Les entranyes del femer

La ditiràmbica trajectòria política i social valenciana dels darrers anys, la de l'enriquiment meteòric, la dels polítics cavalcant en els lloms de la luxúria mediàtica, la dels diners corrent de mà en mà a la velocitat del guepard, o invertits en comissions i pastosos articles de luxe, s'hi va trobar amb la realitat de la crisi a l'alçada dels ulls i la incòmoda constatació, a mode d'acta d'una època, de converses indecents i impròpies en mans de jutges i policies.

La caiguda ha estat dura, per més que Francisco Camps i Rita Barberà tracten de dissimular-la rememorant els bons temps al volant d'un Ferrari. Molt dura. I encara no hem trobat les durícies finals.

Clar que per fixar els fets en tota la seua dimensió mancava que emergís a la superfície alguna història sorgida directament del clavegueram ignorat d'una societat satisfeta que tancava els ulls davant les entranyes del femer, de les mucoses infectes de la ignomínia. L'assassinat fa dos anys de l'alcalde de Polop de la Marina, i la incipient resolució del cas, ara, en podria fer aquesta funció.

Les pinzellades literàries precedents, dels pocs escriptors que han reflectit l'obscuritat d'un temps de lluminàries, se'ns apareixen ara com a esbossos tímids i esquemàtics. La millor ficció, la més dura i colpidora, ens la proporciona sempre la realitat.

Si més no, l'assassinat d'Alejandro Ponsoda conté tots els ingredients d'aquells guisats indigestos però idiosincràtics. Un projecte urbanístic discutit i discutible, una mort, sicaris, suposats empresaris de nul·la volada, un prostíbul que havia fet el paper de plató de la pel·lícula Huevos de oro de Bigas Luna (un altre esbós insuficient, com s'ha vist), tràfec amb drogues... Manca, per completar el quadre, que aparega per allà alguna màfia com les caracteritzades magistralment per David Cronenberg en Promesas del Este. O les més barroeres de la Gomorra de Roberto Saviano.

En un debat recent, la prudència em va portar a dir que el crim de Polop s'havia de llegir en clau de crònica de successos sinistra, d'una pàgina més de l'Espanya profunda de la que en formem part, per molt que ens pese. El nostre Fago particular. Però les similituds s'acaben ben aviat: assassinat d'un alcalde. I ja podem parar. Ací, pel que sembla, no hi ha rancúnies atàviques modelades pel temps i els malentesos no resolts. Això és tan sols una part de l'explicació.

A Polop hi ha el rastre dels diners, de l'eufòria urbanística que ens farà rics a tu a mi sense donar un pal a l'aigua, el somni daurat dels mediocres, els trepes i els corruptes. Pel que anem sabent, algú obstaculitzava això i el recurs generalitzat al cop d'estat, en forma de moció de censura, o no era possible o se'ls hi feia massa feixuc. Algú coneix uns sicaris. Per 50.000 euros tot arreglat. Així de simple, sinistre i terrible.

L'anècdota no fa la categoria. Estem lluny del nivell de degradació moral d'uns altres indrets, del detritus de la Itàlia meridional que en descriu Saviano, per no cercar exemples més exòtics. Però de la mateixa forma que els sacerdots romans interpretaven les entranyes dels animals, nosaltres hauríem d'observar amb la màxima atenció que es coïa, i cou, en els racons més obscurs del femer.

Per a que ningú no diga després que no hi ha res que regenerar i que els valencians estan, estem, més preocupats per unes altres coses. Com si la degradació i la corrupció no estigueren en la base del nostre desastre econòmic.