Política

Foment anuncia obres ja compromeses des del 2012

El ministre Íñigo de la Serna reconeix que el trànsit de trens al túnel de la plaça Catalunya és a un pas del “col·lapse”

El president de Renfe sosté que rodalies està “en uns paràmetres adequats”

“Els compromisos es compleixen.” La frase la va pronunciar ahir a Barcelona el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, poc abans de detallar algunes de les obres que integraran part de la inversió de gairebé 2.000 milions d'euros en obra pública que el seu ministeri farà a Catalunya fins a l'any 2020, bona part de les quals no només són velles reivindicacions del territori, sinó vells compromisos adquirits i encara no complerts per l'administració de l'Estat.

El desdoblament de la via del tren de la línia R3 de rodalies, entre Parets del Vallès i la Garriga, així com la renovació del centre de control de trànsit de l'estació de França –que va tenir una greu avaria el 2015–, són treballs anunciats ahir i que ja es preveien en el pla de rodalies que va aprovar el 2012 el govern de l'Estat, aleshores en mans del PSOE. No només són compromisos antics, sinó que en alguns casos no són obres noves, ja que el concurs per a la construcció del nou centre de control de trànsit es va adjudicar el 2015 a l'empresa Siemens, i el desdoblament a l'R3 està en procés de licitació, segons va informar al seu dia la mateixa Adif.

Mancances

El ministre De la Serna va ser l'encarregat de posar la lletra petita als grans números que hores abans havia exposat el president espanyol, Mariano Rajoy, i va detallar que bona part de la inversió es destinarà a millorar la xarxa de rodalies, que va reconèixer que presenta mancances. En aquest sentit, el ministre va explicar que el trànsit de trens és tan elevat que el túnel de la plaça Catalunya és a un pas del “col·lapse”. També va admetre que les obres de substitució de la catenària entre Figueres i Portbou és molt urgent, perquè està funcionant amb un material molt envellit.

El reconeixement de la precarietat del servei va contrastar amb les paraules que, una estona abans, en el mateix acte en què va intervenir De la Serna, va pronunciar el nou president de Renfe, Juan Alfaro, que va inflar el pit per la puntualitat del servei, d'un 95%, i va assegurar que rodalies està “en uns paràmetres adequats”.

El port

Una de les obres en què es va aturar el ministre de Foment en el moment de detallar les inversions és la dels accessos ferroviaris al port de Barcelona. Es tracta d'una infraestructura que neix d'un pacte a tres bandes, Port-Generalitat-Estat, de l'any 2003, i per la qual l'any passat es va arribar a un acord de finançament del 50% entre l'autoritat portuària i Adif, d'un pressupost total de 150 milions d'euros. En l'àmbit general dels ports, Íñigo de la Serna també va detallar un paquet d'inversions de 586 milions d'euros, dels quals, 112 milions aniran al port de Tarragona. Als aeroports, s'hi destinaran 200 milions, i se n'invertiran 853 en carreteres.

El ministre va voler insistir en la necessitat que es pugui fer “una avaluació i un seguiment” de les obres promeses i, com a mostra d'aquesta voluntat de compromís, va recitar un seguit de treballs que s'estan fent en carreteres i autopistes, i que s'han d'acabar entre el 2017 i el 2019, com ara la variant de Vallirana i el desdoblament de l'N-II entre Medinyà i Orriols.

Corredor mediterrani

El detall en l'explicació de les obres que es faran a rodalies va contrastar amb la poca concreció a l'hora d'abordar el corredor mediterrani, qüestió en què tant Rajoy com De la Serna van ser menys explícits. El president espanyol va parlar d'una inversió de més de 600 milions, sense precisar si eren a Catalunya o en altres llocs de l'Estat, i es va comprometre a tenir acabats els treballs la primavera del 2020.

La inversió anunciada no és una xifra per a un bon titular o perquè pugui sonar bé. Són realitats tangibles
La xarxa de rodalies està molt tensionada. Hi circulen 869 trens, amb 106 milions de passatgers
Íñigo de la Serna
ministre de foment
Necessitem fets concrets a l'estació de la Sagrera i el finançament del transport públic
Janet Sanz
tinenta alcalde barcelona

El gran forat negre de l'estació de la Sagrera

Janet Sanz, cinquena tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, estava empipada ahir, i tenia raó. La principal obra d'infraestructura ferroviària que ha d'executar el govern espanyol a Barcelona, l'estació de l'alta velocitat a la Sagrera, va ser la gran absent en l'acte d'ahir. Ni Rajoy ni De la Serna s'hi van referir en cap moment.

El projecte, amb totes les obres aturades des de finals del 2015, té un pressupost global de 702 milions, segons van pactar les administracions en un conveni del 2009. La paralització dels treballs suposa aturar tota la planificació urbanística de transformació de l'entorn que va lligada a la construcció de l'estació.

Un altre gran projecte d'infraestructures de la ciutat, l'arribada del tren a la T1, va tenir més sort. Íñigo de la Serna va explicar que el pressupost d'aquesta obra serà de 385 milions d'euros, 100 dels quals corresponen a una segona fase, si bé no se'n van precisar els terminis d'execució. La primera fase començarà a ser una realitat a finals d'aquest estiu, quan comenci a funcionar la tuneladora que ha de perforar una galeria de tres quilòmetres per sota de les pistes de l'aeroport. Es preveu que aquest túnel estigui acabat el desembre del 2018. Quan estigui en funcionament, connectarà l'aeroport i l'estació de Sants en 20 minuts i el nombre de passatgers als quals donarà servei oscil·larà entre els set i els nou milions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.