitat del 9-N i la contractació d'un espai per a la celebració d'una roda de premsa perquè el govern pogués avaluar el resultat de la primera jornada de la consulta alternativa. L'entestament del fiscal, a través del seu interrogatori, era d'intentar demostrar que en dates posteriors al 4 de novembre, des del Departament que dirigia Homs, es va continuar prenent decisions per garantir el procés participatiu i, sobretot, que no es va fer res per anul·lar el que ja estava en marxa. Tot i així, la major part d'excàrrecs del govern van insistir davant del tribunal que el gros d'assumptes o bé ja no era possible aturar-los –i que, en tot cas, no van rebre cap ordre per fer-ho– o, simplement, quan va arribar la notificació del TC ja feia dies que s'havien executat. És el cas de l'exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana, el qual va especificar que el 27 d'octubre –dies abans de la providència– ja s'havia enviat la carta del president Mas als majors de 16 anys per informar-los de la votació del 9-N.
